dimecres, 14 de novembre de 2007

PASTÍS DE POMES ÀCIDES I DOLÇES AMB GERDS

És veritat que tinc una vida social molt intensa però que hi puc fer, si m'agrada rebre gent a casa i quedar amb els amics! El diumenge al migdia, vam anar a dinar amb l'Ignasi a casa la Galia. Vaig portar el segon plat, rap amb salsa de pastanaga i ceba (em vaig descuidar de fer la foto) i aquestes postres on em vaig inspirar a la revista Living de la Martha Steward. Vaig tenir l'ocasió d'ensenyar-li a l'Ignasi, el piano de cua que té la Galia. Si, és una pianista Suissa que ara viu a Barcelona però ha viatjat i viscut, en molts altres parts llunyanes d'aquest món. Ah, i també és professora de piano, per si algú li interessa.











Per fer aquest pastís, he comprat.
2 pastes brises (per anar més ràpid)
2 pomes dolces
2 pomes àcides (aquelles tant verdes)
gerds (=frambuesas)
mantega
sucre moreno
canyella
nata liquida o crema de llet
1 ou

Per començar, poso una pasta brisa (inclós el paper sulfuritzat que l'acompanya) a un motlle.
A dins, hi poso els dauets de les pomes que hauré netejat, pelat i tallat previament.
També hi afegeixo els gerds, la nata líquida, el sucre moreno i un polsim de canyella.

Amb la segona pasta brisa, la tallo a la mida de la superfície que tenim per tapar el pastís. Jo ho he fet amb un motlle metàlic d'aquests de pastís (una pijada més comprada, si ho reconec...)
i amb un motlle per fer galetetes, m'he dedicat a foradar l'interior de la pasta brisa. Ho he col·locat a sobre, i amb les formes que he anat treien, les he anat col·locant als voltants del pastís. He batut l'ou i amb el pinzell, he vernissat tota la massa brisa.

Potser massa foradat no?
Ho he deixat al forn a 200 graus, uns 40 minuts. El Jean-François ha volgut repetir de tant que li ha agradat i l'Ignasi m'ha demanat que el repeteixi per Thanksgiving. BON APPETIT!

6 comentaris:

Marta ha dit...

A mi hem sembla que t'ha eixit perfecta!!! Besets

Ro ha dit...

Quina bona idea! em sembla que me l'apunto per fer-ne, m'encanten els pastissos de poma!

Rosa ha dit...

Que rica y que presencia. Me encanta como queda. Se ve tan apetitosa...

Gemma ha dit...

Quina pinta més bona que té! I a més, és fàcil de fer :)
Millor fet el mateix dia que te'l menges, oi?

Cristina ha dit...

Marta
Gracies Marta, m'encantes perque sempre estas animant a tothom!

Ro
Doncs val la pena ;-)

Rosa
Muchas gracias, si que lo era si..

Gemma
Es clar, per tu que estas a nivell de "pofeziona" es un bàsic. Doncs no ser quan es el millor moment... l'experta dels dolços ets tu,no? jajajaj ;-)

Soraya ha dit...

Cristina , Que rica tarta!!! es que esta para comersela entera, ademas de que la presentacion te ha quedado exquisita.

Un beso,
Soraya