dissabte, 25 agost de 2007

LASSANYA D'ORTIGUES











Per acabar amb la saga ortigues, només em cal presentar aquest últim plat.
també era en el llibre d'ortigues i la veritat és que va tenir un èxit rotund i jo contenta per no haver de menjar sempre el mateix.

Tallo les meves verdures.....














Ho tallo tot però no finament perquè és notin els talls. Ho poso en una paella amb oli. Durant la cocció, hi afegeixo, sal, pimentó vermell (segueixo sense saber com és diu en català!) alfàbrega fresca i les ortigues. Ho deixo daurar tot.

Preparo la meva pasta de lassanya Buitoni (que no cal fer bullir previament) en una plata que pugui anar al forn. Li poso una primera capa i a sobre patates pelades i tallades que previament hauré també daurat a la paella. A sobre hi poso bacon que he saltejat també amb salsa de tomàquet. Afegeixo una segona capa de pasta de lassanya i aplico les verdures per sobre. Abans però hi bato un ou a dins de les verdures. Només falta posar-hi l'última capa de lassanya. Hi poso 2 potets de crema de llet fresca perquè la pasta vagi xupant humitat i facilitar-li que és faci bé. Ara ja només ens queda el pis dels formatges i pernil dolç. Normalment l'hi poso emental, parmiggiano i granapadano.

Ho deixo al forn mitja horeta perquè la pasta és faci sense problèmes i a gratinar uns 10 minuts.
No va quedar res! BON APPETIT!

7 comentaris:

Carlos ha dit...

Hola Cristina excelente receta.
Un beso

Cabriola ha dit...

Hola Cristina!!

Yo también soy una fanática de las ortigas... de cogerlas ( con guantes eso sí) y sobre todo de comerlas... me parecen deliciosas.

Me gusta tu blog un montón

Un beso

Pulga ha dit...

Ni m'ho imaginava que es menjavent les ortigues. I deunidor si en ténen d'aplicacions encara que no se pas si m'hi atreviré, em fa un no sé què la veritat... Bon descobriment per això.

Martunis ha dit...

Ostres, jo tampoc havia vist cap recepta amb ortiguess!!! que interessant!!! em comprometo a tastar-ho! Merci pel missatge que has deixat al meu blog, jo també m'apunto el teu!
Molt bon blog!

Gemma ha dit...

M'ha encantat el teu monogràfic d'ortigues... D'això se'n diu ser atrevit :)

Cristina Mascareñas ha dit...

Gracies noies!
De fet, no es atreviment, jo en diria més aviat "cultural"... nosaltres estem acostumats.

Màrius ha dit...

Fa temps que busco una recepta de salsa d'ortigues. Un cop vaig menjar-la en un restaurant a Bologna i em va encantar. Veig que hom en parla d'un teu "monogràfic" sobre les ortigues. On puc trobar-lo?
Us invito a visitar el meu web www.ferestega.com i les "Receptes dels amics" a on podreu trobar-ne algunes i aportar les que vulgueu.
Ah, per cert Cristina, el "pimentón" es diu "pebre vermell" en català, vist que ho demanaves. Endavant"