dijous, 7 abril de 2011

Crema de Bledes

Quantes vegades ha arribat un dilluns i ens hem proposat de fer una
mica de dieta després d'un cap de setmana gastronòmicament intens? És
una idea que ens ve al cap, sobretot quan arriba la Primavera i
comencem a treure'ns capes de roba. Confessem-ho: ens comença a
preocupar una altra vegada la nostra silueta.

I ahir vàrem tenir la gran sort que la nostra veïna ens va portar de
Manresa bledes del seu hort. Reconeguem-ho, no és el nostre plat per
excel·lència, encara que sabem que és bo menjar-les per a la salut de
tota la família. Per tant, com que no renunciarem a les vitamines
d'aquestes hortalisses acabades de treure de l'hort, amb una mica
de creativitat, les reinventes perquè tinguin una textura bona i
agradable. Quantes mares i/o pares han fet invents perquè no quedi
res al plat...! Aquest n'és un.

















Per a aquesta recepta, necessitem els següents ingredients:
* 1 manat de bledes
* 1 o 2 cebes
* 2 patates
* Una mica de mantega o oli (a gust)
* Una ampolleta de crema de llet
* Sal
* Pebre

Netegem bé les bledes i les tallem. Pelem les cebes i les patates i les
tallem, finament. Posem a coure les bledes amb les cebes i les patates.
Un cop cuit, es passa tot pel triturador fins que la textura quedi ben
fina. S'afegeix una mica de sal i pebre, una mica de mantega i crema
de llet a gust.
Per decorar, podem afegir una mica de vinagre de Mòdena. Qui diu que
menjar verdura és avorrit?



BON APPETIT!

dimecres, 9 març de 2011

Compota de poma

A casa meva mai no s'ha llençat el menjar. Estava, i està, encara prohibidíssim, i això que la postguerra, l'hem passada fa temps. Els bessons encara han heretat aquesta educació, i s'han d'acabar els plats. Menys mal que són bons menjadors. Tot es fa servir i mai no es malgasta res en la mesura del possible. La nevera és un espai que intento tenir controlat, i sempre compro a mesura que es va gastant.

I si alguna cosa es comença a fer malbé, com les pomes, miro de trobar-hi solucions per salvar-les. Així que quan tinguis pomes o peres que ja no et vénen de gust de menjar perquè ja no són ni recentment comprades ni fresques, dóna'ls una segona oportunitat perquè es converteixin en unes postres boníssimes. Amb aquesta recepta pots deixar els teus convidats, exquisidament sorpresos.

Per a 2 persones, necessitarem els següents ingredients:
4 pomes ben madures
2 culleres de sucre morè o blanc
1 beina de vainilla
Mig got d'aigua


Per decorar:
Crema de llet
Beines de vainilla

1 branca de canyella





















En un cassó a foc lent, posar-hi el sucre i deixar a foc lent fins que es faci un caramel claret. Afegir mig got d'aigua i barrejar fins aconseguir un almívar. Inserim la poma prèviament pelada i tallada a trossets, en el cassó. Seguim remenant suaument a foc lent, fins que la poma quedi cuita. Presentar en un plat i decorar amb la crema de llet i les branques al nostre gust.


Aquest plat es menja tebi.

¡Bon appetit!

dimecres, 29 setembre de 2010

Pel·lícula Julia & Julie


Bon dia

Després d'una llarguíssima temporada lluny del meu bloc culinari a causa dels... vull dir, gràcies a la "meravellosa vida agitada" amb els meus bessons tant buscats i desitjats, m'agradaria tornar "en línia". La pregunta és: Ho aconseguiré? Com a mínim, ho intentaré però no prometo res.
Durant aquest període d'absència, he intentat ser la millor mare i m'he dedicat amb cos i ànima a fer-los feliços, essent jo mateix feliç a través dels seus somriures i rialles. Però aquesta feina ha estat compartida, sobretot amb la meva mare qui tant m'ajuda encara cada dia. Des d'aquí, moltes gracies Mamà! Com dic sempre en broma, vals tot el teu pes en or i això que peses poc!
 
