dimarts, 25 de desembre del 2007

POSTRES DE MÚSIC

La meva aportació Nadalenca del HEMC 17 és un plat molt típic català "els postres de músics" fet sempre a base de fruits secs i sovint acompanyats amb mel i mató. Quan sortim a dinar a fora, sempre en demano si en hi ha.
hemc 17 - frutos secos

Els fruits secs, sempre ens han agradat molt. Avui mateix els meus oncles ho comentaven que els entusiasmaven i en tenen sempre al rebost. Especulaven de que potser eren reminissències dels pocs anys que van viure a Reus quan eren jovenets? Probablement no, però queda molt bé dir-ho!












Per fer aquest postre necessitem, fer una base de pà de pessic.
Necessitem
1 yogurt natural sense sucre (si pot ser dels de sempre millor amb el pot de vidre)
sucre blanc
farina blanca
3 ous sencers
1 llimona (només la pell)
mantega fosa o oli si no tenim
No hi posem llevadura.

Agafem un bol gran i li aboquem el pot de yogurt. Guardem el pot del yogurt per medir la farina i el sucre. Seguim amb el sucre i li aboquem 1 pot. Trenquem els ous i li posem els rovells al yogurt i al sucre. Remenem ben remenat fins que surtin bombolles d'aire. Hi afegim la mantega o l'oli (1 pot també aproximadament) i ratllem a sobre la pasta, la pell d'una llimona (la part groga però mai la part blanca). Personalment, m'agrada molt sentir el gust suau que li deixa la llimona a dins el pastís però és optatiu.

Les clares que abans haviem posat apart, li afegim 1/2 pot de sucre per pujar-les a punt de neu. Ho mesclem de manera que el punt de neu no perdi espumositat i ja tindrem la nostra pasta feta.

Previament, escalfem el forn a 180 graus previament calentat i el posem en algun motllo rectangular o quadrat amb paper sulfuritzat que estigui embatomat de mantega o oli perquè és pogui desenganxar facilment després de la cocció.

El deixo al forn uns 30 minuts i un cop refredat, amb un quadrat o rodona, el tallo. Amb el mateix motllo, faig una base de mató. Per sobre, hi poso el pastís de fruits secs i un bon rajolí de mel i orelletes d'albercocs.

Aquest plat, s'acompanya amb vi dolç com el garnatxa, moscatell o mistela. BON APPETIT!

dijous, 20 de desembre del 2007

COQUILLETTES AU BEURRE

Podria dir que conec i menjo aquest plat, desde que tinc ús de raó. I no me n'he cansat mai!
Cada vegada que vaig a França, en compro per endur a Barcelona i en faig caçerolades! I és que aquí no l'he trobat mai igual. La textura i el sabor d'aquesta pasta, no té res a veure amb la resta. Serà la forma? serà el procès d'elaboració? els ingredients d'aquesta pasta, o senzillament la recepta? potser no és res de l'altre món, però a mi em transporta a la meva infantèsa i això ja per mi, ja ho és tot.

A més, és tant facil de fer... I quan els menjo, vaig cantonejant la cançoneta del anunci... -"des pâtes, des pâtes, oui mes des Panzani!"-










Per fer les coquilletes au beurre (mantega), és necessita:
les coquillettes
mantega
sal, pebre
llaurer
formatge ratllat
alfàbrega
llaurer
estragó

Posem aigua a bullir amb sal i una fulla de llaurer
Els coem, tal com diuen a la bossa, crec recordar que eren uns 8 minutets perquè estiguin durets. Un cop els hem escorregut i encara ben calents, els hi figuem mantega, estragó i alfàbrega picada. Salpebrem i BON APPETIT!

De vegades, els poso al forn amb formatge fos per sobre i la crosteta aquesta que fa, com en la foto... hi han barralles per tenir-ne un troç més que els altres. BON APPETIT!

Quan sobren (ja que dic que en faig una caçerolada), l'endemà, els trec de la nevera, (els tinc a dins d'un tupper perquè no s'assequin) els passo per la paella i estan requeteboníssims dauradets i calentons. Per mi, és el la meva millor versió! BON APPETIT!

VAMOS A COCINAR DE JOSE ANDRES

Aquest també va ser un dels regals de Sant jordi de l'any passat. Hi te moltes coses interessants i senzilles i, de vegades el consulto.

CUINAR PER A BEBES

Acabo de descobrir aquest blog que ben segur, interessarà a moltes de les meves amigues "mamas" que hem llegeixen.

http://la-cocina-paso-a-paso.blogspot.com

L'he trobat genial!

dimarts, 18 de desembre del 2007

ESCARXOFES FREGIDES I BACON

Aquesta és una tercera versió que tenim a casa de menjar escarxofes. En aquesta versió li queda molt bé, acompanyar-ho amb troçets de bacon, també fregidet. El tot, queda molt gustós. Nosaltres ho fem servir de primer.









Les tallem a meitat de les fulles per treure les pars menys tendres. Les obrim i buidem la part aspre del cor. Ho tallem a grills i ho enfarinem. Podem posar primer el bacon a la paella sense oli, per tal de que deixi anar el seu sabor i gust a la paella. Un cop fet el bacon, afegim oli d'oliva i fregim les carxofes. Un cop fetes i daurades, les posem amb paper de cuina per treure l'oli sobrant. BON APPETIT!

LLOM ROSTIT AMB LLET

Aquest plat és molt típic a frança. És el que anomenen "roti de poc au lait".
Ells estan molt més acostumats que no pas nosaltres, a posar-hi crema de llet o llet, a carns.
per cambiar una mica, a mi m'agrada fer-lo de tant en tant.










Per fer aquest plat necessitem:
un llom de porc
crema de llet
llet
oli
sal pebre
herbes de provença
1 fulla de llaurer
bolets
4 cebes grans de figueres
oli d'oliva

Una nit abans, deixem marinar el llom amb la llet, previament salpebrat i amb les herbes aromàtiques. Hi afegirem la fulla de llaurer.

L'endemà pelarem les cebes i les daurarem amb oli. Afegirem el llom sense la llet i ho deixarem daurar uns 5 minuts per cada cantó. Li anirem donant voltes fins que estigui daurat per totes bandes. Afegim la llet i ho deixarem fer xup xup i deixarem que es vagi reduint aproximadament 15 minuts. A mitja cocció, hi afegim la crema de llet i els bolets i ho deixem uns 15 o 20 minuts més. Quan la salsa s'ha reduit i ha quedat espessa, ho tanquem. BON APPETIT!

LASSANYA D'ALBERGINIA

De tant en tant, m'agrada fer plat "lights" tot i que en la seva forma orginal, no en siguin. Les lassanyes de carn, no m'han entusiasmat mai massa però si les vegetals. Aqui us presento una de les meves versions per escrit. Llàstima que no hagi sabut fer, aquelles fantàstiques fotos laterals, on és veuen les capes.











