dilluns, 29 d’octubre del 2007

FUSILI AMB CEBA, TOMAQUET I OU

Aquesta recepta la veig veure fer al Jamie Oliver. La vaig provar de fer de seguida i em va entusiasmar! Llavors, ara de tant en tant la faig i no deixaria de repetir.









Necessitem:
Fusilis de bona qualitat
Ceba fresca
all
Tomàquets frescos
oli d'oliva
sal
alfàbrega
1 ou
1 fulla de llaurer
bacon (aquest cop no en tenia)
un polsim de sucre per treure l'acidesa del tomàquet

Mentres posem l'aigua a bullir amb sal i una fulla de llaurer per coure els fusilis, pelem i tallem la ceba/es i l'all/s. Ho fem daurar i reduir en una paella gran, ja que mica en mica hi anirem afegint-ho tot. Mentrestant, tallem el tomàquet (els entesos diuen que s'ha d'escaldar el tomàquet, treure-li la pell i les llavors perquè no aporten res).
Un cop la ceba i l'all ja han agafat color i transparència, afegim el tomàquet tallat, amb una mica més d'oli i ho deixem que es vagi coent i reduint. Afegint un polsim de sucre per sobre del tomàquet per treure-li l'acidesa, tant molest per molts estòmacs
Un cop la pasta és feta (mireu les instruccions de la capsa per la cocció) ho coleu, i ho afegiu a la paella. Deixeu que la pasta vagi agafant color i els sabors de la ceba amb el tomàquet.
Aneu remananat perque no se us enganxi. Batre 2 o 3 ous (segons la quantitat de la pasta) i abocar-ho sobre la pasta. Aquesta vegada sense deixar de remanar sota cap circumstància perquè l'ou s'escampi per tota la pasta. Un cop l'ou ésta cuit, ja podem emplatar.
BON APPETIT!

Acabo de veure a través del bloc de "bcn mon amour" que el dia 25 era el dia mundial de la pasta. Que encertada he estat!

PETIT DEJ' a la française...

Una de les coses que m'agrada fer el diumenge, és preparar l'esmorzar i portar-lo al llit amb aquella tauleta amb potes. Com que els diumenges toca cambiar llensols, no em molesta si hi cauen molles. També m'agrada anar cambiant, ahir per exemple, va tocar esmorzar a la "française". Com acompanyament el que trobo sublim, és posar-hi música d'ambient i si puc escollir, que sigui òpera. Llavors esdevé un matí exquisit.









Ingredients:
Croissant del dia
Mantega
Un parell de confitures
Suc de fruita
Cafè acabat de fer
el diari i música maestro!

Vaig anar a comprar el diari i un croissant. En arribar a casa, el vaig partir pel mig, li vaig posar mantega per sobre i sobre de la mantega, confitures. Una d'albercoc i l'altre de gerds.
Un cafè del Nespresso i un suc de pinya. Ai que bé començar el dia fent el dropo, cosa gents habitual en nosaltres.

SOL NAIXENT DESDE CAN BOSCÀ (CANYET - BADALONA)

Just a costat d'uns restes d'un poblat Ibèric de Can Boscà vem anar a veure com s'aixecava el sol sobre el mar. Diuen que en dies de cel clar, s'hi arriba a veure Menorca.

divendres, 26 d’octubre del 2007

ARRÒS BLANC AMB CEBA I TOMÀQUET

Quan vaig començar a viure amb l'Ignasi, cada vegada que em deia, -"que vols per sopar, vida"-, jo gairebé sempre donava la mateixa resposta: ARRÒS.
I és que sempre m'ha entusiasmat. Arròs amb peix, amb verdura, etc... pero arròs. Sortosament, m'ha passat una mica la dèria pero de tant en tant necessito i/o em vé molt de gust menjar arròs.
Darrerament, m'ha agafat un gran deliri per la ceba. Ceba reduida, gairebé a punt de ceba confitada, en posaria per tot arreu. Acompanyant sempre carns, arrossos, pastes... en format de plat calent. I el tomaquet? En menjo com amanida a l'estiu gairebé cada dia per dinar i fets al forn a l'hivern. Aixi doncs, avui és un plat dels que jo anomeno... "senzillament preferits".

