divendres, 26 d’octubre de 2007

ARRÒS BLANC AMB CEBA I TOMÀQUET

Quan vaig començar a viure amb l'Ignasi, cada vegada que em deia, -"que vols per sopar, vida"-, jo gairebé sempre donava la mateixa resposta: ARRÒS.
I és que sempre m'ha entusiasmat. Arròs amb peix, amb verdura, etc... pero arròs. Sortosament, m'ha passat una mica la dèria pero de tant en tant necessito i/o em vé molt de gust menjar arròs.
Darrerament, m'ha agafat un gran deliri per la ceba. Ceba reduida, gairebé a punt de ceba confitada, en posaria per tot arreu. Acompanyant sempre carns, arrossos, pastes... en format de plat calent. I el tomaquet? En menjo com amanida a l'estiu gairebé cada dia per dinar i fets al forn a l'hivern. Aixi doncs, avui és un plat dels que jo anomeno... "senzillament preferits".

Em quedava arròs blanc i salsa de tomàquet de quan varem fer el fricandó i només em va caldre pelar una ceba. Vaig reduir la ceba amb oli, i quan gairebé la vaig considerar al punt i ben dauradeta, i vaig posar el tomàquet, afegint una mica més d'oli. Vaig deixar que el tomàquet es reduís, amb una miqueta de sucre, per treure l'acidesa del tomàquet i que agafés una textura més densa i un color més aviat fosquet. Només em va caldre emplatar-ho.
BON APPETIT!

5 comentaris:

Marta ha dit...

Eixe arròs té una pinta estupenda!!!

enric ha dit...

Acabo d’acabar (ho sento, però estic massa cansat per buscar sinònims a les 2 de la matinada) una feina, i em venia de gust visitar uns quants blocs… Doncs bé, tot i l’hora tan intempestiva, et prometo que ara mateix me’l menjaria aquest arrosset.

Jo també en sóc un fan, de l’arròs: em sembla que en faria vida. Mira si m’arriba a agradar que l’escudella de Nadal i per no fer el “nota” me la menjo, com mana la tradició, amb galets, peró ja espero l’endemà, Sant Esteve, per poder-me-la menjar amb arròs.

Molt bona nit.

Cristina ha dit...

Marta
Gracies, venint d'una Valencia es tot un honor! ;-)

Enric
Així que professional liberal?

A casa meva per nadals, el 24 el faig jo "a la francesa" amb gambes i ostres. El 25 a casa la meva mare i la tradicó és el capó (a la meva mare no li agrada la sopa) I el 26 l'escudella a casa el sogre.
Per Reis, toca a casa el meu germà i fan canalons. Aixi ho tenim de ben repartit :D

Ro ha dit...

Quina pinta aquest arròs. Em sembla que me'l copiaré. De fet, aquest ceba que fas és ben bona.

Cristina ha dit...

Ro
No ho saps prou! a mi em rexifla! :P