Per fer aquesta lassanya necessitem:
4 pasta per fer lassanya (jo he agafat la de buitoni)
4 tomqàets madurs pelats i sense pepites
1/4 de pot de salsa tomàquet fregit
2 alberginies
3 cebes
2 alls
alfàbrega
formatge
crema de llet
oli, sal i sucre

Les fulles de pasta, les deixarem en remull amb la crema de llet.
Posem una primera capa de pasta i per sobre, una capa d'alberginia. Damunt l'alberginia, hi poso dos dels tomàquets madurs, pelats i sense pepites. Salpebrar
Tornem a posar una capa de pasta i damunt, l'alberginia i una capa de ceba i all. salpebrar
Posem una tecera capa de pasta, una última capa d'alberginia amb els dos tomàquets madurs restants. Salpebrar
En la última capa de pasta, per sobre hi aboquem una mica de salsa de tomàquet i el formatge.

Ho deixem al forn a 200 graus, uns 20 minutets i BON APPETIT!

dissabte, 15 de desembre del 2007

COCA DE CEBES I OLIVES

Sempre parlo de com m'agrada la ceba i aqui tinc una bona coca de ceba. Aquesta és la versió light, sense crema de llet ni formatges.










Necessitem per fer aquesta coca:
pasta brisa o pasta de full
4 cebes
1 all (si voleu pujar una mica el gust)
alfàbrega fresca
olives negres (per contrastar amb el color i el gust) en aquest cas no en tenia
olives verdes farcides d'anxoves
oli

Tallar les cebes i l'all finament i posar-ho amb oli en una paella.
Deixar que la ceba és vagi fent transparent. Mentrestant, posar la pasta brisa o fullada al forn perquè és faci una mica.
Un cop la pasta està mig cuita i la ceba també, tallar les olives i picar l'alfàbrega. Abocar-ho tot per sobre la coca, amb un rajolinet d'oli. Posar-la al forn a 180 graus, durant una estoneta (15 minuts aproximadament) perquè s'acabi de daurar tot. BON APPETIT!

dimecres, 12 de desembre del 2007

BOMBONS TRAIDORS

Ahir, aprofitant que l'Ignasi havia quedat amb el Jordi, vem anar a sopar plegats. I Parlant, la conversa va derivar als regals de nadals. El Jordi, ens va explicar que hi havia una web, que és dedicava a fer regals originals. I un d'aquests, consistia en uns bombons en forma de bala, com si és tractés del joc de la ruleta russa. Tots ells menys un, és veu que estan farcits de praliné, menys un que té bitxo a dins (guindilla). L'Ignasi va saltar dient que volia el del bitxo i nosaltres com és costum, ens vem posar a riure. Ho podeu trobar en aquesta adreça:


dimarts, 11 de desembre del 2007

RAP AMB CREMA DE PASTANAGA

Aquest rap, és el que acostumem a fer en dies senyalats, festes o reunions familiars / amics. Me l'ha ensenyat a fer la meva mare però el seu origen prové de la Maria del Mar (germana del meu pare). I com que venien a dinar la Júlia, la Lia, el Guillem i el Xavi a casa, i sabem que són uns sibarites, hem fet aquest rap. Estàvem tant a gust, que fins i tot s'han quedat a sopar un pà amb tomàquet. Us asseguro que la foto no li fa justicia. És un plat boníssim! Això de fotografiar "natura morta" no ha estat mai el meu fort i menys quan tinc gent a casa, hi ha gana i jo encara haig d'emplatar, fer la foto... i de vegades ho deixo estar.











Per fer aquest magnific rap, necessitem
Una cua de rap sencer de 2kg (es demana al peixater que li tregui l'espina central i lligui els dos lloms que quedin, amb un cordill, com si fós un tall rodó.
sal, pebre i sucre per treure l'acidèsa del tomàquet
5 cebes de figueres tallades
5 pastanagues
2 tomàquets madurs
2 branques de julivert
2 fulles de llaurer
un copa de conyac o brandy
una copa de vi blanc

En un recipient fondo, es posa oli d'oliva i quan aquest està calent, es rosteix el rap a banda i banda. Després, s'afegeixen les cebes, les pastanagues i les fulles de llaurer. Quan tot ja està dauradet, s'afegeix el tomàquet, la copa de conyac o la de vi blanc. Es deixa coure uns 5 minuts o poc més i és treu el rap. És deixa la salsa que faci "xup xup" a foc molt lent.

Al moment de servir, es talla el rap a rondanxes i es passa la salsa pel tumix, havent tret prèviament el llaurer.

Ho acostumem a servir amb patates bullides o fregides a daus o verduretes. BON APPETIT!

BUNYOLS D'ESCARXOFES

I com de costum, l'Ignasi arriba a casa i em diu que no hi ha res per sopar! Obro la nevera i està plena de verdures i els dies van passant, però ell no les utilitza. Això si, després diu que ha de fer dieta. Ai senyor quina paciencia! Aquesta setmana he rescatat les escarxofes abans d'haver-les de tirar. I com si es tractés de fer sopar per un nen petit, les he "amagat" a dins d'un bunyol de farina i ou.










Per fer aquests bunyols necessitem:
escarxofes
ou
farina
sal i pebre
oli per fregir

He tret les fulles mes grosses i menys tendres. Les he tallat gairebé pel mig per treure les puntes que són dures i despres les tallat a talls fins de mig centímetre. He tret una mica el cor si aquest ja era aspre i només m'ha faltat embatumarles.

En un plat apart, he barrejat l'ou amb sal, pebre i farina. He anat afegint farina, fins tenir una pasta homogènea. Fiquem d'un en un, els grills d'escarxofa a dins la pasta i quan tenim l'oli calent, les trec de la pasta i les poso a dins l'oli. Aneu en comte amb l'oli! Un cop cuites, les poso sobre un plat que tingui un paper de cuina secant per treure l'oli sobran del fregit.
Afegeixo per sobre sal i pebre un altre cop i ho servim d'acompanyament d'un segon plat o de pica pica. BON APPETIT!

ARRÒS AMB NOUS I PANSES

Ja veieu que del curs de la Covadonga, en vaig treure molt profit! Aqui teniu un altre plat que ens va ensenyar a fer. A mi que m'apassiona l'arròs, ja en tinc una altre versió per anar variant... És molt gustós i fi al paladar. No hi cal salsa de tomàquet, només li he posat per posar color al plat.









La recepta diu: En una olla, posar l'arròs amb mantega. Afegir-hi caldo i deixar tapat amb un paper engrassat i salpimentat, un 15 minuts. Deixar reposar i afegir les panses i els pinyons, fins que l'arròs estigui cuit del tot. Jo lo del paper no ho vaig fer, tot i que ho vaig mig tapar amb la tapa de l'olla. Però vaig salpebrar igualment i va quedar boníssim. BON APPETIT!

RAP AMB CREMA DE PASTANAGA

Aquest rap, és el que acostumem a fer en dies senyalats, festes o reunions familiars / amics. Me l'ha ensenyat a fer la meva mare però el seu origen prové de la Maria del Mar (germana del meu pare). I com que venien a dinar la Júlia, la Lia, el Guillem i el Xavi a casa, i sabem que són uns sibarites, hem fet aquest rap. Estàvem tant a gust, que fins i tot s'han quedat a sopar un pà amb tomàquet. Us asseguro que la foto no li fa justicia. És un plat boníssim! Això de fotografiar "natura morta" no ha estat mai el meu fort i menys quan tinc gent a casa, hi ha gana i jo encara haig d'emplatar, fer la foto... i de vegades ho deixo estar.