Em quedava arròs blanc i salsa de tomàquet de quan varem fer el fricandó i només em va caldre pelar una ceba. Vaig reduir la ceba amb oli, i quan gairebé la vaig considerar al punt i ben dauradeta, i vaig posar el tomàquet, afegint una mica més d'oli. Vaig deixar que el tomàquet es reduís, amb una miqueta de sucre, per treure l'acidesa del tomàquet i que agafés una textura més densa i un color més aviat fosquet. Només em va caldre emplatar-ho.
BON APPETIT!

dimarts, 23 d’octubre del 2007

PA DE CEREALS

Després del èxit de la setmana passada, m'he tornat a animar a fer pa. Llàstima però que no m'ha quedat tant bo com l'anterior, era soso, li faltava sal i tenia més farina integral que l'anterior. Però per la resta, tot bé. Lo bo d'aquests pans, és que no s'assequen tant ràpids com els que és compren.











La recepta és gairebé la mateixa que el pa de cervesa, pero he afegit, llavors a sobre. BON APPETIT!

dilluns, 22 d’octubre del 2007

FRICANDÓ AMB BOLETS

El fricandó de la meva àvia, sempre ha estat per llepar-se'n els dits, així que li vaig demanar que vingués el diumenge a ensenyar-me'n.
















Ingredients per a 6 persones
1.200 Kgrms. de carn de vedella de tapa plana, tallada en forma de bistecs molt fins
500 grs. de ceps i trompetes de la mort
1 llauna de tomàquet triturada o 6 tomàquets madurs
2 cebes grans
1 got de vi negre de taula
Oli d'oliva
1 fulla de llaurer
Farina de blat
Sal
Pebre
Herbes de Provença













Tallar la ceba i els tomàquets. Fer daurar i reduir la ceba i reservar.
Enfarinar els bistecs i afegir-hi les herbes. Anar fregint els bistecs d'un en un i reservar.
En el mateix oli dels bistecs, abocarem els tomàquets i ho deixarem reduir. El tomàquet, ha d'agafar un color més fosc, al tomàquet natural. Afegir-hi la ceba, la carn i el llaurer. Al poc temps, hi afegim el vi, els bolets i salarem al gust.
Per l'última cocció, baixarem el foc i deixarem fer xup xup amb un parell de gots d'aigua calenta, durant una hora i mitja, remenant de tant en tant, per tal d'evitar que s'enganxi. La salsa ha de quedar més aviat espesseta.

El fricandó és d'aquells plats que servits l'endemà, queden més bons.
BON APPETIT!

POLLASTRE A LES FINES HERBES

No acostumo massa a fer aquest plat, ja que sempre tinc la sensació que s'hi perd menjar i no ser massa que fer-ne amb els restes. Ni tant sols en queda prou, per fer-ne croquetes. Ara qui penso, potser brou?











Compro un pollastres de granja (o aixi m'ho venen, a saber...). El netejo i l'embatumo amb la meva mantega d'herbes que hauré fet previament.

A la plata del hi poso una base de patates, tallades amb 1 centímetre de gruix. Hi poso el pollastre embatumat. Pico all, ceba i tomàquet. Hi afegeixo una fulla de llaurer i una llimona expremuda per sobre i una copa de brandy o xerès.

Al forn, el deixo 1 hora a 180 o 200 graus.

El pollastre va quedar molt melós i cuit, pero pel meu gust, poc rostidet.
BON APPETIT!

MANTEGA D'HERBES

Quan faig pollastre al forn, sempre l'engrasso amb aquesta mantega per tal de que no quedi eixut en el moment de coure's.










Trec la mantega de la nevera i deixo que s'estovi. Un cop a temperatura ambient, és molt fàcil de poder-la treballar. Hi afegeixo, sal i pebre. Herbes aromàtiques com alfàbrega fresca, romaní sec i farigola. Pimentó vermell, all picat i de vegades, comí. Ho barrejo tot, fent que la pasta de la mantega es tranformi amb un guirigall de colors.

Aixo ho vaig veure per primera vegada, a una botiga de plats cuinats. No ho feien amb mantega, sinó amb llar.

BIKINI EMENTAL

Hi han vespres que no vé massa de gust fer filigranes per sopar i anem a coses senzilles però igualment bones i que de tant en tant, venen de gust. L'altre dia a casa, l'Ignasi va preparar Bikinis per sopar. Quina bona idea! Sobretot, perquè no hi posa mai tranchetes (no m'agraden gens) sinó formatge emental que es fon també molt bé i pel meu gust, tant la textura com l'olor i el sabor, millora substancialment, el bikini. El pernil dolç, també és una part important, i ha de tenir uns mínims de gruix, textura i qualitat.