Vull començar aquesta nova etapa parlant d'una pel·lícula. Quan va sortir, tothom me'n parlava, fins i tot em deien que havien pensat en mi quan l'havien vist. Mai vaig trobar ni el moment, ni l'ocasió per anar-hi, sempre tenia quelcom "més important" a fer amb els bessons. I pensar que jo havia estat una enamorada del Verdi!!! Ja fa molts anys d'això... però no m'amoïna, ja tornaré a retrobar aquest temps per moments cinèfils.

Abans però, citaré a l'Alex i la Montse amb qui darrerament tinc la sort de compartir tardes veient com juguen junts els nostres fills, i a qui dono les gràcies també des d'aquí per haver-me regalat aquesta pel·lícula.




















No explicaré l'argument perquè hi ha milions de resums fets dins la xarxa, només comentaré què vaig sentir quan la vaig veure, sobretot sabent que és una pel·lícula extreta d'una història real. A més no sóc cap entesa en cinema però sí puc dir que em va encisar, captivar i emocionar molt. Tenien raó les persones que em deien que era una pel·lícula feta "a la meva mida".

Podríem dir que des de sempre, he estat en el món culinari per motius purament "hereditaris". A les meves àvies els hi agradava molt cuinar; la meva mare també era sovint davant els fogons, sense oblidar-me de les meves ties, cadascuna amb el seu estil propi i cadascuna destacava en algun plat concret.
Però "la falera" em va entrar quan en veure que no podia tenir fills (com la Júlia Child) la cuina em distreia i m'ajudava a que fos menys feixuga suportar aquesta llosa que m'havia caigut, dia a dia.
Em va sorprendre molt amb quina subtilesa van tractar la infertilitat de la protagonista. No se'n parla, no es menciona, talment com si fos un tema tabú o una qüestió poc important.
Es curiós perquè amb el temps he descobert que ni la Júlia Child ni jo mateixa hem estat les úniques que hem utilitzat aquest recurs.... evidentment jo no he acabat essent cap professional ni crec que ho acabi essent mai (tot i que no podem dir mai que -"d'aquesta aigua no en beuré!"-).
Només sento una gran admiració per la bona cuina i pels professionals que l'exerceixen de manera senzilla i natural. Sovint prefereixo sopar a casa que no pas a qualsevol restaurant.
Tornant amb el tema que ens ocupa, la Júlia Child que ens mostren a la pel·lícula, em va sorprendre ja que mai no s'irritava, ni s'ofuscava, sempre intentava ser positiva, optimista, molt perseverant i sorprenentment lluitadora per aconseguir els seus objectius. No acceptava un no per resposta i sempre trobava la manera de sortir-se'n amb la seva. No tirava mai la tovallola, val a dir que el seu marit sempre l'animava en totes les seves decisions i il·lusions. La Júlia tenia fusta de persona d'èxit i així va ser ja que no només va ser la primera dona que va aconseguir entrar a l'escola del Cordon Blue a Paris en els anys de post guerra (mundial), fins i tot va arribar a fer programes televisius als EUA sobre cuina francesa com el Jamie Oliver parla de cuina Italiana.
He intentat trobar el seu famós llibre Mastering the Art of French Cooking que tant li va costar publicar i només l'he sabut trobar per internet. Com pot ser que no el tinguin a les grans llibreries de Barcelona?
En quan a la bloguera culinària Julie Powell, em va fer riure molt per com expressava la seva emotivitat. De tot en feia un drama i s'obsessionava o s'il·lusionava amb els plats, els vídeos de la Júlia i el seu llibre. L'actriu li donava un aire dolç i tendre al personatge, li acabaves agafant apreci, sobretot quan no li sortien bé els plats, cosa que m'ha passat a mi també varies vegades!
El més divertit del cas es que com la majoria dels espectadors, em va donar moltes ganes acabada la pel·lícula, de provar a fer la recepta estrella de la pel·lícula; boeuf à la bourguignonne i pel què he llegit en altres blocs culinaris, no he estat l'única!!
I per acabar només afegiré, que és de les pel·lícules que no m'importaria tornar a veure.
Bon appetit!!