Per fer aquest magnific rap, necessitem
Una cua de rap sencer de 2kg (es demana al peixater que li tregui l'espina central i lligui els dos lloms que quedin, amb un cordill, com si fós un tall rodó.
sal, pebre i sucre per treure l'acidèsa del tomàquet
5 cebes de figueres tallades
5 pastanagues
2 tomàquets madurs
2 branques de julivert
2 fulles de llaurer
un copa de conyac o brandy
una copa de vi blanc

En un recipient fondo, es posa oli d'oliva i quan aquest està calent, es rosteix el rap a banda i banda. Després, s'afegeixen les cebes, les pastanagues i les fulles de llaurer. Quan tot ja està dauradet, s'afegeix el tomàquet, la copa de conyac o la de vi blanc. Es deixa coure uns 5 minuts o poc més i és treu el rap. És deixa la salsa que faci "xup xup" a foc molt lent.

Al moment de servir, es talla el rap a rondanxes i es passa la salsa pel tumix, havent tret prèviament el llaurer.

Ho acostumem a servir amb patates bullides o fregides a daus o verduretes. BON APPETIT!

dilluns, 10 de desembre del 2007

FIDEUÀ MARINERA

Quan vaig a menjar a casa el meu sogre, sempre intenta tenir tot allò que a nosaltres ens agrada. Els embutits bons per a l'Ignasi o fins i tot sardines en escabeix i quan realment ens entaulem, fa unes gambes amb all i julivert a la planxa, que són una delícia. Un dia ens va sorpendre amb una fideuà boníssima i en la següent reunió familiar (que era el dia del seu aniversari) ens vem aixecar d'hora per anar-lo a ajudar. "Mano a mano", vem estar fent la fideuà i vaig anar apuntant pas per pas.









Per fer aquesta fideuà necessitem:
oli d'oliva
sal i sucre
gambes
escupinyes que deixarem amb aigua i sal
sèpia i la seva melsa
costelles de porc
cebes
alls
julivert
tomàquets
fumet de peix

Començem a afeitar les gambes amb unes estisores (potes i antenes).
Posem un dit d'oli a la paella, per tal de no haver-ne d'afegir més. Un cop l'oli és calent, es fan primer les gambes però no massa perquè si no, després costen de pelar. Els hi donem la volta i aixefem els caps amb pinces o una forquilla a dins la mateixa caçola. Reservem les gambes i les tapem.
A dins el mateix oli, posem la sèpia tallada a quadrats i a foc lent. Ha de fer xup xup. No posem la tinta de la sèpia pero si la melsa. És el que li donarà tot el sabor a la fideuà. Tapar, deixar coure i anar remenant de tant en tant... Un cop fet, ho treiem i ho reservem. Ara li toca, les costelles de porc, tallada a bocins. Un cop daurat, ho treiem i ho reservem. Tallem la ceba, l'all, el julivert i el tomàquet. Ho afegim tot a la caçola amb sal i sucre (el sucre és per treure l'acidesa del tomàquet). Un cop sofregit, afegim tot el que haviem reservat anteriorment, menys les gambes. Afegir els fideus del nº 2 i remenar, sense que es fregexint. Tirar el caldo ja calent i afegir les escupinyes i deixar bullir. Corretgir de sal Deixar evaporar el caldo i afegir les gambes i els musclos. Ho deixem mitja horeta perquè els fideus absorveixin l'aigua i deixar-ho destapat perquè s'evapori la resta sobrant. BON APPETIT!

LLIBRE EL GAZPACHO

Aquest llibre el vaig descobrir en un blog francès i em va semblar molt interessant. Posaria el nom del blog, però ara no el trobo.... pero jo, juraria que es aquest: a la table de L . És un blog molt bo!
L'autor del llibre és l'Alberto Herraiz. El més sorprenent del cas, és que aquest cuiner és més conegut a frança que aqui, suposo que perquè treballa molt a Paris. El meu germà, m'ha ofert de deixar-me la seva batedora que tenia aparcada sense fer servir... aixì que mans a l'obra!

CALDO DE CEBA I PORRO

No hi ha res més sa qu'un bon caldo vegetal, per netejar la panxa després d'uns dinars i/o sopars copiosos. Jo en faig de tant en tant i en comtes de picar qualsevol porqueria, em bec aquest beuratge per fer reposar l'estòmac.











Per fer aquest caldo necessitem:
cebes
porros
aigua
alfàbrega
pebre
i 2 horetes de temps

Despres ho passem pel turmix i llestos! BON APPETIT!

BOTIGA OLISOLIVA

Amb la Mireia vam anar a fer una volta pel barri Gòtic, mentres ens donàvem les últimes novetats familiars. Fa tants anys que ens coneixem i passegem per Barcelona, que per nosaltres, passejar juntes, ja forma part de tot un ritual. De petita, jo l'acompanyava a casa seva i quan ja portavem xerran estona davant de la seva porteria, enfilavem cap avall, direcció casa meva i llavors ella m'acompanyava a mi. Alguna vegada paràvem als bancs del Passeig de Gràcia cansades, ja que portàvem unes quantes anades i vingudes.
L'altre dia, vem acabar entrant al mercat de Santa Caterina i vem veure aquesta botiga que em va cridar l'atenció. Justament, havia de comprar sal Maldon.










La botiga, molt ben posada, es deia OLISOLIVA i la senyora que ens va atendre, l'Anna, va ser encantadora. Ens va explicar que venia d'un altre ofici però que desde sempre li havia agradat molt la gastronomia. Que tenia una col·lecció molt gran de llibres de cuina, uns 700 (caram quina sort!) i, que el seu fill era cuiner. No només vàrem trobar les conexions d'aficions culinaries, sinó també en origens. Allà també vaig apendre que no només hi ha vinagre de Mòdena negre, si no que també existeix el vinagre de Mòdena blanc. Crec que hi tornarem aviadet per apendre alguna cosa més. BONA VISITA!

PASTIS DE XOCOLATA NEGRE

Aquest pastís, va ser un dels plats que va fer la Covadonga. És pels qui els agrada moooooolt la xocolata, la veritat és que estava boníssim. Tot i ser calòric, va volar. Aquest, és la meva versió feta a casa.










Per fer aquest pastís necessitem:
200 grms de xocolata negre
200 grms de sucre
200 grms de mantega
una cullerada de farina
4 ous

Per la cobertura:
200 grms de xocolata
50 grms de mantega
+ la decoració

Fondre la xocolata amb la mantega al bany maria o al microones. Personalment, m'agrada més fer-ho al bany maria, així controlo el que passa i puc anar remenant.
Apart, batre els ous amb els sucre i incorporar la cullera de farina. Barrejar aquesta mescla amb la xocolata. Col·locar-ho en un motlle engrassat amb mantega i enfarinat (treien sempre la farina que sobri) i coure-ho, uns 30 minuts a 180 graus.
En aquest cas, no ens interessa batre les clares a punt de neu, ni posar llevadura perquè volem que sigui dens.

