dimecres, 29 setembre de 2010

Pel·lícula Julia & Julie


Bon dia

Després d'una llarguíssima temporada lluny del meu bloc culinari a causa dels... vull dir, gràcies a la "meravellosa vida agitada" amb els meus bessons tant buscats i desitjats, m'agradaria tornar "en línia". La pregunta és: Ho aconseguiré? Com a mínim, ho intentaré però no prometo res.
Durant aquest període d'absència, he intentat ser la millor mare i m'he dedicat amb cos i ànima a fer-los feliços, essent jo mateix feliç a través dels seus somriures i rialles. Però aquesta feina ha estat compartida, sobretot amb la meva mare qui tant m'ajuda encara cada dia. Des d'aquí, moltes gracies Mamà! Com dic sempre en broma, vals tot el teu pes en or i això que peses poc!
 
Vull començar aquesta nova etapa parlant d'una pel·lícula. Quan va sortir, tothom me'n parlava, fins i tot em deien que havien pensat en mi quan l'havien vist. Mai vaig trobar ni el moment, ni l'ocasió per anar-hi, sempre tenia quelcom "més important" a fer amb els bessons. I pensar que jo havia estat una enamorada del Verdi!!! Ja fa molts anys d'això... però no m'amoïna, ja tornaré a retrobar aquest temps per moments cinèfils.

Abans però, citaré a l'Alex i la Montse amb qui darrerament tinc la sort de compartir tardes veient com juguen junts els nostres fills, i a qui dono les gràcies també des d'aquí per haver-me regalat aquesta pel·lícula.




















No explicaré l'argument perquè hi ha milions de resums fets dins la xarxa, només comentaré què vaig sentir quan la vaig veure, sobretot sabent que és una pel·lícula extreta d'una història real. A més no sóc cap entesa en cinema però sí puc dir que em va encisar, captivar i emocionar molt. Tenien raó les persones que em deien que era una pel·lícula feta "a la meva mida".

Podríem dir que des de sempre, he estat en el món culinari per motius purament "hereditaris". A les meves àvies els hi agradava molt cuinar; la meva mare també era sovint davant els fogons, sense oblidar-me de les meves ties, cadascuna amb el seu estil propi i cadascuna destacava en algun plat concret.
Però "la falera" em va entrar quan en veure que no podia tenir fills (com la Júlia Child) la cuina em distreia i m'ajudava a que fos menys feixuga suportar aquesta llosa que m'havia caigut, dia a dia.
Em va sorprendre molt amb quina subtilesa van tractar la infertilitat de la protagonista. No se'n parla, no es menciona, talment com si fos un tema tabú o una qüestió poc important.
Es curiós perquè amb el temps he descobert que ni la Júlia Child ni jo mateixa hem estat les úniques que hem utilitzat aquest recurs.... evidentment jo no he acabat essent cap professional ni crec que ho acabi essent mai (tot i que no podem dir mai que -"d'aquesta aigua no en beuré!"-).
Només sento una gran admiració per la bona cuina i pels professionals que l'exerceixen de manera senzilla i natural. Sovint prefereixo sopar a casa que no pas a qualsevol restaurant.
Tornant amb el tema que ens ocupa, la Júlia Child que ens mostren a la pel·lícula, em va sorprendre ja que mai no s'irritava, ni s'ofuscava, sempre intentava ser positiva, optimista, molt perseverant i sorprenentment lluitadora per aconseguir els seus objectius. No acceptava un no per resposta i sempre trobava la manera de sortir-se'n amb la seva. No tirava mai la tovallola, val a dir que el seu marit sempre l'animava en totes les seves decisions i il·lusions. La Júlia tenia fusta de persona d'èxit i així va ser ja que no només va ser la primera dona que va aconseguir entrar a l'escola del Cordon Blue a Paris en els anys de post guerra (mundial), fins i tot va arribar a fer programes televisius als EUA sobre cuina francesa com el Jamie Oliver parla de cuina Italiana.
He intentat trobar el seu famós llibre Mastering the Art of French Cooking que tant li va costar publicar i només l'he sabut trobar per internet. Com pot ser que no el tinguin a les grans llibreries de Barcelona?
En quan a la bloguera culinària Julie Powell, em va fer riure molt per com expressava la seva emotivitat. De tot en feia un drama i s'obsessionava o s'il·lusionava amb els plats, els vídeos de la Júlia i el seu llibre. L'actriu li donava un aire dolç i tendre al personatge, li acabaves agafant apreci, sobretot quan no li sortien bé els plats, cosa que m'ha passat a mi també varies vegades!
El més divertit del cas es que com la majoria dels espectadors, em va donar moltes ganes acabada la pel·lícula, de provar a fer la recepta estrella de la pel·lícula; boeuf à la bourguignonne i pel què he llegit en altres blocs culinaris, no he estat l'única!!
I per acabar només afegiré, que és de les pel·lícules que no m'importaria tornar a veure.
Bon appetit!!

