dilluns, 15 octubre de 2007

PA DE CERVESA

Aquest dissabte passat, vam tenir la sort que la Xandra i el seu marit, ens convidessin a casa seva. Per aquesta ocasió especial, i com que són uns bons coneixadors de la història i elaboració de la Cervesa. Mirant receptes pels llibres, em va caure a les mans, una recepta de pà de cervesa. No te gust a cervesa, però li dona un toc a malta que el fa sublim. I mans a l'obra!

Em feia certa por perque encara sóc bastant "novata" en el tema i no acabo d'entendre massa el procés. Em vaig despistar una mica i vaig començar a barrejar farines que havia comprat per provar i vaig anar amassant a mà, durant estona. Tampoc vaig trobar llevat fresc, ni farina de semola i vaig posar-hi sèmola tal cual. La sorpresa va ser, que aquest pà va tenir molt èxit durant l'esmozar del diumenge. L'Ignasi va fer de les seves típiques bromes i va dir que no calia que en mengessin, perque era molt dolent.. (aixo sempre ho diu, quan s'ho vol cruspir tot, ell tot sol!)














Ingredients:
500 grms Farina de força
250 grms de farina de sèmola (jo no en vaig saber trobar i vaig posar sèmola)
250 grms de farina integral
sucre (o mel) i sal
1/2 litre de cervesa de la bona + 125 ml d'aigua o 625 ml d'aigua.
llevat fresc (mitja tassa) o 2 bossetes de llevat químic o 21 grms de llevat en pols.

Per decorar...
nous, pistachos i pipes de girasol

Vaig agafar els 500 grms de farina de força i la vaig mesclar amb la cervesa, la sal, la mel i la farina de sèmola. Mica en mica, vaig anar introduint, la farina integral. Vaig anar pastant i pastant estirant la pasta i plegant-la, estirant la pasta i plegant-la. Es fantàstic per desestressar-se! Un cop vaig creure que estava pastada, la vaig deixar reposar 1 hora (he llegit però que quan més temps de repòs, millor).

Un cop crescuda la massa, la vaig golpejar (per treure'n l'aire, diuen) i li vaig començar a donar forma. Vaig fer unes quantes boles que després vaig juntar en un motlle. Per sobre, li vaig posar pistachos, pipes de girasol i nous trencades. Vaig deixar-la reposar una hora més i finalment la vaig posar al forn a 200 graus durant 30 minuts. Quan el vem tallar, vam descobrir un pà dens i boníssim.
BON APPETIT!

6 comentaris:

Carlos ha dit...

Hola Cristina que pinta, habrá que probarlo y comerlos con un rico jamón que te parece.
Un saludo

Cristina Mascareñas ha dit...

Carlos
Pues la verdad tuvo tanto exito (contra todo pronostico) que ya me piden repetir y eso que lo hize a ojo de buen cubero y sin pretenciones....

Ahora mismo, estoy leyendo distintos libros de sobre como hacer pan.

Dolita ha dit...

Hola Cristina. Parece delicioso. Tuve que usar el traductor ya cuento con él para otra ocasion.
Un saludo.

Cristina Mascareñas ha dit...

Gracias Dolita.

Si hay alguna cosa que no te ha quedado clara, no dudes en preguntarme. Cristina

Gemma ha dit...

Doncs per ser novata, t'ha quedat molt bé! A mi també em fan molt respecte les masses que han de llevar...

Ro ha dit...

M'apunto la recepta i a veure si la faig