ROASTBEEF AL VI

Aquest és un dels plats estrella de casa, tant com el rap, el paté, el foie i pocs altres...

El fem per ocasions especials, aniversaris, festes de nadal i reunions familiars.
Desde sempre ha estat un dels meus plats preferits i entre el meu germà i jo, ens menjàvem en les nostres èpoques de juventud, gairebé dos kilos "mano a mano".

L'origen d'aquest plat segons li va explicar el meu pare a la meva mare, és que provenia de la mare de'n Quico Pi de la Serra o de la seva tia.

Amb els anys però, aquesta recepta ha patit diverses transformacions a mida que ha anat passant entre mans. Us adalanto que el secret d'aquest plat exquisit, és la salsa feta per un bon vi i evidentment, una execellent carn.











Per fer aquest plat necessitem
2 kilos de vedella de la part de la mitjana petita de vedella (aquesta foto que ensenyo es el troç de la mitjana gran, la petita és mes estreta i amb menys grassa).
1 botella de vi negre (de qualitat mitja alta)
1 llimona
1 o 2 máxim fulles de llaurer
romaní i farigola
2 alls
sal i pebre
oli

Comprem la carn, el vi i la resta d'ingredients una setmana abans de fer el plat (podeu comprovar la diferencia que obtenim deixant masserar la carn dins el vi unes hores, uns pocs dies o una setmana sencera.
La recepta original deia de deixar-la masserar unes hores però ens varem adonar a casa la Mamà que quan més la deixaves masserar (=es cou com quan posem el foie en sal) més bona era la carn. Al final la comprem un dissabte per fer-la el dissabte o el diumenge següent.
La carn, sembla crua però realment esta "cuita" pel vi.

Primerament, salpebrarem la carn i l'amanirem amb oli. En un recipient gran, posem la carn en un sol troç, afegim el vi (ha de tapar la carn), afegim un parell d'alls pelats, el suc de la llimona i la pell, la farigola, el llaurer i el romaní en branca. Tanquem el recipient (si pot ser) i ho desarem a la nevera una setmana.

Es important que si el vi no tapa del tot la carn, li haurem de donar una volta diariament.

Al moment de coure-ho, treurem la carn i deixarem escórrer el vi. Ho posarem en una caçola amb un dit o dos d'oli calent. Atenció, aneu en compte perquè esquitja molt!! Poseu-vos proteccions a les mans. Tapeu de seguida i deixeu coure-ho uns 5 minuts. Li donarem la volta i ho deixarem 5 minuts més perquè quedi ben rostit de fora. Passats aquests 10 minuts de volta i volta, hi afegirem tot el que quedava al recipient de la nevera. Tornarem a deixar-ho 5 minuts a banda i banda. En total seran uns 20 minuts. Treiem la carn (podem deixar-ho més temps i quedarà la carn més feta, menys vermella però també mes eixuta i seca).

Deixem refredar la carn i mentrestant la salsa que ens està quedant, l'hem d'anar deixant reduir poc a poc. Al final quedarà una salsa amb dues textures clares, una més densa i marrón i l'altra més oliosa i transparent. Un cop reduida la passarem pel colador xinès (pèr treure les herbes, la llimona, els alls, etc...).

Tallem finament la carn tot i que la carn feta així, no em molesta que no estigui massa fina.
A casa tots volem la part de dins i les "puntes" ben rostides sempre són els menys desitjats.
La salsa també la presentem a part, en una salsera ben plena perquè n'hi hagi per tothom i per repetir. Al final, tothom hi suca pà. Mai en sobra.

Per acompanyar aquest plat
Ens agrada posar-hi mongeta tendra, patatetes rodones fregides o les patates a la murciana.
I per acabar de tenir contenta la meva mare, no hi falten mai bolets!!
BON APPETIT!!

QUESILLO DE CAFÈ VENEÇOLÀ . "Flanillo" per nosaltres

No m'ho puc creure, estic escrivint al meu blog culinari!!
Amb els bessons a penes he tingut temps de dormir aquest darrers temps. A veure si de mica en mica reprenc la "marxeta". I no us penseu que aquest postre l'he fet jo, l'ha fet la Rocio i ens l'ha portat a casa per celebrar el Sant de la Paula. De moment a casa, cuina el Xef Ignasi i sent surt prou bé! ;-)

A Veneçuela, aquest postre es diu "Quesillo" i és prou conegut i fet per a tots ells. Nosaltres per entendre'ns, li diem col·loquialment: "flanillo" perquè és al que més s'hi assembla, ja que no porta ni un gram de formatge.











