dilluns, 16 de febrer del 2009

ROASTBEEF AL VI

Aquest és un dels plats estrella de casa, tant com el rap, el paté, el foie i pocs altres...

El fem per ocasions especials, aniversaris, festes de nadal i reunions familiars.
Desde sempre ha estat un dels meus plats preferits i entre el meu germà i jo, ens menjàvem en les nostres èpoques de juventud, gairebé dos kilos "mano a mano".

L'origen d'aquest plat segons li va explicar el meu pare a la meva mare, és que provenia de la mare de'n Quico Pi de la Serra o de la seva tia.

Amb els anys però, aquesta recepta ha patit diverses transformacions a mida que ha anat passant entre mans. Us adalanto que el secret d'aquest plat exquisit, és la salsa feta per un bon vi i evidentment, una execellent carn.











Per fer aquest plat necessitem
2 kilos de vedella de la part de la mitjana petita de vedella (aquesta foto que ensenyo es el troç de la mitjana gran, la petita és mes estreta i amb menys grassa).
1 botella de vi negre (de qualitat mitja alta)
1 llimona
1 o 2 máxim fulles de llaurer
romaní i farigola
2 alls
sal i pebre
oli

Comprem la carn, el vi i la resta d'ingredients una setmana abans de fer el plat (podeu comprovar la diferencia que obtenim deixant masserar la carn dins el vi unes hores, uns pocs dies o una setmana sencera.
La recepta original deia de deixar-la masserar unes hores però ens varem adonar a casa la Mamà que quan més la deixaves masserar (=es cou com quan posem el foie en sal) més bona era la carn. Al final la comprem un dissabte per fer-la el dissabte o el diumenge següent.
La carn, sembla crua però realment esta "cuita" pel vi.

Primerament, salpebrarem la carn i l'amanirem amb oli. En un recipient gran, posem la carn en un sol troç, afegim el vi (ha de tapar la carn), afegim un parell d'alls pelats, el suc de la llimona i la pell, la farigola, el llaurer i el romaní en branca. Tanquem el recipient (si pot ser) i ho desarem a la nevera una setmana.

Es important que si el vi no tapa del tot la carn, li haurem de donar una volta diariament.

Al moment de coure-ho, treurem la carn i deixarem escórrer el vi. Ho posarem en una caçola amb un dit o dos d'oli calent. Atenció, aneu en compte perquè esquitja molt!! Poseu-vos proteccions a les mans. Tapeu de seguida i deixeu coure-ho uns 5 minuts. Li donarem la volta i ho deixarem 5 minuts més perquè quedi ben rostit de fora. Passats aquests 10 minuts de volta i volta, hi afegirem tot el que quedava al recipient de la nevera. Tornarem a deixar-ho 5 minuts a banda i banda. En total seran uns 20 minuts. Treiem la carn (podem deixar-ho més temps i quedarà la carn més feta, menys vermella però també mes eixuta i seca).

Deixem refredar la carn i mentrestant la salsa que ens està quedant, l'hem d'anar deixant reduir poc a poc. Al final quedarà una salsa amb dues textures clares, una més densa i marrón i l'altra més oliosa i transparent. Un cop reduida la passarem pel colador xinès (pèr treure les herbes, la llimona, els alls, etc...).

Tallem finament la carn tot i que la carn feta així, no em molesta que no estigui massa fina.
A casa tots volem la part de dins i les "puntes" ben rostides sempre són els menys desitjats.
La salsa també la presentem a part, en una salsera ben plena perquè n'hi hagi per tothom i per repetir. Al final, tothom hi suca pà. Mai en sobra.

Per acompanyar aquest plat
Ens agrada posar-hi mongeta tendra, patatetes rodones fregides o les patates a la murciana.
I per acabar de tenir contenta la meva mare, no hi falten mai bolets!!
BON APPETIT!!

15 comentaris:

Gemma ha dit...

A casa el roastbeef també és un clàssic que sempre triomfa. Per tallar-lo, li demano a me mare la màquina de tallar fiambres i queda fina fina... I amb qualsevol acompanyament queda bo. I tens raó que unaclau per l'èxit és deixar macerar forces dies la carn...

gemma ha dit...

Ei Cristina! Veig que els bessonets ja t'han deixat tornar a cuinar i publicar!
Molt bona pinta aquest roastbeef, sí senyora :-)

Unknown ha dit...

Hola Gemma

jajaja!! Nosaltres quan ens independitzem, un dels primers regals és precisament el ganivet electric :P
Un petonaaaaaas, K

xaro ha dit...

El roastbeef m'agada molt, però jo el faig molt diferent, tot i que tb queda molt bo.
El provaré així pq a més es molt mes fàcil!!

La cuina vermella ha dit...

Ai, Cris, quina il·lu que tornis a publicar, i que facis la reentree amb un roastbeef al vi, noia totes les teves receptes són genials!!!! Muac

Sara Maria ha dit...

Una bona tornada, si senyor!!

Anònim ha dit...

M'encanta el roastbeef! No sabia el truquet que quants més dies macerant, millor. Ja el faré, si la crisi m'ho permet. Tinc un dubte, però, no queda la carn molt freda després d'esperar la reducció de la salsa? O la tornes a escalfar?
Concepció

Anònim ha dit...

Cristina, l'escalfes després el roastbeef? Perquè penso que mentre fas la reducció de la salsa, es deu refredar.
Felicitats pel blog.
Concepció

Unknown ha dit...

Gracieees a tots!! ;-)

D'aqui a pocs dies, torno a posar plats que he menjat a casa dels familiars. Us avorriria posant cremes de verdures!! jajaja

CONCEPCIÓ (quina gràcia, et dius com la meva àvia :P )
Doncs la veritat es que la carn queda tebia però si li poses la salsa calenta, doncs a nosaltres ja ens val.
Quan sobra carn per l'endemà (que es poc freqüent), no escalfem mai la carn però si sempre la salsa).

Gràcies per la visita a tots, Cristina

gina ha dit...

hola, acabo de llegir el teu coment al meu blog, ara la veritat és que no tinc temps de res.
tens bessonada, tb? quan tenen?
et dono el meu mail ok.
ginasalvatella@gmail.com.

Ana Salom ha dit...

A casa també ens agrada molt. En solem fer pels apats de 30 persones que fem de tant en tant, perque es facil de fer i portar a una altra casa, en grans cuantitats. ;)

No tot són postres ha dit...

Que booooooo! El roastbeef és un clàssic que sempre fa que triomfis!
PTNTS
Dolça

Bdcouture ha dit...

Merci Cristina de votre message sur mon blog ! J'ai regardé vos recettes . Bravo!
Bonne journée, à bientôt!
brigitte

Angel Mélie ha dit...

Hello Cristina,

Merci pour ton message sur Angel Mélie. J'espère que tu lis le français, parce que moi en espagnol c'est pas gagné!
Ton blog a l'air savoureux, visiblement tu es un vrai "chef". A bientot Frédérique

Angel Mélie ha dit...

Hello Cristina,

Merci pour ton message sur Angel Mélie. J'espère que tu lis le français parce que moi en espagnol c'est pas gagné!
J'aime beaucoup Barcelone, ça me fait rêver de penser que tu m'écris depuis là bas.
Ton blog a l'air savoureux, visiblement tu es un "grand chef". A bientot. Frédérique