dijous, 4 d’octubre de 2007

OLI PICANT DE XILES



















Aquest oli el faig especialment per l'Ignasi.
La primavera passada, la vaig fer amb xiles frescos pero per gran sorpresa meva, se'm van podrir els xiles a dins l'oli i ho vaig haver de llençar tot! Aixi que a la segona vegada, hi vaig posar xiles secs. Ho vam deixar reposar tot l'estiu i ara per setembre, és realment una bomba i amb poca quantitat és suficient. S'ha tornat l'oli estrella de la casa.

Ara tinc pensat de fer-ne de romaní, olives negres, etc...

4 comentaris:

Carlos ha dit...

Cristina este tipo de aceites son espectaculares, realzan el sabor de cualquier comida, los uso a menudo.
un beso

PUNTIYO ha dit...

Me alegra que seas molt rica d'il·lusions, d'alegria i sobretot de serenitat.

ES LA MAYOR DE LAS RIQUEZAS, CRISTINA.

Cristina Mascareñas ha dit...

PUNTIYO

Eso intento, aunque no sea siempre facil. La cocina ha sido una de mi mejores ayudas ;-)

gracias por tu aportacion

Cristina Mascareñas ha dit...

CARLOS

Realzan o directamente te arden la lengua! jajajaja ;-)