Per la cobertura del pastís, tornem a fondre la xocolata al bany maria amb la mantega i escampar-ho per sobre del pastís, un cop desmoldat. BON APPETIT!

diumenge, 9 de desembre del 2007

FOIE MI-CUIT

La Mamy (la meva àvia materna) feia cada any foie i paté pels nadals o dies senyalats. El problèma és que la qualitat del foie d'oca és cada vegada més dubtós. Ella l'anava a buscar a un lloc molt determinat de França on les oques només menjaven blat de moro i quan el feia coure a dins dels seus "bocaux" (pots esterilitzats) ni es fonien, ni és convertien en grassa. Així doncs, m'he passat a les receptes de les meves ties, el mi cuit. La de la Marida per exemple, també parla d'un temps de cocció al bany maria però també anota a dins de la mateixa recepta, que aquest temps de cocció és cada vegada més escàs o nul, a causa de la qualitat del foie. He trobat algun bloc francès que també parla d'aquesta cocció al bany maria. Per exemple, aqui i aqui. La recepta de la Maria del mar, és la que més o menys coneix, o fa tothom aqui.











per fer el foie mi cuit, necessitem un foie fresc que no sobrepassi el mig kilo.
Sal gruixuda
dues cullerades d'Armagnac
dues cullerades de Porto
Un drap molt prim o benes fines de gasa
Sal fina i pebre

Obrim el foie i treiem amb un ganivet de punxa estilitzada, totes les venes que hi han a dins. La tasca no és massa agradable, jo em sentia totalment com si estigués en algun serial d'aquests en plan "Matansa de texas". No patiu si destruiu el foie (en un dels links que us poso més amunt, està documentat foto per foto). En la recepta de la Marida, posa que hem de treure les parts verdes que poguin haver en el foie (les que han estat en contacte amb la fel). Però jo he vist que per aqui, procuren vendra'l sense, ben presentat i envasat al buit. Salpebrar per dins i fora i reconstruir el foie. És una molt bona idea fer servir un bendatge per facilitar la reconstrucció. El drap o el bendatge han d'estar humitejats pel porto i l'armagnac. Recobrir el fetge i posar-lo en un recipient que sigui gairebé tant gran com el fetge. Aquest recipient ha d'estar recobert de sal gruixuda.

Deixar-ho a la nevera unes 25 hores i treure la sal i les benes. Jo personalment, l'he tornat a tapar amb un drap humitejat de porto (1/2 cullerada pero sense sal aquest cop) unes 24 hores més.

S'acompanya de sal Maldon, torradetes i amanida. BON APPETIT!

GELAT DE TURRÓ

Del curset que vaig assistir de Covadonga de la Rita, he intentat fer el gelat de turró que ens va ensenyar. La veritat és que era una mica assèptica que pogués conseguir alguna cosa positiva, sense estris "professionals", però sorprenenment, el gelat ha estat tot un èxit i molt bo. El Xavi i l'Ignasi que no són menjadors de gelats de turró perquè no els entusiasmen, el van trobar boníssim i van repetir. L'únic que ha patit les conceqüències d'aquesta prova, ha estat el meu vell minipimer que treia fum, pobret...










La recepta original era amb quantitats més petites però jo he afegit una mica més de tot per poder omplir el motlle gran acabat de comprar. El que si he fet, és deixar la quantitat de sucre igual, ja que no m'agrada massa el gust del sucre. Aixì que per fer aquest gelat necessitem:
3/4 tauleta de turró de xixona (no cal dir que ha de ser de bona qualitat)
500 cl. de nata (muntada)
5 ous
200 grams de sucre

Montar la nata i reservar-ho a la nevera. Batre les llemes amb 50 grms de sucre i barrejar-ho amb el turró triturat. Incorporar la nata que havíem reservat a la nevera, intentant que aquesta, no s'aixafi i perdi el mínim del seu volum. Ho tornem a posar a la nevera. Montem les clares a punt de neu amb la resta del sucre (els 150 grms), i finalment ho barregem tot i ho fiquem a dins un motlle i al congelador. Per desmotllar-lo, li he passat una mica d'aigua calenta en el motlle. BON APPETIT!

LLIBRE TIEMPO DEL TÉ

Per als amants del tè com jo, us recomano aquest llibre, comprat a la botiga de l'Inés Berton amb el nom de Tealosophy a Barcelona. Explica l'història, l'origen del tè, les seves qualitats i les seves virtuts. Només afegir que em va agradar molt saber-ne l'origen. BONA LECTURA!

VISITA A TEALOSOPHY DE BCN

Prop del Hotel Casa Fuster dels Jardinets de Gràcia, més concretament al carrer Bonavista, nº 3, han obert una botiga singular sobre el món del tè, amb el nom de TEALOSOPHY. Allà vaig descobrir una tenda oberta per la Inés Berton (una buscadora de tè) que no tant sols coneix perfectament el seu producte, sinó que també en parla amb passió, segons he pogut llegir en diferents articles que parlen d'ella, en el seu llibre i en el seu site. El dia que hi vaig estar, hi havia la germana de l'Inés i l'encarregada de la botiga, la Marta de Barcelona, amabilíssimes per cert... Em parlaven elles també amb passió, d'aquest estil de viure de l'Inés i de la seva recerca incansable de nous sabors i sobretot d'olors. De collites buscades en els recons més amagats del nostre planeta i elaborats per crear petites edicions limitades per als nostres paladars. Al voltant de tot això, em deien, que és creava un estil de viure, un modus videndi, molt específic i determinat. Amb la Marta vam derivar la conversa i vem començar a parlar de viatges, de cultures, de costums... és notava qu'ella també havia adquirit aquell esperit de culte al tè com a seu. Per les seves recomanacions, em vaig quedar un pot de tè amb flors, molt perfumat i que bec ara, mentres escric.

LLIBRE WOK

I seguim posant al dia, la meva bibliotèca culinaria. Aquest llibre el vaig demanar per Reis, ja fa uns 4 anys. Quan tot just vam anar a viure junts amb l'Ignasi i sense saber encara que li agradava amb bogeria la cuina Thai, vaig comprar un wok de ferro colat que hem utilitzat molt. És un recipient gran i ens va perfecte quan tenim convidats a casa (tot i que ara ja hem ampliat molt, la nostra bateria de cuina) per les seves proporcions i de com deixa de bo i de cruixent, el pollastre aromatitzat amb herbes. Però encara estic pendent de posar-me seriosament amb la cuina tradicional del wok.. Abans però, vull acabar tenint una mínima base amb la d'aquí i la francesa, llavors em posaré amb la Thai, cuina molt saludable si no abusem del picant.BONA LECTURA!

CRESTES DE TONYINA

La setmana passada li vaig comentar l'intenció de fer crestes a la meva mare i ella em va parlar de les crestes de tonyina que feia amb la Tona (la meva padrina), quan nosaltres erem petits, així que hem va fer doblement il·lusió fer-les. Li vaig comentar a les meves cosines la conversa de la meva mare, però elles no ho recordaven.
En vaig portar unes quantes a casa del Pere i la Sònia que ens han convidat a dinar el dijous. Allà hi vem menjar un arròs molt bo! Després m'he sentit una mica ximple de portar crestes en comptes d'alguna cosa més sofisticada.... És veu que les crestes de la Sònia són excel·lents.