dimarts, 21 abril de 2009

PASTÍS D'ALBERCOCS

Ja fa unes quantes setmanes que vam anar a passar el cap de setmana a Perpinyà, a casa la meva tia Cioneta. Ens ho vàrem passar molt bé i ens van cuidar molt "très gaté" que diuen en françès.
Ens van treure a passejant pels mercats del centre, per carrers molt interessants i per barris històrics. La veritat és que va ser molt interessant i ens varem quedar bocabadats de la barreja que hi pot haver en una petita ciutat de províncies francesa.

Tornant a la cuina, la meva tia va fer uns plats boníssims (espero tenir les receptes aviat per posar-les al blog) i la meva cosina Anne, ens va portar un pastís d'albercocs "fait maison" boníssim pels qui els hi agrada l'agredolç i que aquí us mostro.











TARTE D'ABRICOT
Voici la recette
(deixo la recepta en francès tal i com me l'ha enviat la meva cosina, pels francofons)
Sur la pâte, j'ai fais une farce en mélangeant:
• de la confiture d'abricot
• des noisettes pilées
• un peu de crème fraiche
Puis j'ai mis mes abricots dessus saupoudrés de sucre "cassonade"........et au four !!!!!!!
Laisser refroidir.

Note: Faire cuire un peux la pâte avant, pour que elle ne ramolisse pas avec le jus des abricot.

La recepta
Posar al forn una pasta brisa i fer-la coure una mica per tal de que no xupi tant el líquid dels albercocs.
Per sobre de la pasta farem una barreja que constarà de:
• Confitura d'albercocs
• Nous trencades
• Crema de llet

Finalment, hi afegirem els albercocs i recobrirem de sucre moreno.
No tinc el temps de cocció del forn perquè cada forn és un món apart. Jo vaig mirant de tant en tant. Deixar refredar.
GRAND MERCI ANNE. BON APPETIT!!

ESPATLLA I COSTELLA DE XAI AMB BACÓ AL FORN

Com ja és tradició a casa meva, per setmana santa toca el "Xai Pascual" que en deia la meva Padrina Tona. De fet, jo crec que el segueixo fen cada any, en honor a ella.

Aquest any, la meva mare ha trobat que espatlles acompanyades de costelles (a mi personalment em pirren!!) així que han vingut els padrins dels bessons, el meu germà Marc i el Dago amb les seves famílies respectives.











La meva mare ho ha acompanyat les costelles i les espatlles amb bacó, herbes fresques com farigola que ha anat a comprar expressament a la floristeria Navarro, oli i poca cosa més.
(demà la suite...)

COGOLLOS AMB PEBROT I XERRYS

El secret de moltes presentacions són sovint "els complements" i els pinxos són un exemple. Posar palillos fa el plat més divertit, no trobeu?
Quan tenim convidats a casa, ho organitzo de tal manera que sigui còmode, ràpid i fàcil per poder estar pels convidats, per tant les presentacions són claus!

La combinació d'aquest plat és fàcil, senzilla i ràpida, hi estic d'acord però no menys bona, saludable i atractiva!!













Per fer aquesta senzilla amanida, necessitem:
Cogollos grossos
pebrots en llauna
tomàquets xerry
Sal
oli
i vinagre

Netegem els cogollos, els sequem i els tallem a quarts
Obrim la llauna de pebrots i els tallem a tires. Posem les tires damunt els cogollos.
Netegem els tomàquets xerrys i els punxem amb un palillo on seguidament els punxarem sobre dels cogollos. Et voilà!!
BON APPETIT!!

dilluns, 16 febrer de 2009

ROASTBEEF AL VI

Aquest és un dels plats estrella de casa, tant com el rap, el paté, el foie i pocs altres...

