dimarts, 6 de novembre de 2007

PANELLETS DE COCO AMB OU

Aquesta recepta me la donat la meva àvia, la Mare.
Va venir a casa (una hora més tard del previst, com sempre!) i vam començar a fer els panellets.

Les mesures són:
Per 1 got d'aigua, hem de posar 2 gots de sucre i 4 doncs de coco ratllat.
i 2 rovells d'ou amb 1 sola clara.












Un cop posades a la feina, va demanar-me de posar una caçola al foc amb aigua i el doble de sucre blanc a dins. Vam estar remenant fins fer un almíbar (ha de bullir una estoneta i veure com el sucre blanc, es torna opac). Vam treure la caçola del foc, i l'hi vam afegim el coco ratllat fins obtenir una pasta densa, havent barrejat previament. Afegim els dos rovells i una clara d'ou ben batuts a la pasta de coco i formem aquestes petites piràmides.

Ah! no oblidar-se de posar a la base de les piràmides, o circumferències de paper sulfuritzat o pa d'àngel (vulgarment dites també "òsties") perquè sino, s'enganxa a la safata i és una llauna.

Només queda posar-ho al forn una estona (8 minuts aproximadament) a 220 graus i llestos. Queden fantàstic sobretot, quan la punta ha quedat torradeta. Personalment, aquests panellets són els meus preferits, amb els de pinyons i els de llimona. BON APPETIT!

10 comentaris:

Pamela ha dit...

Querida Cristina: Espero no meter las patas, pero yo me iría por la Kenwood. Yo tengo una que se llama de "heavy duty", que sin ser industrial, va muy bien para amasados y batidos. Mi madre también tuvo siempre Kenwood y es una marca que nunca nos ha decepcionado, pero la otra, ni la conozco!. Suerte y ya me contarás.
Esos pastelitos de coco se ven de maravilla, aquí se venden mucho, yo nunca los aprendí a preparar, creo que ya es hora, con tu receta , allá voy! besos

enric ha dit...

A la meva dona, que és molt poc llaminera, li encanten les postres que duen coco. Provaré de ferli aquesta recepta, no ho dubtis.

Suposo que les galetetes a què et refereixes que fan servir a missa és el que s'anomena "pa d'àngel" i que em sembla que en castellà en diuen "obleas".

hebe ha dit...

son bons oi ??
jo tb en vaig fer , tenen una pinta ,olt maca,
petons

enric ha dit...

Ahir et vaig escriure un comentari però, sapastre com sóc, es veu que no te’l vaig enviar bé. En ell et deia que de la massa que es fa servir per fer les hòsties amb què els catòlics combreguen se’n diu “pa d’àngel”, i que en castellà em semblava que se’n deia “oblea”.

Doncs bé, aquest matí m’ho he estat mirant, i resulta que no és ben bé així:

La massa a què tu et refereixes en català se’n diu “oblia” i en castellà “oblea”, i el “pa d’angel” són, segons el Diccionari de l’Enciclopèdia, “cadascun dels retalls que queden de les hòsties no consagrades”.

Així, doncs, anava ben encaminat, però no era cert del tot.

Cristina ha dit...

PAMELA
Muchas gracias por tu aportación.
Justamente mi profesora és la que se ha comprado y en las tiendas son las que me recomiendan, pero me entró la duda cuando ví que en las cocinas habian en la mayoria la otra (de origen aleman).

enric ha dit...

És la darrera prova que faig: T'he enviat dos cops un comentari a aquest post, i alguna cosa em deu fallar perquè no surten publicats.

En resum, t'hi deia que de la massa que es fa servir per fer les hòsties amb les que combreguen els catòlics se'n diu "oblia" (castellà: "oblea"), i que el "pa d'àngel", segons el Diccionari de l'Enciclopèdia, són els retalls que sobren de les làmines d'oblia després d'haver-ne retallat les hòsties que després consagrarà el capellà durant la missa.

De tota manera, tothom, de les làmines d'oblies, en diu pa d'àngel.

A veure si aquest cop hi ha més sort, i surt publicat (t'envio aquest missatge des de l'ordinador de la feina: No ho diguis a ningú, que ho tenim prohibit) ;)

Una abraçada!

Cristina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cristina ha dit...

hola Enric!

Acabo de rebre aquest matí, els teus 3 missatges. Veig que arriben tard, tot i que abans els "filtro". Sobre quina hoa els vas enviar?

Si si, ahir em vaig recordar mentres passejava que es deia Pa d'angel, a mitja tarda ja ho havia cambiat. Vaig tenir un buit en el meu caparronet, on ja hi queda poc espai de memoria (o aixo sembla) jejee
Ja me diras que tal li han semblat a la teva dona.

L'altre dia vaig coneixer un mestre cuiner canyetaire i em va semblar d'allò més "campechano". El coneixes tu?

enric ha dit...

Ei!!! Veig que s'ha solucionat la publicació dels missatges que et vaig enviar.

Em sembla recordar que el primer te'l vaig enviar cap allà quarts d'una de la matinada del dia 6 al 7; el segon, cap allà les 12 del migdia del dia 7 i, el tercer, cap allà les 8 de la tarda des de l'ordinador de la feina.

Ho sento, però em sembla que aquesta vegada no sé a qui et refereixes quan parles del cuiner canyetaire. Jo havia anat bastant a ca la Palmira, pèrò des de que van plegar que no hi he pujat més.

Quan faci les piràmides de coco, ja t'ho faré saber.

Una abraçada.

Cristina ha dit...

Enric

No coneixes el Toni Botella?
Mira't la seva web: ttp://www.tbtc.es