diumenge, 9 de desembre del 2007

LLIBRE WOK

I seguim posant al dia, la meva bibliotèca culinaria. Aquest llibre el vaig demanar per Reis, ja fa uns 4 anys. Quan tot just vam anar a viure junts amb l'Ignasi i sense saber encara que li agradava amb bogeria la cuina Thai, vaig comprar un wok de ferro colat que hem utilitzat molt. És un recipient gran i ens va perfecte quan tenim convidats a casa (tot i que ara ja hem ampliat molt, la nostra bateria de cuina) per les seves proporcions i de com deixa de bo i de cruixent, el pollastre aromatitzat amb herbes. Però encara estic pendent de posar-me seriosament amb la cuina tradicional del wok.. Abans però, vull acabar tenint una mínima base amb la d'aquí i la francesa, llavors em posaré amb la Thai, cuina molt saludable si no abusem del picant.BONA LECTURA!

2 comentaris:

Margot ha dit...

Hola Cristina como va todo?
Hacía dias que no te escribia.
He visto tu afición por la comida Thai.
Te contaré que tengo este libro, me lo compré hace dos años junto con la Wock, a pesar de que va bien , no me acostumbro a utilizarla.
La comida Thai no es de mis preferidas, pero veras... te cuento.
Soy una apasionda del restaurante Thi Garden de la calle Diputación-Pasieg Gracia.
Mira que voy veces eh!
Como te dicho antes no me apassiona la comida, pero el local?
Me chifla, estar entre flores, la decoración, el traje de las chicas, me hace sentir bien el clima que respiro cuando como.
Creo que en otra rencarnación he nacido allí, ja ja aja ja.
Y es que mi sentido visual es el primero que desarrollo a la hora de una comida,luego vienen los otros. ja ja ja
Y es que me apasiona ir a ese sitio.
Me alegro de leerte.
Un abrazo.
Margot

Unknown ha dit...

Hola Margot

He estado en el Thai Garden, està bien. Si te gusta lo VISUAL, hay otro en Granvia/Bailen o Girona (lado mar). Que es una maravilla y bueno.

Para el Thai de verdad, prueba EL PETIT BANGKOK de Barcelona en la calle Saragossa, 85. Es autentico y muy familiar, nada de sofisticaciones. Eso si, reserva con antelacion porque esta siempre LLENO LLENO.
Un abrazo, Cristina