dilluns, 22 d’octubre del 2007

FRICANDÓ AMB BOLETS

El fricandó de la meva àvia, sempre ha estat per llepar-se'n els dits, així que li vaig demanar que vingués el diumenge a ensenyar-me'n.
















Ingredients per a 6 persones
1.200 Kgrms. de carn de vedella de tapa plana, tallada en forma de bistecs molt fins
500 grs. de ceps i trompetes de la mort
1 llauna de tomàquet triturada o 6 tomàquets madurs
2 cebes grans
1 got de vi negre de taula
Oli d'oliva
1 fulla de llaurer
Farina de blat
Sal
Pebre
Herbes de Provença













Tallar la ceba i els tomàquets. Fer daurar i reduir la ceba i reservar.
Enfarinar els bistecs i afegir-hi les herbes. Anar fregint els bistecs d'un en un i reservar.
En el mateix oli dels bistecs, abocarem els tomàquets i ho deixarem reduir. El tomàquet, ha d'agafar un color més fosc, al tomàquet natural. Afegir-hi la ceba, la carn i el llaurer. Al poc temps, hi afegim el vi, els bolets i salarem al gust.
Per l'última cocció, baixarem el foc i deixarem fer xup xup amb un parell de gots d'aigua calenta, durant una hora i mitja, remenant de tant en tant, per tal d'evitar que s'enganxi. La salsa ha de quedar més aviat espesseta.

El fricandó és d'aquells plats que servits l'endemà, queden més bons.
BON APPETIT!

11 comentaris:

GLOBAL TRAMITS SL ha dit...

Ohhhhh, que cosa mas ricaa!!
Ahora que estamos en temporada haré esta recetilla.
Jo, que suerte que tu abuela te pueda dar recetas, cuidala, que eso es un tesoro.
Besos

Unknown ha dit...

Pues si! ya perdí una que adoraba y esta la mimo todo lo que puedo...

Aqui tienes mi otra abuela...
http://vidaculinaria.blogspot.com/2007/07/pat-de-mamy.html

Gemma ha dit...

Ostres, que no pares!! Un dia sense passar pel teu blog i tins molta feina acumulada :)
Quina sort que tens amb aquesta àvia... Les receptes de les àvies sempre són les millors, oi?

Boston1955 ha dit...

Quina ilu, apren d l'avia. Amb mi no va poder explicar algunes receptes que ni la meva Mare prepara. Una d'elles les sardines en escabtx.
Treballadora que has estat molt treballadora.

Unknown ha dit...

jajaaj Boston, es que n'haig d'apendre molt encara! I no ho he posat tot... falta encara posar el pa que vaig fer.

ei, m'interessa aquesta recepta de sardines ;-)

Margot ha dit...

Hola cristina!
Mis felicitaciones son per l'avia.
Yo hago el fricandó parecido.
Me encanta ver su sonrisa, esta feliz porque cocina para tí.
Petrons per les dues.
Una abraçada.
Margot

Unknown ha dit...

Gracias a todas! les daré todas las felicitaciones a ella de vuestra parte, cuando regrese de su viaje por el país vasco (con una prima mia). Es que no para quieta! Siempre està de un lado para otro.

Cuando regrese, vamos hacer panellets

Unknown ha dit...

MARGOT

Tu fricandó, que diferencia tiene?

enric ha dit...

Hola, Cristina:

Buf! Quina feinada: Uns quants dies sense poder visitar els blogs, i el teu està ple de suculències!

Estic encantat, encara que només sigui a través de la fotografia, de conèixer la teva àvia badalonina. Em sembla que no la conec personalment, però. Qui sí sé qui era, tot i que tampoc el coneixia personalment, és el teu malaguanyat cosí pintor, i com que, com bé em vas dir, tampoc és qüestió de donar noms, suposo que ens entendrem si et dic que desitjo que descansi en Pau.

Una abraçada, pencaire! :))

Unknown ha dit...

Hola Enric! :D

Ja veig que saps de qui parlo! ;-)

La meva avia, fa molt de temps a que no viu a Badalona, des de que es va casar a Paris i llavors tenia 18 anys? En temps dificils, van viure una temporada en la "casa familiar" de Canyet pero despres van tornar a Barcelona, tot i que el meu avi treballava a Puerto Rico (anaven i venien).

Ja no estem en igualtat de condicions, eh? tu saps molt de mi i jo res de tu! jajaja

Anònim ha dit...

Amb la picada d'avellanes, all i pa torrat ó galetes Maria i una miqueta de cognac és quan el fricandó te el seu caràcter.