Per fer aquestes crestes necessitem:
un paquet d'obleas de la Cocinera (no en conec cap altre)
3 llaunes de tonyina amb oli
1 llauna de tomaquet fregit o 5 tomàquets madurs
2 ceba gran
2 alls
1 ou dur
1 ou per pintar les crestes
1/2 pot d'olives amb anxoves
2 anxoves
formatge ratllat (optatiu)

Posem un ou a bullir uns 5 minuts amb aigua per deixar-lo dur i el deixem refredar per pelar-lo després. Mentrestant, començem a pelar i tallar finament les cebes i els alls i els posem a daurar. Un cop daurats i reduits, li afegim la llauna de tomàquet o els tomàquets, seguim amb la reducció i afegim la tonyina de tal manera que no hi aboquem massa oli, deixem coure una estona més i deixem refredar. Tallem les olives a bocins i l'ou dur de manera que les poguem notar quan mosseguem les crestes. Hi podem posar també anxoves si en tenim (jo en aquest cas, no en tenia. Les enxoves a casa, no duren ni 3 segons a la nevera).
Acabem mesclant l'ou dur i les olives amb la salsa de tomàquet i les cebes i el formatge ratllat.
No ha de ser molt líquida aquesta pasta per tal de poder-la treballar bé.

Posem el contingut dins les "obleas" i les tanquem. És pot fer perfectament a mà, però m'he comprat un aparatet de plàstic al Cofac, que va molt bé per anar més ràpid i no és car.

En comptes de fregir-les (jo evito els fregits el màxim possible perquè em senten bastant malament) les he posat al forn. La Sònia és veu que també les posa al forn per la mateixa raó. Per sobre, les he pintat amb un ou batut. Hi podem posar una mica de formatge ratllat per sobre. BON APPETIT!

dimecres, 5 de desembre del 2007

CURS DE CUINA DE LA CHEF COVADONGA

La setmana passada, la meva cunyada Núria em va convidar a un curs de cuina, fet a Valldoreix. El va impartir Covadonga de la Rica, diplomada per l'escola Cordon Bleu de Madrid. Em va agradar moltíssim i vaig apendre molt! Fins i tot hi havien contradicions respecte a altres chefs que he vist per la televisió o de la meva profe/chef Mamen. D'aqui podem dir que... "cada maestrillo, tiene su librillo".












Va fer 6 plats i ens va ensenyar o explicar un parell o tres més. Veieu quines maravelles?
Mica en mica, us aniré posant les receptes. BON APPETIT!

DORADA A LA SAL

L'Orada m'agrada fer-ne quan tenim convidats a casa. L'únic convenient és el "perfum" que deixa per tota la casa....










Jo sempre la comproben fresca i només és necessita 1 Orada o mitja per persona (segons la mida i la gana), enterrarla en sal gruixuda, sense deixar-li cap part desenterrada, ha d'estar totalment coberta. Posar el forn a 180 graus, durant més de mitja hora. Un cop la sal s'ha soldat, el peix ja és cuit. Donar copets per trencar la sal i desenterrar el peix.
Per a nosaltres, no necessita res més. El sabor de la carn de l'Orada és molt perfumada i menjada aixi és una delícia. No us oblideu de menjar-vos les galtes! Aixi m'ho va ensenyar el meu pare desde ben petita i segueixo la tradició. A més, que les galtes dels peixos són exquisits! BON APPETIT!

SUC DE MADUIXES AMB NATA LÍQUIDA

I seguim amb els sucs de fruita, aprofitant la licuadora que m'han deixat... Avui l'he fet menys light perquè li he posat nata líquida, sucre moreno amb maduixes! mhmhmhmh..... i de pas he trencat una copa bona, vaja!
















BON APPETIT!

dilluns, 3 de desembre del 2007

SUC DE KIWIS AMB ILLA D'ALBERCOC

Diuen que el Kiwi es tant bo per la salut, així que jo el poso tant com puc per a tot arreu, ara aixi "a pelo" no em ve mai massa de gust... aixi que aprofitant que en tenia uns quants per casa i abans que es fessin malbé els he aprofitat.












Per fer aquest got necessitem:
3 kiwis
mel
1 albercoc en almíbar

Pelem i mixem els kiwis, ho he abocat en un got amb mel líquida i he afegit un albercoc.
BON APPETIT!

diumenge, 2 de desembre del 2007

MUFFINS DE XOCOLATA

Ahir amb l'Edu vam fer una tarda culinaria de les nostres... i una de les receptes que varem fer, van ser els "muffins" (madalenes en català) de xocolata que esmorzem els diumenges pel matí.
La recepta l'hem tret de la revista "descobrir cuina".











Abans de tot vam anar a comprar per fer les madalenes:
100 grms de xocolata per desfer
200 grms de farina
150 ml de nata líquida
125 grms de sucre moreno
75 grms de nous (si en voleu)
75 grms de mantega
2 ous
2 cullerades de llevat en pols (jo he posat un sobre)
2 grms de sal

Per començar, fonem al bany maria, la xocolata amb la mantega. Ho treiem del foc i incoporem el sucre i remenem. Piquem els 75 grms de nous. Apart, barregem la farina tamitzada amb el llevat, la sal i les nous. Batem els 2 ous i els afegim. Jo en aquest cas, he separat les clares i les he pujat a punt de neu. Els rovells els he barrejat amb la xocolata fosa. Seguidament ho barrejo tot, de manera que les clares baixin el mínim possible.

Repartim la massa acabada en motlles de madalenes, que omplirem només fins a la meitat (perquè després pujen bastant). Ho posem al forn a 180 graus durant un 20 minuts.

Ens han sorpès positivament perquè han quedat molt esponjoses, han pujat molt i de gust estan boníssimes! BON APPETIT!

divendres, 30 de novembre del 2007

CROSTATA DE TOMÀQUETS

Aquesta recepta la vaig veure en el blog de la Canelakitchen he descobert fa poc aquest blog i la veritat és que sovint li faig una visiteta perquè te coses molt interessants.
Tenia un sopar familiar i havia de portar alguna coseta i vaig pensar... ja ho tinc, la Crostata de Tomàquet! Us confessaré, que jo la massa no la vaig fer sinó que la vaig comprar, era un dimarts i sortint de treballar vaig haver de fer la crostata corrents.... aixi que pasta de full comprada i llestos....











us deixo per això les instruccions que posava la CanelaKitchen. Ingredients:
Masa
250 grs. de farina (sin polvos de ornear, que potser vol dir sense llevadura?)
125 grs. de mantega o margarina
una pesic de sal, segons el gust de cadascú
aigua gelada per lligar la massa

Relleno
5 tomàquets grans i madurs (jo els deixo a la cuina, que vagin acabant de madurar perquè comprats son més aviat verds.
1 ceba picada (jo en vaig posar 2 perquè m'agrada molt la ceba)
3 dents d'all picats
Oli
1 ram d'alfabrega (si es seca unes tres cullerades)
1 tassa de crema espessa (no entenia que volia dir, llavors vaig posar crema de llet i dauets de Kiri)
4 ous
sal o pebre
1 polsim de nou moscada

pels qui volgueu fer la massa...
Colocar la mantega o margarina en un bol amb la farina i remenar. Un cop es fan les migues (com en els sablés) afegir la sal i mica en mica l'aigua gelada (no es necessita molta aigua). Embolicar la massa en un film de plástic i deixar en la nevera durant 1 hora.

Retirar la massa de la neverar i amb el rodillo anar aplanant, donant-li una forma rodona per colocar en un motlle. Cobrir completament i per sobre de la pasta posar-hi paper d'alumini i introduir-ho al forn uns 5 minuts per secar la massa. Ara la massa ja és llesta per al relleno.