Per fer aquest postre, necessitem:

1 tassa i mitja de llet
1/2 tassa de llet condensada
4 0 5 ous sencers (si posem 4 ous serà menys ferm que si en posem 5 més)
1 cullerada de Nescafè

Barrejar-ho tot amb una licuadora americana o un minipimer.

Apart farem el caramel en un recipient, amb sucre i ron. Si queda ben daurat, li donarà més sabor (dependrà dels gustos de cadascú).
Afegirem la barreja anterior i ho deixarem coure al bany maria uns 30 minuts.
Ho deixarem refredar i finalment ho deixarem a la nevera abans de servir a taula.
BON APPETIT!!

AREPAS FRITAS

Aquesta és una segona versió més calòrica però també bona a tastar.
Per preparar la massa, farem els mateixos passos que amb les AREPAS ASADAS però amb la diferència que el disc, el farem un xic més prim. Adicionalment, farem un forat al centre de la massa (com els donuts) per tal de millorar la cocció. Col·loquem les arepas en oli ben calent fins que obtinguin un to daurat.
BON APPETIT!

AREPAS ASADAS VENEZOLANAS

Fa temps que el Dago i la Rocio van fer-me i donar-me aquesta recepta.
















El problèma va ser que vaig perdre la recepta entre un batibull de papers. Ara que ja l'he recuperada juntament amb les imatges, m'espavilo a transcriure-ho aqui abans que ho torni a traspapelar...

Necessitem:
-Aigua
-Sal
-1 paquet de farina de Pa (es pot comprar en tendes especialitzades en menjar de les amèriques i també l'he vist a la Boqueria)

















Agafar un bol mitjà i omplir-lo d'aigua fins a la meitat. Afegir sal al gust. Començar a posar-hi la farina lentament sense deixar mai de remoure amb la mà neta, disolvent qualsevol possible grumoll, sobretot conforme la massa va agafant consistència. La clau és amasar molt.

La consitència buscada, és que la massa quedi flonja però amb firmesa i que s'adereixi poc a la pell.

"AREPAS ASADAS"
Amb la massa que hem conseguit, fem una bola d'uns 4 centímetres de diàmetre i l'anem aixefant en forma de disc. Si en les vores del disc li surten grietes és que a la massa li falta aigua. És pot corretgit parcialment, humidificant les mans i corretgint els defectes amb les mans. És important eliminar aquestes grietes ja que així, no és cuinen uniformement.
El disc ha de tenir un gruix aproximadament d'un centímetre. Col·locarem la massa sobre una planxa en que previament, haurem embatomat amb oli amb un paper de cuina.

Deixem l'Arepa sobre la planxa fins aque faci una crosta dura. Li donem la volta perquè es faci també de l'altre banda. Quan tinguin crosta, les posem al forn i les hi deixem entre uns 10 i 15 minuts. Estaran llestes quan al golpejar-les amb un dit, sonin com un petit tambor.

A mi personalment m'agraden molt, quan el Dago les fa de formatge. Un dia d'aquests també posaré la recepta de les Arepas Fritas.
BON APPETIT!

Restaurant Hispània

Tinc tantes receptes per "penjar" que no sé per on començar! Començarem per afegir l'última compra "literària". No, no, no he tingut la sort de poder-hi anar a sopar encara i crec que trigaré molt de temps en poder-hi anar, vista la "situació" familiar! Però si és dels llocs que si em faria gràcia anar-hi. Vosaltres hi heu estat? He estat fent una feina i he tingut "l'excusa" perfecte per adquirir el llibre. Algo es algo..... oi?

Quan vaig saber que el restaurant Hispània havia publicat un llibre, me l'imaginava de "disseny" amb un format gran, imatges impressionants, com molts altres restaurant de fama... i la sorpresa ha estat que es tot el contrari, senzill, amè... potser perquè és més aviat històric. Ja tinc ganes de llegir-lo.

ESTRI PER FER GALETES AMB NOM

BON DIA! els qui sou a la llista per l'estri en questió, que m'envii un mail a acciografica (arroba) gmail.com.
Els qui no estigueu a la llista, però estigueu també interessats, feu-ho també (en vaig demanar més del compte per si de cas).

ESPERO ELS VOSTRES MAILS ;-)


Recordeu les super galetes personalitzades de la BOSTON?














A qui li interessa tenir l'estri? Hi ha una oferta desde un blog françès i també en un d'alemany. El preu es de 8,60 euros.

L'enviament de tots els estris a una sola adreça, comporta que reduim els costos de correus.

Ei, gracies per la info de que al club cocina també ho envien! Doncs potser demanem-ho allà directament, no?