El fem per ocasions especials, aniversaris, festes de nadal i reunions familiars.
Desde sempre ha estat un dels meus plats preferits i entre el meu germà i jo, ens menjàvem en les nostres èpoques de juventud, gairebé dos kilos "mano a mano".

L'origen d'aquest plat segons li va explicar el meu pare a la meva mare, és que provenia de la mare de'n Quico Pi de la Serra o de la seva tia.

Amb els anys però, aquesta recepta ha patit diverses transformacions a mida que ha anat passant entre mans. Us adalanto que el secret d'aquest plat exquisit, és la salsa feta per un bon vi i evidentment, una execellent carn.











Per fer aquest plat necessitem
2 kilos de vedella de la part de la mitjana petita de vedella (aquesta foto que ensenyo es el troç de la mitjana gran, la petita és mes estreta i amb menys grassa).
1 botella de vi negre (de qualitat mitja alta)
1 llimona
1 o 2 máxim fulles de llaurer
romaní i farigola
2 alls
sal i pebre
oli

Comprem la carn, el vi i la resta d'ingredients una setmana abans de fer el plat (podeu comprovar la diferencia que obtenim deixant masserar la carn dins el vi unes hores, uns pocs dies o una setmana sencera.
La recepta original deia de deixar-la masserar unes hores però ens varem adonar a casa la Mamà que quan més la deixaves masserar (=es cou com quan posem el foie en sal) més bona era la carn. Al final la comprem un dissabte per fer-la el dissabte o el diumenge següent.
La carn, sembla crua però realment esta "cuita" pel vi.

Primerament, salpebrarem la carn i l'amanirem amb oli. En un recipient gran, posem la carn en un sol troç, afegim el vi (ha de tapar la carn), afegim un parell d'alls pelats, el suc de la llimona i la pell, la farigola, el llaurer i el romaní en branca. Tanquem el recipient (si pot ser) i ho desarem a la nevera una setmana.

Es important que si el vi no tapa del tot la carn, li haurem de donar una volta diariament.

Al moment de coure-ho, treurem la carn i deixarem escórrer el vi. Ho posarem en una caçola amb un dit o dos d'oli calent. Atenció, aneu en compte perquè esquitja molt!! Poseu-vos proteccions a les mans. Tapeu de seguida i deixeu coure-ho uns 5 minuts. Li donarem la volta i ho deixarem 5 minuts més perquè quedi ben rostit de fora. Passats aquests 10 minuts de volta i volta, hi afegirem tot el que quedava al recipient de la nevera. Tornarem a deixar-ho 5 minuts a banda i banda. En total seran uns 20 minuts. Treiem la carn (podem deixar-ho més temps i quedarà la carn més feta, menys vermella però també mes eixuta i seca).

Deixem refredar la carn i mentrestant la salsa que ens està quedant, l'hem d'anar deixant reduir poc a poc. Al final quedarà una salsa amb dues textures clares, una més densa i marrón i l'altra més oliosa i transparent. Un cop reduida la passarem pel colador xinès (pèr treure les herbes, la llimona, els alls, etc...).

Tallem finament la carn tot i que la carn feta així, no em molesta que no estigui massa fina.
A casa tots volem la part de dins i les "puntes" ben rostides sempre són els menys desitjats.
La salsa també la presentem a part, en una salsera ben plena perquè n'hi hagi per tothom i per repetir. Al final, tothom hi suca pà. Mai en sobra.

Per acompanyar aquest plat
Ens agrada posar-hi mongeta tendra, patatetes rodones fregides o les patates a la murciana.
I per acabar de tenir contenta la meva mare, no hi falten mai bolets!!
BON APPETIT!!