dilluns, 8 d’octubre del 2007

POCHASKY'S AMB PATATES FREGIDES

Aquesta recepta ara ja familiar, té dues versions històriques. L'una de la meva avia paterna "la Mare" i l'altre, del meu oncle Gregori que li va explicar el meu avi (el seu pare).
Segons la meva àvia, els meus avis quan es van exiliar en una primera etapa a París (abans que els alemanys vinguessin a crear brega) es veu que anaven de tant en tant, a un restaurantet portat per Polonesos, on s'hi menjava bo i senzill. És allà on varen descobrir els "pochaskys". Una manera de fer la carn (o aixo sempre m'han explicat).

La versió del Gregori que tal com he dit abans, li va explicar el meu avi, es que el nom de Pochasky, venia d'un primer ministre Polonès de l'època d'entre guerres, i que com a "hobbie", explicava receptes per la radio amb aquest pseudònim. Essent un fenòmen de masses aleshores, la gent en parlava per tot arreu. Només és va saber qu'ell n'era l'autor, quan en una recepció "d'alto copete", una dona va començar a criticar el programa culinari i el primer ministre és va afanyar a defensar-lo amb ungles i dents, fins que va confessar qu'ell, n'era l'autor.

Desde aleshores, aquesta recepta s'ha extès per tota la familia (que no és poca) i ha anat passant d'una generació a un altre.









Per fer aquesta recepta, necessitem:
Carn picada
oli d'oliva
all fresc
julivert fresc
sal i pebre
farina
i patates fregides per acompanyar

Piquem o ens fem picar, la carn una sola vegada.
Piquem all i julivert i ho fiquem a dins la carn, salpebrem i barregem.
Fem boletes mitjanetes (de 5 centímetres de diametre aproximadament) i les enfarinem.
Les posem a sobre d'una paella amb oli (no massa) ben calent i les anem girant quan estan torrades. Per fora, han de quedar ben torradetes i per dins, més aviat crues (depenent del temps que les deixem sobre la paella) i la intensitat del foc. Són boníssimes!

Per les patates, l'únic secret que tenen, són que han de ser patates noves i fer-les amb oli molt abundant i ben calent.
BON APPETIT!

1 comentari:

Marta ha dit...

Tenen una pinta bonísima. Hi haurà que provar-les prompte