Aixi que necessitem:
Pa de motlle
llesques de pernil dolç
llesques de formatge emental francès.

Les capes son les següents:
pa, emental, pernil, emental i pa.

Ho poso a la sanwichera i queda perfecte!
BON APPETIT!

FLAM CLASSIC

Quan estudiava, tenia una amiga que em convidava a casa seva. No era una casa "normal", vivia en una fonda. Allà s'hi menjava força bé però el que més m'entusiasmava, eren els flams que feia la seva mare. De vegades repetia, i si m'estava alguns dies, els deixava sense existencies aviat. L'altre dia vaig trucar a la mare de la Sònia i em va donar la recepta dels seus flams.










Necessitem per fer els flams (40 flams):
12 ous
1 llitre de llet
8 cullerades grosses de sucre blanc
i més sucre blanc per fer el caramel

Per fer el caramel:
Dins un pot on hi tenim sucre blanc, ho posem sobre del foc mitjà-baix, anem remenant poc a poc, fins i que es va disolent i va agafant un color caramel. Si hem de fer molt de caramel, és millor anar posant petites quantitats de sucre, mica en mica. Quan ja tenim suficient quantitat, aboquem el caramel a les flameres petites o flamera gran. Atenció, aquest pas és important fer-lo molt ràpid perquè de seguida es refreda el caramel i es queda sòlid.

Per fer els flams
Batem els ous, la llet i el sucre. Aboquem el líquid en la flanera o flaneres que haurem posat en una plata amb aigua per fer el bany maria al forn. Per sobre li posem paper de plata i ho posem al forn una mitja horeta o 3/4 a 180 graus.

Un cop trets del forn, els deixem refredar abans de posar-los a la nevera.
BON APPETIT!

dissabte, 20 d’octubre del 2007

WORLD DAY OF BREAD

CONCURS de PA... i jo m'he apuntat amb el pa de cervesa que vaig fer l'altre dia. A veure que passa...

Invitation/Einladung/Invito/Invitación - English/Deutsch/Français/Italiano/Español

World Bread Day '07 Last year's World Bread Day was such a great and successful event. Thanks to all the participants I could present a huge basket of bread filled with breads from 6 continents!

So I'm very happy to announce the second World Bread Day, which again takes place on October 16th.

The original World Bread Day - an event created by UIB International Union of Bakers and Bakers-Confectioners - wants to provide an opportunity to talk about bread and bakers, to find out about their history, their importance as well as their future.

divendres, 19 d’octubre del 2007

AMANIDA DE RÚCULA

Avui he tingut una trucada inesperada de l'Anne, m'ha convidat a dinar a casa seva. M'ha fet molta il·lusió tot i que tenia feina, no m'ho he pensat dues vegades i li he dit que si. Tant ella com la seva parella, són molt bons cuiners, ja que ell es Italià i és un gran entusiasta de la cuina. M'ha fet una amanida de rúcula boníssima, acompanyada de perníl dolç.
Jo he estat observant com la feia i tenia:

Una bossa de rúcula
tomàquets petits
mostassa de dijon
oli, vinagre
i un bon feix de parmesà tallat











Posem l'amanida dins un plat i li afegim els tomàquets tallats. Salpebrem.
Posem per sobre la mostassa, l'oli i el vinagre i barregem.
Ho presentem sobre el plat i ho acompanyem amb pernil dolç.
BON APPETIT!

dimecres, 17 d’octubre del 2007

SUSHI DE GAMBES, CRANC I ALVOCAT

Aquesta és una segona versió amb mayonesa, sucedani de cranc, gambes i alvocat. A la caixa, d'aquesta versió, l'anomenen "California Rolls". Crec que té poc de japonès...












En en Sushi de salmó i cogombres hi he posat el link, d'una grabació on ensenyen una manera de fer el sushi més petit, els rotllets queden més fins. En aquest cas, hi poso un altre versió amb un pas a pas fotogràfic. Són les imatges de la caixa.



Al pas 4, no li feu cas a com hi té la mà posada. S'ha de tenir ben apretat i subjectat. Vigileu amb el washabi, com pica el redimoni! es com la mostassa de dijon però concentrada 10 vegades més. Un dia d'aquests provaré la receta del Isma, a veure que tal em surt. Sembla més elaborada i a més és diferent... Algú em pot donar alguna altre versió? Crec que aniré a buscar algun llibre sobre menjar japonès. Algun suggeriment?