Talla els tomàquets en rodantxes i posar-los sobre de la massa amb la ceba i l'all tallat. Afegir l' alfàbrega picada i deixar unes fulles per adornar. Només hi falta posar-hi oli i deixar-ho al forn uns 20 minuts. Deixar refredar. (jo aqui com que tenia pressa... vaig posar els ous i la crema al la primera fornada amb els tomàquets i la ceba... i ho vaig deixar una horeta al forn) BON APPETIT!

ROSADA AMB MAIONESA

De petita m'entusiasmava aquest plat i la meva mare el feia de tant en tant... Ara l'hem recuperat, no sabem encara perquè, el vam deixar de fer. Potser perquè algun sobrevingut no es amant del peix com nosaltres?









Per fer aquest plat, necessitem:
Rosada (pot ser congelada perfectament)
pèsols
patates pelades i tallades
cebes pelades i tallades
2 fulles de llaurer que li donen molt de gust
sal
pebre
un raig d'oli d'oliva

Ho posem tot al foc amb aigua i ho deixem bullir uns 20 minutets. Anem vigilant que tot és vagi fent (sobretot les patates i el peix, que són els que tenen més cos).

Mentrestant, podem fer la maionesa. A casa sempre la feiem nosaltres mateixos perquè n'erem tots uns entusiastes. En un pot hi fiquem all, sal, pebre, ou i poc a poc, anem afegint l'oli d'oliva amb el turmix, vigilant que no s'ens talli. Boníssima!

Colem el peix, les patates, les cebes i els pèsols, deixant-lo més aviat caldos. El caldo que sobra del peix, podem guardar-lo per fer-ne una sopa. BON APPETIT!

dissabte, 24 de novembre del 2007

PASTA DE FULL AMB FRUITA

Per fer aquest pastís, em vaig inspirar amb la revista LIVING i va tenir molt èxit, dins del mateix estil que vaig fer dies anteriors amb pomes àcides i gerds.










Per fer aquest pastís, necessitem:
2 fulles de pastes de full
mantega
1 ou
crema de llet
maduixes,
kiwis
pomes àcides
peres
sucre moreno

En una plata, posem una de les fulles de pasta de full i la piquem amb una forquilla.
Posem les fruites pelades i trocejades, una miqueta de crema de llet (poca quantitat), bocins de mantega escampades i sucre moreno. En aquest cas, hi afegeixo la segona pasta fullada, tallada a tires i formant un dibuix en forma de xarxa. Amb les tires que sobren, les poso al voltant per acabar de tancar i decorar el pastís
Finalment, només cal batre l'ou i amb el pinzell, vernissar la pasta perquè a dins el forn, és dauri. En aquest cas, també li he posat sucre per sobre... Ara ja només queda deixar-ho al forn una horeta, a 200 graus. Amb pastisseria, la calor sempre ha de venir només de la part de baix. BON APPETIT!

PLATEAU AUX FROMAGES

A frança després del segon plat, abans de presentar les postres, és presenta una plata de formatges. Brie, camembert, chaume, gruyère, roquefort, emmental, etc... amb un bon pa i un bon vi. A casa meva sempre ha existit aquest tercer plat, posicionat abans dels postres i després de l'enciam.

De petita no m'agradava el formatge però si aquest ritual diari, quan erem a taula. Em sembla que ja ho he explicat en alguna ocasió, que una vegada vaig anar a una formatgeria del carrer Comtal i vaig demanar "un formatge sense gust de formatge" per poder participar, en aquest ritual culinari. La botiga que era plena de goma gom, es vàren ficar a riure i el formatger, amablement, em va dir que potser m'havia equivocat d'establiment.

En el sopar del Thanksgiving day, aprofitant que teniem convidats francesos, vam fer els honors i tothom es va quedar estorat. Els francesos vàrem trencar el gel i la resta és va animar de seguida.











M'entusiasma barrejar costums culinaries de tot arreu.

VERDURETES A LA BRASA

Ja m'agradaria que fossin a la Brasa de debó, pero d'il·lusions també es viu, no? No tinc braser però fa mesos que vaig descubrir els dissenys de l'Eva Solo on hi ha un parell de brasers, un d'exterior i l'altre d'interior que són una preciositat! Qui s'anima?

Aquest plat és el que solem demanar la meva mare i jo en restaurants, quan n'hi ha. No és greixós i és saludable. Els olis en els retaurants sempre m'han sentat malament i els evito tant com puc.










En aquest cas, hi hem posat, bolets (champignons de Paris), espàrrecs, pastanaga i fonoll. Una delicia! També és molt bo amb carbassa. BON APPETIT!

CUINAR PER SER FELIÇ

M'acabo d'adonar que no tinc al dia la meva biblioteca culinaria al bloc, aixi que mica en mica aniré afegint els llibres que em falten posar. I avui poso el llibre que em va regalar la meva mare el Sant Jordi passat, de la Carme Ruscalleda ja que ha conseguit dues estrelles Michelin al seu restaurant de Tokyo. Felicitats Carme!













Jo de moment, vaig fullejant i provant algunes de les receptes del seu llibre "Cuinar per ser feliç", títol molt encertat i espero aprendre'n una mica.

ESCARXOVES A LA VINEGRETTE

Aqui sempre he vist menjar les escarxofes amb salses, fregides, rebossades, estofades, etc.... A frança, les he menjat sempre "a la vinegrette". Sempre he tingut el mal costum de menjar ràpid i normalment ja he gairebé acabat quan tothom està començant, menys en el cas d'aquest plat. És el que menjo més a poc a poc i normalment m'han d'acabar esperant.











Per fer aquest plat, es treuen les fulles més lletges i posen les escarxofes a l'olla a pressió.
Un cop cuites, es serveixen acompanyades de "vinegrette" que consta de:
oli d'oliva
sal
pebre
i vinagre de vi

Es sacseja la mescla a dins un pot i es posa en una salsera.
A casa meva, és posa un ganivet o forquilla sota el plat, de tal manera que el plat tingui prou inclinació per posar-hi la vinegrette abaix i l'escarxofa a dalt. Es treu fulla per fulla i es passa la base de l'escarxofa per la salsa abans de ser mastegada. No es menja tota la fulla, només la base. Quan arribem al cor, es treu la part desagradable estellosa, però la resta és una delícia!
BON APPETIT!

FARCELLETS AMB ESPÀRRECS

Un altre versió del meu primer farcellet de pollastre amb bacon. Aquest cop, li he afegit espàrrecs i patates i no li he posat tomàquet ni gingebre. A L'Ignasi li ha semblat molt bó i no es tant feixuc de digerir ja que hi ha més verdureta.










Per fer aquest plat necessitem:
8 filets de pit de pollastre
8 tires de baicon fines
4 cebes
2 patates grans
4 alls
oli
pimentó picant
alfàbrega fresca
8 espàrrecs verds
herbes de provença
vi blanc o brandy
palillos

S'escursen els esparrecs, tallant-los per la base i treien la part més estellosa i menys tendre. És parteixen a quarts perquè quedin els esparrecs llargs i més fins, de manera que és facin més rapidament. S'emboliquen amb un filet de pollastre i bacon i és tanquen amb palillos de fusta.
És repeteix l'operació amb els demés filets.

