diumenge, 9 de setembre del 2007

ESCALIVADA

Aquesta setmana, mirant el blog de l'Auro, he vist una recepta d'escalivada amb anxoves i la foto de l'Auro és genial! I he pensat en fer escalivada al forn (algo molt d'aqui) pels meus convidats de fora.

I he posat pebrot vermell, pebror verd, tomàquet, ceba (la ceba no m'hi cabia en aquest plat) i alberginia. Doncs tot i la gran quantitat que vaig fer, no va quedar res! Un èxit total.
Aixo si, la Rocio, la Pinar i jo vam quedar fartes de pelar-los tots d'un amb un.
BON APPETIT!

7 comentaris:

enric ha dit...

Hola, Cristina!

En faig molt sovint, d’escalivada (m’entusiasma!), sobretot ara a l’estiu, que la faig a la barbacoa i el regustet que agafa del carbó la fa encara molt més apetitosa. Jo, de tota manera, abans d’enfornar-les o bé de fer-les a la barbacoa, enllustro ben enllustrades amb un raig d’oli d’oliva totes les peces que he de coure. La pell no queda tan recremada i, quan les fas al forn, l’oli evita, també, que s’enganxin tant a la safata (jo sempre la forro amb paper d’alumini).

I ja posats a dir coses sobre l'escalivada feta a la barbacoa, si vols aprofitar les brases quan ja comencen a perdre força, embolica unes quantes patates, ben netes sota el raig de l'aixeta, amb paper d'alumini i deixa-les coure tranquil·lament al caliu. Un cop fredes, es tallen a rodelles i s'amaneixen amb sal, pebre i un rajolí d'oli d'oliva. Són exquisides!

Ah!, i si no vols utilitzar bosses de plàstic, pots embolicar amb un parell de fulls dobles de diari cada una de les peces un cop cuites perquè es refredin, i ja veuràs com es pelen amb molta més facilitat.

Tinc el temps molt just (avui sóc dels que no fa pont), i ja em miraré els teus blogs amb molta més tranquil·litat.

Unknown ha dit...

Hola Enric
Gracies pel teu comentari. D'oli si que en vaig posar... i no es van cremar, van quedar fantastics pero el problema es que era escalivada per 10 i es clar, hi havia més feina! ;-) ejejee

Ai qui pogués tenir barbacoooa! Ja en voldria una jo, ja! però jo no en tinc... :(

Això de les patates ho feia quan era "noia escolta" jajajaja o ara de quan llogo una casa amb llar e foc. Gracies per tot!

Unknown ha dit...

Ahh Enric! I no necessito paper de plata perquè tinc una planxa fabulosa que em vaig comprar que es antiaderent i va tot com una seda!
Fins i tot les pizzes quedem molt millor. (Diuen que el millor es un pedra de granit que fa de "pedra" dels forns antics, però aquesta planxa ha millorat substancialment la nostra dieta ;-)

Carlos ha dit...

Cristina me encanta este plato.
Un beso
Carlos

Aurora ha dit...

a mi, también me apasiona la escalivada Cristina, aunque tomate no suelo poner...a la próxima lo haré, seuguro que le queda fenomenal, y tu como la aliñas??

Un saludo

Unknown ha dit...

Auro. He comprado una plancha que va perfectamente al horno (de la casa Castley) y es fenomenal. No se engancha, no hace falta papel de plata, no se quema y queda delicioso!
(Ahora tambien hacemos las carnes aqui)
Solo le pongo aceite de oliva y sal gruesa (perfumada con limon) puedes encontrar aqui como se prepara esta sal tan senzilla.
http://vidaculinaria.blogspot.com/2007/07/sal-gruixuda-aromatizada.html
Et voilà! ;-)

Aurora ha dit...

Gracias Cristina, voy a ver si me informo sobre esa plancha...me gusta la idea de hacerlo al horno
y esa sal tiene que estar de muerte...voy a ver el enlace que me has puesto.

un abrazo