dissabte, 24 novembre de 2007

LA CUINA DEL BACALLÀ

Aquest llibre el vaig comprar ja fa un temps per animar-me a fer bacallà, plat que no m'entusiasma pel seu regust salat apart de la esqueixada, els bunyols o el Xató. Tot un altre món, és el bacallà fresc que si és una veritable delícia per a mi.

Vaig animar-me a buscar més receptes per fer-ne a l'Ignasi que li entusiasme de qualsevol manera. Llàstima que no tingui imatges per orientar-nos per les presentacions. Una imatge val més que mil paraules!


1 comentari:

enric ha dit...

Em permeto recomanar-te un interessantíssim llibre sobre el bacallà: “Todo el bacalao a su alcance” (Josep Garcia i Fortuny, i Joan Jofre i Español), Editorial Altafulla.

Jo tinc la primera edició (1991), i les cobertes són de tapa dura, però vaig veure que n’havia sortit una edició en rústega.

És un llibre de 300 pàgines, les primeres 100 de les quals són un estudi interessantíssim sobre el bacallà (història, comerç, hàbitat, etimologia del mot…, així com tota una sèrie de consells tant pel que fa a la compra com a la conservació i l’elaboració del bacallà). Les altres 200 pàgines són totes de receptes dividies per: Comunitats autònomes d’Espanya; països del món; un receptari general, i receptes en la vessant més sibarita. (Hi ha una recepta de lassanya de bacallà amb rossinyols i crema de porros que és per llepar-s’hi els dits.) :))

Sé que m’allargo una mica massa (i disculpa), però crec que és interessant dir-te també que el que normalment comprem com a bacallà fresc, no és el mateix bacallà que després es destina a la salaó, sinó que es tracta de l’abadejo, un peix de la mateixa família del bacallà, però que viu en aigües més meridionals. N’hi ha de diferents tipus, d’abadejo, i una de les característiques que els diferencien és que, al contrari del bacallà, la mandíbula superior de l’abadejo és més curta que la inferior i que aquesta última no té, com el bacallà, la visible barbeta que el caracteritza.