En una plata per forn, es posen les patates pelades i netes, tallades a mig centímetre de gruix, la ceba tallada en juliana amb l'all tallat ben fí. Col·loquem els farcellets i salpebrem. Posem les herbes aromàtiques i un bon rajolí de vi blanc o brandy. Ho posem al forn a 200 graus i ho deixem fer-se mica en mica. Al cap de 20 minuts, punxem per veure si ja està fet.
BON APPETIT!

CHARLOTTE AUX FRAISES

Quan era petita una de les nines que vaig tenir, va ser la Charlotte aux fraises. La tenia dins una bonica caixa metal·lica perquè guardés la seva olor i quan obria la caixa em transportava en un altre dimensió.

La meva mare i la meva àvia Mamy em feien també un pastís amb el mateix nom, molt típic a frança. Jo les "ajudava" per no dir un altre cosa...











Per fer aquest postre, es necessita
un motlle especial per tenir aquesta forma o similars
1 paquet de melindros secs
llet (segons les instruccions del flan Royal, dependrà de la quantitat)
1 sobre de flan Royal
maduixes fresques

Es posa la llet i el sobre del flan sobre el foc en una caçola i amb foc lent, es deixa que arribi a l'ebullició, remenant de tant en tant. Mentrestant, omplim el motlle de melindros i maduixes netes i tallades (podem deixar maduixes per decorar el plat, jo me les he oblidat a la nevera).
Un cop ha arribat a l'ebullició, apaguem el foc, i ho aboquem a dins el motlle. Tanquem, el deixem refredar i el posem a la nevera. Es menja ben fred i li podem afegir el caramel si volem.

Mmnhnhn! quan l'he tastat, encara que hagi estat questió de segons, he tornat a l'infancia...
BON APPETIT!

LA CUINA DEL BACALLÀ

Aquest llibre el vaig comprar ja fa un temps per animar-me a fer bacallà, plat que no m'entusiasma pel seu regust salat apart de la esqueixada, els bunyols o el Xató. Tot un altre món, és el bacallà fresc que si és una veritable delícia per a mi.

Vaig animar-me a buscar més receptes per fer-ne a l'Ignasi que li entusiasme de qualsevol manera. Llàstima que no tingui imatges per orientar-nos per les presentacions. Una imatge val més que mil paraules!


BUNYOLS DE BACALLÀ

Buscant receptes per el HEMC de bacallà que ha preparat la olla suiza per aquest més de març, He estat mirant alguns dels llibres que tinc (mica en mica vaig fent una bona biblioteca culinaria) i el problèma ha estat triar una recepta de bunyols de totes les que he trobat, totes ben diferents, les unes de les altres. Finalment la recepta que he escollit, l'he triat del llibre La Cuina del Bacallà perquè no portava patata pero si farina. Un altre dia, provaré una recepta que he trobat a internet i que diuen que és la recepta típica dels Bunyols de bacallà a València que aquesta en canvi, porta patata en comtes de farina.

Abans però us explicaré que entre l'edat dels 13 i 15 anys, vaig estar menjant diariament bunyols de bacallà. No sabria dir-vos perquè em va agafar aquesta "adicció" per dir-ho d'alguna manera. A l'escola, menjava el primer plat fet per a ells, pero el segons i els postres m'ho portava en una fiambrereta de dilluns a divendres. Un dia la meva mare em duria fer bunyols de bacallà i va ser suposo desde llavors que li demanava diariament bunyols. Vaig estar menjant-ne durant molt de temps i la meva mare insistia a fer-me altres coses però jo li seguia demanant bunyols. Després d'aquella època, on suposo que els vaig avorrir i amb raó, vaig estar mooooooolts anys sense tornar-los a tastar fins fa ben poquet on em tornen a venir de gust, pero només de tant en tant...











Per fer aquests bunyols necessitem:
250 grms de bacallà esqueixat
200 grms de farina
10 grms de llevat
125 cc de llet
all i julivert
sal i pebre

En un gran bol hi posem la farina, el llevat i la llet i ho barregem fins a fer una pasta homogènia. Hi afegim el bacallà ben esqueixat amb l'all i el julivert picat finament. Seguim remenant. Si no voleu tenir les mans enganxifoses, amb l'ajuda de dues culleretes, aneu fent les boletes i les poseu en la fregidora amb l'oli calent perquès és facin, però atenció a que tampoc se us cremin per fora i es quedin crues per dins.
Un cop fetes, les deixeu en una plata amb paper de cuina perquè absorveixi l'oli sobrant.

És pot acompanyar amb amanida o bé amb salsa de soja.
BON APPETIT!
hemc16 - bacalao

TABOULÉ DE BACALLÀ

Feia setmanes que el Ignasi em deia, quan tornarem a fer taboulé, i quan mejarem taboulé i un dia em vaig trobar la sèmola a sobre el marbre de la cuina i vaig pensar.... Haig de fer taboulé si o si... No es que no m'agradi, al contrari, m'apassiona el tamboulé però no ser perquè no trobava mai el moment perquè el volia fer diferent i especial, fins que se'm va ocòrrer que el podria fer amb bacallà esqueixat. El bacallà desalat, no es un peix que m'agradi massa, a no ser que sigui esqueixat o en bunyols. El fresc, m'entusiasma.

Per fer-lo necessitem:
Sèmola
1 pebrot vermell
1 pebrot vert
1 tomàquet
1 ceba
2 alls
1 cogombre
àlfabrega fresca
i molta menta fresca
1 llimona expremuda + virutes de pell
oli
pebre
sal
olives (vaig oblidar posar-ne)
panses
i bacallà desalat esqueixat










Tallem totes les verdures finament i les barregem totes, afegint-hi el suc de la llimona i la raspadura de la seva pell, una mica de pebre, poca sal, àlfabrega i la menta picada.
Apart haurem barregat la sèmola amb aigua perquè infli (mirar però les instruccions de la semòla que compreu). Ho barregem tot i deixem reposar perquè la sèmola agafi tot el gust i perfum de la menta i les verdures amb les panses.

Aquest plat el podem anar variant, afegint-hi olives, nous, panses i fins i tot pernil dolç i/o pollastre. Tota una delícia de sabors! En aquest cas, li he afegit bacallà esqueixat.
BON APPETIT!
hemc16 - bacalao

HEMC 16 DE BACALLÀ

Ana de "Las Recetas de Mamá" es la anfitriona del hemc 16 i ha escollit un tema mariner: EL BACALLÀ.
hemc16 - bacalao

XOCOLATA CALENTA AMB MELINDROS

I què m'en dieu d'un a bona xocolata calenta a casa quan fa fred a fora i ja es fosc al carrer?
Sempre en tinc de cacao en pols (aquesta vegada l'he comprat de la casa Torras) per si de cas, ve de gust. Aquesta vegada els he acompanyat amb melindros secs perquè m'en sobrava de la Charlotte aux fraises que vaig fer el dia anterior.
Però sempre m'agrada més amb melindros frescos o un croisant de mantega (que els altres em senten molt malament).