SUSHI DE SALMÓ I COGOMBRES

Un dia la meva amiga Isabel de València, em va parlar d'un Kit que es venia per fer Sushi.
Jo no l'havia vist mai perquè rondo poc els "delicatessen" i és que cada vegada que hi vaig, m'emportaria mitja botiga. Però un dia, vaig passar per un "colmado" (com és deia abans i que ara s'han convertit en botiguetes especialitzades en delicatessens) i vaig veure el Kit a l'aparador. No em vaig poder estar de comprar-lo perquè m'entusiasma el Sushi. Per fi, aquesta setmana l'he probat de fer. M'han quedat molt guixuts i és que hi he posat potser una mica massa de salmó i cogombre a dins, però estaven boníssims. No es penseu que és facil la primera vegada, s'ha de tenir traça. El secret, crec que està en deixar-los a la nevera ben enrotllats amb paper film i tallar-los amb un ganivet que talli molt bé, tot just abans de servir. També has de pensar que han de tenir tots, la mateixa alçada.













En aquest kit hi va tot, menys el cogombre i el salmó. Per la pròxima vegada, ja no compraré el kit sinó que buscaré en botigues orientals, les algues, l'arròs, el washabi i la salsa de soja.
per explicar com és fa em sembla molt complicat, aixi que he buscat per YOUTUBE un video perque una imatge val més que mil paraules ;-)
COM FER SUSHI. També podeu veure un pas a pas fotogràfic en el Sushi de gambes, cranc i alvocat. En aquest cas, queda un sushi més aviat gros i dens.

+ premis

Avui la Boston, m'ha deixat un missatge dient-me que tenia una sorpresa. Ha escollit 5 blocs dels quals el meu, per otorgar-li aquest premi. Em sento sento molt afalagada perquè precisament jo estic només en fase d'apendre, d'apendre i d'apendre! Aixi que moltes gràcies BOSTON.



Ara em toca a mi anomenar 5 blocs més. El problèma és que coincideixo bastant amb la Boston, aixi que ..... m'ho penso 5 minuts.
------------------------------------------------------------
Avui dia 17 d'octubre, la Auro m'ha deixat també aquest premi. Quin luxe venint de part d'ella i de la Boston, que són unes autentiques creatives culinaries. Això em dona ganes d'apendre més i més de totes vosaltres, les "Cracks".
------------------------------------------------------------
Avui dia 19 d'octubre, la Dorita m'ha deixat també el premi! Caram però si no em mereixo pas tants! Encara haig d'apendre molt i mooolt.

Avui dia 23 d'ocubre, he rebut la sorpresa de que segueixo essent premiada. Aquesta vegada per la Irene. Doncs em sento molt afalagada... però si només estic en fase d'aprenentatge...

dimarts, 16 d’octubre del 2007

COLIOURE

diumenge 14 d'octubre











Paisatge sublim, olor a iode i música de mar...

dilluns, 15 d’octubre del 2007

PA DE CERVESA

Aquest dissabte passat, vam tenir la sort que la Xandra i el seu marit, ens convidessin a casa seva. Per aquesta ocasió especial, i com que són uns bons coneixadors de la història i elaboració de la Cervesa. Mirant receptes pels llibres, em va caure a les mans, una recepta de pà de cervesa. No te gust a cervesa, però li dona un toc a malta que el fa sublim. I mans a l'obra!

Em feia certa por perque encara sóc bastant "novata" en el tema i no acabo d'entendre massa el procés. Em vaig despistar una mica i vaig començar a barrejar farines que havia comprat per provar i vaig anar amassant a mà, durant estona. Tampoc vaig trobar llevat fresc, ni farina de semola i vaig posar-hi sèmola tal cual. La sorpresa va ser, que aquest pà va tenir molt èxit durant l'esmozar del diumenge. L'Ignasi va fer de les seves típiques bromes i va dir que no calia que en mengessin, perque era molt dolent.. (aixo sempre ho diu, quan s'ho vol cruspir tot, ell tot sol!)














Ingredients:
500 grms Farina de força
250 grms de farina de sèmola (jo no en vaig saber trobar i vaig posar sèmola)
250 grms de farina integral
sucre (o mel) i sal
1/2 litre de cervesa de la bona + 125 ml d'aigua o 625 ml d'aigua.
llevat fresc (mitja tassa) o 2 bossetes de llevat químic o 21 grms de llevat en pols.