9 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Et trobavem a faltar!!! Jo volia buscar el llibre... On l'has trobat? Amazon? En anglès o també en francès?

Cristina ha dit...

A "Amazon" bien suuur! ;)

I jo a vosaltres i els meus caxarros i llibres de cuina :P

Sara ha dit...

M'ha encantat la teva opinió personal sobre la peli :)
Jo em vaig comprar els llibres tambié per Internet. En anglès i baratets a www.bookdepository.co.uk, que tenen lo mateix que Amazon però fan free delivery.
Suposo que aquí no es troba perquè (que jo sàpiga) mai es va traduir ni al francès ni a l'espanyol.
Val mooolt la pena!

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Ben tornada!!!!
Em sembla que totes tenim una mica de Julie Powell. El motiu del meu blog també té aquest punt de fugida, de la situació que he estat visquen a la feina durant sis mesos i que han acabat amb una baixa laboral de quatre mesos. Però mira, la nostra perseverància i força ens porta a veure les coses des de l'altra costat i ens fan millorar els nostre jo interior, que és el que compte, i tu tens els teu premi per tota aquesta força interior. Moltes felicitats i a continuar cuinant! Una forta abraçada.
Gemma

diseño web ha dit...

Una fantastica pelicula!

Ordinopatch ha dit...

A mi tambè em va agradar molt la película i des de que la vaig veure em van entrar ganes de cuinar plats més el.laborats. Jo el llibre com nomes està en angles no l'he buscat, però no m'importaria tenir-lo. Seguiré el teu blog a partir d'ara. Una abraçada-

gastropuntcat ha dit...

Hola!

No hem trobat un correu de contacte, així que est poso aqui el motiu de la meva visita.

Estem preparant un projecte que obrirem a partir del dia 28 d'aquest mes.
Serà un espai orientat a promocionar la gastronomia catalana i els blocs catalans o de parla catalana de quelcom lloc, hi podrà participar tothom que ho vulgui i en la mida que es desitgi, ja sigui recomanant restaurants, vins, llibres de cuina, botigues, enviant-nos un menú dels plats que ja tingueu publicats, mercats o explicant-nos els actes gastronòmics de la vostre localitat,qualsevol cosa que creieu interessant serà ben rebuda, nosaltres ho publicarem amb un enllaç al espai del blocaire que ho ha proposat per tal de donar-lo a conèixer a tanta gent com puguem.

En l'apartat de gastroblocs, estem fent un llistat de tots els blocs per províncies, ja hem inclòs el teu bloc en el llistat,Gràcies i Salut!
Loles i Núria.
Gastropuntcat
www.gastropuntcat.blogspot.com

Anònim ha dit...

Hola, he aterrissat al teu blog i es preciós.... Al llegir l'entrada he pensat q potser no coneixes el blog Film&Food, fa cosa d'un mes van fer el repte de Júlia Child i el premi era El LLIBRE... Bé disculpa per l'atreviment a l'entrada i gràcies pel blog

Laia ha dit...

Merci per la informació! Ja miraré de trobar la peli, ja que m'encanten les pelis relacionades amb la cuina!
Jo també actualment, estic passant per un època semblant a la teva... sumant-hi l'atur... així que estic pensant en obrir un blog de cuina, no ho he fet mai, i no sé pas com me'n sortiré, però penso que m'ajudarà o si més no m'entretindrà en aquesta cerca...
Qualsevol consell serà benvingut!