Personalment m'agrada la xocolata ben espessa i si és més aviat negre, millor que millor! i si hi ha nata per sobre, llavors arriba a l'estat de sublimació!
Hi han receptes que diuen de fer-ho amb aigua però a mi no em fa el pès, trobo que la llet li dona una textura i un gust que realça el gust i li dona cremositat a la xocolata.
BON APPETIT!

MACARRONS GRATINATS DE CARN

Quan venen ganapies (nens que no són ni petits ni grans) a casa, fer una bona macarronada és sempre encertat i de tant en tant venen de gust a petits i grans.











Per fer aquest plat necessitem:
macarrons o similars, aquests precisament eren mes llargs i estrets pero no recordo el nom.
salsa de tomàquet o tomàquets frescos
alfàbrega i estragó
formatge emmental ratllat
ceba, all
oli sal i sucre (el sucre perquè no doni acidesa el tomàquet)
1 fulla de llaurer
carn picada o botifarres

Poso a bullir aigua amb sal i una fulla de llaurer. Pelo i tallo finament la ceba i l'all i ho faig daurar amb oli d'oliva a foc lent. Un cop daurada la ceba i afegeixo la carn (si son botifarres, l'hauré trinxat i deixat en estat de carn picada, treien previament el film que l'ha convertit en botigarra) i la mesclo amb la ceba i deixo que també es faci. Quan la carn ja esta daurada també, hi poso la salsa de tomàquet o els tomàquets amb una mica de sucre i sal. Deixo reduir la salsa a foc lent. Personalment, no m'agrada massa que hi hagi massa tomàquet però si que aquesta estigui ben concentrada i només s'aconsegueix, fent reduir la salsa a foc lent. M'agrada menjar macarrons amb salsa tomàquet, no salsa de tomàquet amb macarrons.

Quan la pasta ja està feta al dente (a mi personalment no m'agrada gents passada) la colem rapidament, trec la fulla de llaurer i ho aboco tot a la paella amb la carn, la ceba el tomàquet i li dono un parell de voltes perquè vagi agafant els sabors. És quan hi afegeixo l'alfàbrega fresca i una mica d'estragó.

Ja només queda posar-ho en una plata que pugui anar al forn i posar-hi el formatge ratllat per sobre. Posar-ho a gratinar i BON APPETIT!

dijous, 15 de novembre del 2007

NOVA TENDA D'OLIS I SALS: OLISAL

Durant les dues últimes classes a El Taller del Chefs, es parlava sobre la nova botiga que han obert a Travessera de Gràcia, 170 sobre olis i sals. Hi havia passat sovint per davant, pero no m'hi havia parat mai fins ara.












Tenen olis de D.O. de diferents comarques de Catalunya, Espanya, Italia i altres països meditarrànis. D'altres, amb herbes aromátiques o espècies a dins.
Hi han botelles o llaunes, que només pel seu disseny, són una autentica maravella!

De sals, en tenen de diversos tipus i origens diferents, també en tenen de perfumats.
Han tingut el detall, de fer fulls explicatius sobre els origens i les qualitats de les següents sals:
Maldon (anglesa, Essex)
Flaky Salt (Nova Zelanda)
Kala Namak negra/rosa (India)
Rosa (Himalaya)
Escamada del Riu Murray (Australia)
Flor de Sal (del Mar Negre)

Vaig entrar amb la idea de comprar algunes de les sals però al final no m'he sabut decidir per cap.

Es veu que hi fan tallers de tant en tant.

dimecres, 14 de novembre del 2007

POLLASTRE AMB LLIMONA, PANSES i PINYONS

Recordo un dia al menjador de la universitat, veure l'Ignasi desossant i tallant la cuixa d'un pollastre a una estudiant seva, després de contemplar maniobres perilloses amb el ganivet de la estudiant en questió. Jo em vaig quedar perplexe, pero després vaig saber que a Chipre, la gent s'acotuma a trobar la carn tallada en el plat. Així que quan venia a casa a sopar tota la colla, ja tallavem la carn a bocins.

Avui li he fet el dinar a la meva mare i això que a ella no li agraden les "filigranes" forasteres i m'ha sorprès quan m'ha dit que li semblava molt bo.











Per fer aquest plat necessitem:
2 cuixes de pollastre
2 llimones (suc i pell)
2 alls
panses
pinyons
vi blanc
alfàbrega
pimentó vermell
oli d'oliva

En una paella, posem un rajolí d'oli i primer de tot li posem els alls tallats. Abans que es cremin i posem el pollastre tallat a tires. Deixem daurar la carn, fent voltes. Ratllem per sobre una pell d'una llimona (la part groga, mai la blanca) i un polsim de pimentó vermell. Li afegim el suc de dues llimnoes i deixem reduir. Anem remenant perque vagi agafant una textura daurada. Afegim un vas de vi, les panses i els pinyons. Tornem a deixar reduir. Un cop cuit, deixem reposar.

Nota1: M'ha sorprès molt positivament el sabor que ha deixat les panses i els pinyons en aquest plat de pollastre i llimona. M'agradava molt trobar-ho entremig del paladar, donant un gust i textura del tot diferent a la del pollastre que havia agafat molt gust a llimona, all i pimentó.

Nota2: Aquest pollastre es pot perfectament mesclar amb enciam i posar a dins un pa estil pita o similar. A mi personalment m'entusiasma amb un miqueta de salsa perrins.

PASTÍS DE POMES ÀCIDES I DOLÇES AMB GERDS

És veritat que tinc una vida social molt intensa però que hi puc fer, si m'agrada rebre gent a casa i quedar amb els amics! El diumenge al migdia, vam anar a dinar amb l'Ignasi a casa la Galia. Vaig portar el segon plat, rap amb salsa de pastanaga i ceba (em vaig descuidar de fer la foto) i aquestes postres on em vaig inspirar a la revista Living de la Martha Steward. Vaig tenir l'ocasió d'ensenyar-li a l'Ignasi, el piano de cua que té la Galia. Si, és una pianista Suissa que ara viu a Barcelona però ha viatjat i viscut, en molts altres parts llunyanes d'aquest món. Ah, i també és professora de piano, per si algú li interessa.











Per fer aquest pastís, he comprat.
2 pastes brises (per anar més ràpid)
2 pomes dolces
2 pomes àcides (aquelles tant verdes)
gerds (=frambuesas)
mantega
sucre moreno
canyella
nata liquida o crema de llet
1 ou

Per començar, poso una pasta brisa (inclós el paper sulfuritzat que l'acompanya) a un motlle.
A dins, hi poso els dauets de les pomes que hauré netejat, pelat i tallat previament.
També hi afegeixo els gerds, la nata líquida, el sucre moreno i un polsim de canyella.

Amb la segona pasta brisa, la tallo a la mida de la superfície que tenim per tapar el pastís. Jo ho he fet amb un motlle metàlic d'aquests de pastís (una pijada més comprada, si ho reconec...)
i amb un motlle per fer galetetes, m'he dedicat a foradar l'interior de la pasta brisa. Ho he col·locat a sobre, i amb les formes que he anat treien, les he anat col·locant als voltants del pastís. He batut l'ou i amb el pinzell, he vernissat tota la massa brisa.

Potser massa foradat no?
Ho he deixat al forn a 200 graus, uns 40 minuts. El Jean-François ha volgut repetir de tant que li ha agradat i l'Ignasi m'ha demanat que el repeteixi per Thanksgiving. BON APPETIT!