Per decorar...
nous, pistachos i pipes de girasol

Vaig agafar els 500 grms de farina de força i la vaig mesclar amb la cervesa, la sal, la mel i la farina de sèmola. Mica en mica, vaig anar introduint, la farina integral. Vaig anar pastant i pastant estirant la pasta i plegant-la, estirant la pasta i plegant-la. Es fantàstic per desestressar-se! Un cop vaig creure que estava pastada, la vaig deixar reposar 1 hora (he llegit però que quan més temps de repòs, millor).

Un cop crescuda la massa, la vaig golpejar (per treure'n l'aire, diuen) i li vaig començar a donar forma. Vaig fer unes quantes boles que després vaig juntar en un motlle. Per sobre, li vaig posar pistachos, pipes de girasol i nous trencades. Vaig deixar-la reposar una hora més i finalment la vaig posar al forn a 200 graus durant 30 minuts. Quan el vem tallar, vam descobrir un pà dens i boníssim.
BON APPETIT!

PASTIS DE PRÉSSECS

Aquest pastís el feia la meva àvia, era una entusiasta dels préssecs d'aigua a igual que jo. I ara me'l ha donat la meva mare. Recordo que quan era petita, hi havia un anunci a França que deia -"C'est un peché de ne pas manger de pêche en été"- (és un pecat, no menjar préssecs a l'estiu) i la meva àvia m'ho recordava. Ara ho dic jo, cada vegada que comença l'estiu. Llàstima que s'ha acabat la temporada de préssecs.

Els ingredients són:
1 base de pasta fullada
4 préssecs grans
3 ous
1 pot de crema de llet
sucre moreno










Per la base, vaig agafar (per falta de temps) pasta fullada Buitoni o Nestlé. La pico, la poso al forn a foc lent amb paper de plata per sobre perque no és cremi. Mentrestant, vaig tallant els préssecs a grills finets. Trec la plata del forn i poso els préssecs per sobre, com quan faig el pastís de poma. Apart, trenco i bato 3 ous, hi afegeixo un pot de crema de llet i segueixo remenant fins que estigui tot unificat. ho tiro tot per sobre vigilant que no s'escapi fora de la massa per no fer un desastre. hi afegeixo sucre moreno per sobre i h fico a dins del forn.
Ho poso a 180 graus perque no es cremi i ho vaig vigilant fins que queda cuallat.
BON APPETIT!

dijous, 11 d’octubre del 2007

MI COCINA / LA MEVA CUINA / MA CUISINE

Para esta entrada de blog, voy a dirigirme en castellano/español (como dicen en otras tierras mas lejanas) en honor a todas aquellas personas que me leen en este idioma.
Hace algunas semanas que nuestra Cannella me animó a presentar mi cocina y pensé... -"mi cocina no tiene nada del otro mundo"- pero al ver las otras que con poco espacio, pocas cosas y mucho ingénuo, conseguian hacer maravillas! Asi que me animé, además fue divirtido e interesante verlas. Este ejercicio lo ví también hace ya algun tiempo en blogs francesas y presentaban cocinas expectaculares y claro, en aquel casó, no me atreví. Pues allá va mi cocinita.












Pero antes de entrar en la cocina, tenemos que pasar por los estantes de libros, a ver mi mini biblioteca de libros de cocina, que va creciendo poco a poco. hata tengo un libro viejo para crear un huerto que era de mi abuela. Una relíquia familiar sin ningún valor económico pero si, con valor sentimental.

















Justo entrando a mano izquierda, tenemos el reloj MONDAINE (de los ferrocarriles Suizos que esos si que van a la hora de verdad!). En Suiza, hay un dicho y que decia mi abuela, AVANT L'HEURE C'EST PAS L'HEURE, APRÈS L'HEURE C'EST PLUS L'HEURE! (antes de la hora no es la hora, después de la hora, ya no és la hora). Lo compramos en Suiza en algunos de los viajes que hicímos con Ignasi.

Abajo tenemos el calendario de la tienda VINÇON, dónde apuntamos los cumple, santos, fiestas, cenas, viajes, etc... Nos va de perlas













Justo al lado y haciendo esquina, tenemos nuestra cafetera que siempre nos hace quedar bien delante de los invitados. Una maravilla! Y las capsulas bien organizadas en un cesto.

