dimecres, 9 de març de 2011

Compota de poma

A casa meva mai no s'ha llençat el menjar. Estava, i està, encara prohibidíssim, i això que la postguerra, l'hem passada fa temps. Els bessons encara han heretat aquesta educació, i s'han d'acabar els plats. Menys mal que són bons menjadors. Tot es fa servir i mai no es malgasta res en la mesura del possible. La nevera és un espai que intento tenir controlat, i sempre compro a mesura que es va gastant.

I si alguna cosa es comença a fer malbé, com les pomes, miro de trobar-hi solucions per salvar-les. Així que quan tinguis pomes o peres que ja no et vénen de gust de menjar perquè ja no són ni recentment comprades ni fresques, dóna'ls una segona oportunitat perquè es converteixin en unes postres boníssimes. Amb aquesta recepta pots deixar els teus convidats, exquisidament sorpresos.

Per a 2 persones, necessitarem els següents ingredients:
4 pomes ben madures
2 culleres de sucre morè o blanc
1 beina de vainilla
Mig got d'aigua


Per decorar:
Crema de llet
Beines de vainilla

1 branca de canyella





















En un cassó a foc lent, posar-hi el sucre i deixar a foc lent fins que es faci un caramel claret. Afegir mig got d'aigua i barrejar fins aconseguir un almívar. Inserim la poma prèviament pelada i tallada a trossets, en el cassó. Seguim remenant suaument a foc lent, fins que la poma quedi cuita. Presentar en un plat i decorar amb la crema de llet i les branques al nostre gust.


Aquest plat es menja tebi.

¡Bon appetit!

4 comentaris:

iaia.imma ha dit...

Cre que tinc que visitar aquest bloc més sovint.Gràcies Cristina .)

Cristina ha dit...

Gràcies Imma, intentarem actualitzar-la de tant en tant!!
Petons, K

Laura ha dit...

Quina casualitat! Jo la compota la compro feta i ja feia dies que pensava que havia de buscar una recepta. M'ha vingut que ni pintada la teva actualització!

Mai ha dit...

Serà que coincidim en l´edad que pensem ben igual, si hi ha dues coses relacionades amb el menjar que em repatejen el fetge son, que es llenci menjar o que es deixi al plat i que al menjar n´hi diguin allò de " quin fàstic això"!!!
La compota és una gran idea perquè pot acompanyar tant un dolç com has fet com fer-la servir per guarnir un rostit, m´ha encantat com a postre feta així, si m´ho permets vaig fent per la teva cuina que segur que hi trobo coses molt interessants.
Salutacions i fins un altra.