Ja son 18 estris!!!!
3 Sara PAGAT i entregat
1 Enric PAGAT i entregat
2 Gemma (bcn mon amour) PAGAT i entregat
1 Gemma Clofent PAGAT
1 Mar calpena PAGAT i entregat
1 Iris
1 Ana
1 Anna (Kiwi blau) PAGAT i entregat
1 Maria Mercè Aygua.. PAGAT i entregat

1 Sara Maria PAGAT i entregat

1 Txell i Kike PAGAT i entregat
1 Pulga
1 Marta (Sabadell) PAGAT i entregat

1 Cristina PAGAT i entregat

1 Glòria PAGAT i entregat

1 Dolors PAGAT i entregat

1 Sónia (sant Pol de Mar) PAGAT i entregat

1 amiga Sónia PAGAT i entregat

La comanda es farà divendres dia 14, teniu temps fins dijous.
TEMA TANCAT

Nana de la cebolla

Bon dia a tothom! Fa molts anys que rebo cada divendres una poesia d'un cosí del meu pare, l'Eduard... i la veritat és que m'agrada molt rebre-les. Com ho diria, em dona "bon rotllo", m'alegra el dia. I avui quan he rebut aquesta, he somrigut i he pensat... PEL BLOG!

El nostre amic Enric (no us perdeu el comentari deixat en l'apartat dels comentaris d'aquest mateix títol) m'ha fet recordar que és una poesia cantada pel Serrat i que jo escolto sovint (perquè tot i que em faig gran, em segueixen agradant les "Nanes"). Justament, estic preparant músiques per l'arribada dels bessons i un dels Cd's seràn nanes de una mica de tot arreu.

Nana de la cebolla

La cebolla es escarcha
cerrada y pobre.
Escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla,
hielo negro y escarcha
grande y redonda.

En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar,
cebolla y hambre.

Una mujer morena
resuelta en luna
se derrama hilo a hilo
sobre la cuna.
Ríete, niño,
que te traigo la luna
cuando es preciso.[...]

Tu risa me hace libre,
me pone alas.
Soledades me quita,
cárcel me arranca.
Boca que vuela,
corazón que en tus labios
relampaguea.[...]

Desperté de ser niño:
nunca despiertes.
Triste llevo la boca:
ríete siempre.
Siempre en la cuna,
defendiendo la risa
pluma por pluma.[...]

Vuela, niño, en la doble
luna del pecho:
él, triste de cebolla;
tú, satisfecho.
No te derrumbes.
No sepas lo que pasa
ni lo que ocurre.


Miguel Hernández

BROWNI DE XOCOLATA NEGRA

Si, ho sé.... sóc mooooooooolt cursi! però el blog de la Olla Suiza, m'ho ha deixat tant fàcil... que ho he aprofitat (y que me quiten lo bailado!). L'any passat ja vaig comprar el motlle en forma de cor, de la casa Lékue i a dins hi havien 3 receptes i una d'elles, aquesta.














Per fer aquest Browni, necessitem:
2 ous
60 grms de mantega
100 de sucre
60 de farina
80 grms de xocolata negre Lindt 70% cacao
80 grms de nous picades











Fondre la xocolata i la mantega al bany maria. Incorporar el sucre, els ous, la farina tamitzada i les nous picades. Remenar fins tenir una pasta homogènia i abocar-ho sobre el motlle que previament, haurem engrassat amb oli o mantega.
Posar-ho al forn uns 15 minuts a 200 graus. Baixar la temperatura del forn i cuinar fins que la superficie sigui cruixent. BON APPETIT!

PA CEREALS LIDL

Aprofitant ja que era al Lidl, vaig comprar un preparat que tenen per fer pà, per començar a fer proves. Veieu a la foto quin és?














El resultat va quedar bó i esponjos. Aquest tipus de pà, m'agrada molt torradet amb mantega i confitura. Mmhmhm! Al Lidl hi han diferents tipus de preparats. Anirem provant...
També, vull provar de fer-ho amb ingredients i no amb preparats; i veure quin són els resultats. BON APPETIT!

JA TENIM PANIFICADORA!

Després de pensar-m'ho mooolt. Després de mirar molts models, comentar-ho amb les Gemmes, la Boston, la Sara, la Cannella, mirar blogs, etc etc.... em vaig decidir per comprar-la.
L'he deixat a casa la meva mare, ja que ella es també una panarra i jo ja tinc la meva cuina bastant plena, passo més hores allà entre setmana. No tenia massa clar de comprar-la al Lidl per 40 euros, sempre penso que combrar barato es al final comprar car perquè els electrodomèstics acostumen a ser de pitjor qualitat i s'espatllen més aviat. Esperem que no sigui el cas. Em fa molta il·lusió!