dilluns, 29 d’octubre del 2007

PETIT DEJ' a la française...

Una de les coses que m'agrada fer el diumenge, és preparar l'esmorzar i portar-lo al llit amb aquella tauleta amb potes. Com que els diumenges toca cambiar llensols, no em molesta si hi cauen molles. També m'agrada anar cambiant, ahir per exemple, va tocar esmorzar a la "française". Com acompanyament el que trobo sublim, és posar-hi música d'ambient i si puc escollir, que sigui òpera. Llavors esdevé un matí exquisit.









Ingredients:
Croissant del dia
Mantega
Un parell de confitures
Suc de fruita
Cafè acabat de fer
el diari i música maestro!

Vaig anar a comprar el diari i un croissant. En arribar a casa, el vaig partir pel mig, li vaig posar mantega per sobre i sobre de la mantega, confitures. Una d'albercoc i l'altre de gerds.
Un cafè del Nespresso i un suc de pinya. Ai que bé començar el dia fent el dropo, cosa gents habitual en nosaltres.

12 comentaris:

Gemma ha dit...

Esmorzar al llit... Quin luxe! Jo de gran vull ser mil·lionària i que em serveixin l'esmorzar al llit cada dia :)
Em demano un croissant i una xocolata calenta per demà!

Unknown ha dit...

jajaja Pero que dius dona!
Per això no fa falta ser millonària ;-)
Jo sóc ben pobreta i ho faig cada weekend pel meu gran amor! :P

Lo de la xocolata calenta... també cau de tant en tant ;-)

gemma ha dit...

Això sí que és començar bé el dia!

A mi també em porten el cafè amb llet al llit els caps de setmana i és un plaer!

Gemma ha dit...

Nenes, quina sort! Com us ho feu?

Unknown ha dit...

Es molt facil (Gemma de les postres)!

Un dia ho fas tu... i un altre dia, segur que t'ho fa ell per reprocitat ;-) Oi noies?

enric ha dit...

El detall d'acompanyar amb música d'òpera aquests esmorzars jo, que sóc molt i molt "operero", el trobo sublim.

P.S. Al post dedicat a la sortida del sol des de Can Boscà, no hi indica cap comentari quan, amb el que t'acabo d'enviar, n'hi ha tres.

Unknown ha dit...

Aquest cap de setmana passat, vaig veure la BOHÊME amb Pavarotti, però una de les meves preferides és Madame Butterfly, cantada per Maria Callas. Segurament, és va sentir molt identificada amb aquesta òpera, ja que l'Onassis la va deixar per la viuda Kennedy i diuen els entesos, que es va morir de tristor.

Unknown ha dit...

Enric que vols dir? que m'has enviat 3 missatges que no surten?

enric ha dit...

No: Ja està solucionat. És que quan he vist el post de la sortida del sol, deia que hi havia 0 comentaris i, quan he entrat per enviarte'n un, he vist que n'hi havia dos. Ara ja està bé.

P.S. Ai, el Pavarotti cantant "La Bohème"!!!!!:

Che gelida manina!
Se la lasci riscaldar.
Cercar che giooooova?
Al buio non si trova.
Ma per fortuna
è una notte di luna,
e qui la luna l'abbiamo viciiiina.

Quin tenoràs, marededéu!!! (Sort que no em sents com la canto, perquè ja mai més voldries sentir ÷opera tot emsmorzant! :))

Unknown ha dit...

jajajaja!
Doncs si, i encara no estava tant gras, aixi que doblement millor!
Tot i que tambe tinc les meves versions en CD que poso quan em poso a netejar... (el meu pare que era 100% Canyetaire, deia que QUIEN CANTA SU MAL ESPANTA) ;-)

Donc tinc un marit que canta com els angels i justament ahir a la nit, li va donar per cantar opera! (pero jo patia pels veins!) jajaja

Pame Recetas ha dit...

Nada como un un desayuno de domingo! qué lindo blog, lástima "todavía" no sé catalá, voy a tener que aprender para seguirte a tí y otros colegas tan interesantes. Un saludo

Unknown ha dit...

PAMELA

Muchas gracias por intentar leerme. No hace falta que aprendras catalan, sólo podiendo el traductor ya lo tienes! ;-)
De todos modos el catalán es bastante fàcil, si se sabe ya el español y/o francés.