dijous, 4 d’octubre del 2007

LLOM AMB CEBA I TOMÀQUET

Personalment m'agrada bastant el llom fet a la planxa però es ben veritat que si no l'acompanyes amb res, es un plat bastant soset. Aixi que tinc varies alternatives per fer i anar combinant. Una d'elles és aquesta i d'aquesta mateixa, hi han versions infinites, ja que mai la faig igual... Sempre depent del que tinc a mà.

Faig una espècie de samfaina (per dir-li d'alguna manera) amb:
cebes
tomaquets
all
pimentó vermell
1/2 got de vi blanc
sal perfumada
herbes aromàtiques del marroc
oli (pincant) o no...
alfàbrega fresca
en aquesta versió em sembla que també hi havia una mica de fonoll
un polsim de sucre per treure l'acidesa del tomàquet











En una paella hi poso la ceba i l'all tallat i en aquest cas també el fonoll; tot en petitó, hi ho faig daurar amb oli d'oliva. Un cop comença la ceba a agafar color, hi afegeixo una miqueta de vi blanc i deixo que faci xup xup... Pelo i tallo els tomàquets i els afageixo a la paella i deixo que es desfacin, afegint el polsim de sucre al tomàquet per treure-li l'acidesa, tant molest per molts estòmacs. Ara li toca el torn de les herbes aromatiques del Marroc, l'afàbrega fresca i una mica de sal. Deixo que es vagin barrejant els sabors, i desfaci tot pero convertir-se en un de sol.

El llom el faig senzillament a la planxa, només afegint-hi una mica de sal perfumada.
BON APPETIT!