dijous, 23 d’agost de 2007

MELON DE CAVALHON O CAVAILLON













Té un gust exquisit i molt diferent als melons que coneixem aqui. Són molt típic del sur de frança però ara també n'hi ha molt a la zona "des Charantes", a l'oest del país. Els entesos diuen però que a italia ja era conegut entre els personatges distingits i és cultivaba al poble de Cantalupo.

És veu que en els mercats del sur on encara és parla occità (està pujant amb força) en els mercats és crida: (segons el el web de cultura Occitana).
D'ensaladeta fina!
De bòn vinagre, quau ne'n vòu?
Un bòn melon de Cavalhon!


Quan era petita, la meva àvia me'n donava tot just començar el sopar o dinar. Això si, tenia prohibit beure aigua fins que no acabés el segon plat perquè deien que donava colics. La veritat és que ara que no en faig mai cas, no n'he tingut mai cap.
Personalment a mi m'entusiasma, és lleuger i molt gustós. A l'estiu me'n faig un tip de menjar-ne fins l'estiu següent.

És un plat típic en festes, acompanyat de vi de Porto i enciams, pels qui els agrada vestir més els plats. A més a més, és molt fàcil de preparar, només cal obrir-lo treure-li el cor i presentar-ho de la manera que volguem. N'hi ha que en fan boletes per acompanyar amb formatges frescos, oli, herbes i vi de mòdena. Els més atrevits, el poden acompanyar amb caviar, era els que feien els Papes en les seves millors èpoques.
BON APPETIT!