Aquest rap, és el que acostumem a fer en dies senyalats, festes o reunions familiars / amics. Me l'ha ensenyat a fer la meva mare però el seu origen prové de la Maria del Mar (germana del meu pare). I com que venien a dinar la Júlia, la Lia, el Guillem i el Xavi a casa, i sabem que són uns sibarites, hem fet aquest rap. Estàvem tant a gust, que fins i tot s'han quedat a sopar un pà amb tomàquet. Us asseguro que la foto no li fa justicia. És un plat boníssim! Això de fotografiar "natura morta" no ha estat mai el meu fort i menys quan tinc gent a casa, hi ha gana i jo encara haig d'emplatar, fer la foto... i de vegades ho deixo estar.
Per fer aquest magnific rap, necessitem
Una cua de rap sencer de 2kg (es demana al peixater que li tregui l'espina central i lligui els dos lloms que quedin, amb un cordill, com si fós un tall rodó.
sal, pebre i sucre per treure l'acidèsa del tomàquet
5 cebes de figueres tallades
5 pastanagues
2 tomàquets madurs
2 branques de julivert
2 fulles de llaurer
un copa de conyac o brandy
una copa de vi blanc
En un recipient fondo, es posa oli d'oliva i quan aquest està calent, es rosteix el rap a banda i banda. Després, s'afegeixen les cebes, les pastanagues i les fulles de llaurer. Quan tot ja està dauradet, s'afegeix el tomàquet, la copa de conyac o la de vi blanc. Es deixa coure uns 5 minuts o poc més i és treu el rap. És deixa la salsa que faci "xup xup" a foc molt lent.
Al moment de servir, es talla el rap a rondanxes i es passa la salsa pel tumix, havent tret prèviament el llaurer.
Ho acostumem a servir amb patates bullides o fregides a daus o verduretes. BON APPETIT!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola Cristina:Vaya blog mas exquisito que tienes, enhorabuena. El traductor me ha funcionado de maravilla, muchas gracias por poner el enlace. Y el rape de morir...es mi pescado favorito , y como me gustan las recetas de siempre. Vendré a verte siempre que pueda( tengo menos tiempo...que ni se...)Un saludo desde Guadalajara
Quina bona pinta! Aquest és el rap que tenies a casa la mare? :)
No m'estranya que els convidats es quedessin també a sopar, jo també repetiria! :)
jejeje els amics més intims, sempre acaban fent doble torn i nosaltres encantaaats :D
Publica un comentari a l'entrada