Esa tetera la compré en una tienda antes que se pusieran de moda (hace añooos!) y no me costó el dinero que se suelen pagar por ellas ahora. La verdad es que es una maravilla y le tengo mucho cariño. Lástima que estoy poco en casa para no utilizarla más.











Justo al lado de la cafetera, tenemos el hervidero que me trajo mi super amiga Marieta de Mallorca cuando vino a vernos a Barcelona.

El microondas de mi suegra (el único objeto que tiene de recuerdo Ignasi de su madre, así que lo tenemos como "objeto sagrado"). Tiene más de 20 años este microondas, yo no lo utilizo apenas pero él, si.

Encima, tenemos la cesta del pan que compré en Praha. Que por cierto, en la foto está al revés porque estaba lleno de panecillos.













En esta despensa, se puede apreciar, la exprimidora de naranjas que utiliza Ignasi para hacerme el zumo, la tostadora que utilizo yo a menudos, detras estan todo tipo de tés e infusiones, varios tipos de miel que me gustan mucho más que el azúcar, el Nesquik para veladas sin sueño y las hierbas de Marruecos (que deberian estar en otra parte, ahora que lo pienso!). Los potes de arriba a la izquierda, los tengo repetidos y es que tengo arroces y azurares distintos.












Como buena "francesita" que soy, tengo mis "tapperware's" que la verdad ocupan mucho espacio pero si estas acostumbrada a utilizar-los, van de maravilla y no te huele la nevera ni la cocina.











Mis cubiertos y mis cajas de cubiertos de madera, bien ordenaditos.










Mis fogones, mi nueva plancha y mi horno que me hacen miles de maravillas!













Mis otros utensilios para cocinar. Los de abajo estan en un rincón donde casi ni se ven, por esto los presento asi.


























La olla a presión, en francia no falta en ninguna casa.









El WOK de hierro colado (y como pesa!). Primera "gran olla" (por dimensiones) que compramos el dia que tuvimos invitados a casa. Recuerdo que hicimos pollo al ajillo y me sorprendió de lo rápido y bueno que nos quedó.











Nuestra fondue tambien de hierro colado, que también utilizamos como freidora.











Cuchillos heredados de mi abuela. Ignasi los utiliza sobretodo para el pavo, el dia del "Thanksgiving day".
















Set de cuchillos. Cada uno, para una ocasión.











Esto me lo copié de nuestro "chef" Isma, de TV3 de cataluña. Va de maravilla. En un plis plas, lo tienes todo en la sarten o en la basura si se trata de restos.








Pequeña muestra de tazas que vamos comprando cuando viajamos.
Me encantan!

















Mi vajilla, que poco a poco se va quedando con menos piezas. Pero sirve justamente para eso, para utilizarla.


















El lavaplatos! le hago un monumento, al aparato que da más calidad de vida, junto a la lavadora. Verdad?















El otro rincón está lleno de recetas aún por ordenar. Una bandeja de Cocacola, el exprimidor del diseñador industrial Philippe-starck. Un rincón donde reina el caos y que tengo que darle rapidamente un repaso antes de navidades.
La bonbona de cristal és también un recuerdo de mi abuela, dónde ponemos el agua para beber. Para mi, una preciosidad! Lástima del grifo que aunque es viejo, no és el original.

















Y seguimos con el diseño. Se nota que soy diseñadora? aqui van las "aceiteras" de Marquina con premio de diseño inclusive.































La despensa! Eso si que a veces se me acaba desordenando todo y encima Ignasi se queja!

















La despensa fria... jejeje vamos la nevera.

















Y finalmente los delantales que por ser los últimos no són los menos importantes. Este es le mio. me lo trajo mi madre de Italia (es una enamorada de Catania).
El del fondo es el de Ignasi que le regalé yo cuando nos fuimos a vivir juntos. Pone -"The, Cofee or Me"- ;-) Es fantástico y siempre lo saca en dias de fiestas con amigos y familia y todo el mundo se rie.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

GRA

Ja que el dissabte vaig haver de fer pa sense gra... (i a mi que m'entusiasma el gra) avui he anat a comprar-ne de tot tipus, per a les meves properes interevencions forneres.
Aquesta vegada ho he comprat a Veritas (m'ho ha recordat la Marina) pero ara també recordo a que Travessera de Gràcia, crec que també n'hi ha a granel?











ja tinc ganes d'estrenar-hooo!