POSTRES DE MÚSIC

La meva aportació Nadalenca del HEMC 17 és un plat molt típic català "els postres de músics" fet sempre a base de fruits secs i sovint acompanyats amb mel i mató. Quan sortim a dinar a fora, sempre en demano si en hi ha.


Els fruits secs, sempre ens han agradat molt. Avui mateix els meus oncles ho comentaven que els entusiasmaven i en tenen sempre al rebost. Especulaven de que potser eren reminissències dels pocs anys que van viure a Reus quan eren jovenets? Probablement no, però queda molt bé dir-ho!












Per fer aquest postre necessitem, fer una base de pà de pessic.
Necessitem
1 yogurt natural sense sucre (si pot ser dels de sempre millor amb el pot de vidre)
sucre blanc
farina blanca
3 ous sencers
1 llimona (només la pell)
mantega fosa o oli si no tenim
No hi posem llevadura.

Agafem un bol gran i li aboquem el pot de yogurt. Guardem el pot del yogurt per medir la farina i el sucre. Seguim amb el sucre i li aboquem 1 pot. Trenquem els ous i li posem els rovells al yogurt i al sucre. Remenem ben remenat fins que surtin bombolles d'aire. Hi afegim la mantega o l'oli (1 pot també aproximadament) i ratllem a sobre la pasta, la pell d'una llimona (la part groga però mai la part blanca). Personalment, m'agrada molt sentir el gust suau que li deixa la llimona a dins el pastís però és optatiu.

Les clares que abans haviem posat apart, li afegim 1/2 pot de sucre per pujar-les a punt de neu. Ho mesclem de manera que el punt de neu no perdi espumositat i ja tindrem la nostra pasta feta.

Previament, escalfem el forn a 180 graus previament calentat i el posem en algun motllo rectangular o quadrat amb paper sulfuritzat que estigui embatomat de mantega o oli perquè és pogui desenganxar facilment després de la cocció.

El deixo al forn uns 30 minuts i un cop refredat, amb un quadrat o rodona, el tallo. Amb el mateix motllo, faig una base de mató. Per sobre, hi poso el pastís de fruits secs i un bon rajolí de mel i orelletes d'albercocs.

Aquest plat, s'acompanya amb vi dolç com el garnatxa, moscatell o mistela. BON APPETIT!

COQUILLETTES AU BEURRE

Podria dir que conec i menjo aquest plat, desde que tinc ús de raó. I no me n'he cansat mai!
Cada vegada que vaig a França, en compro per endur a Barcelona i en faig caçerolades! I és que aquí no l'he trobat mai igual. La textura i el sabor d'aquesta pasta, no té res a veure amb la resta. Serà la forma? serà el procès d'elaboració? els ingredients d'aquesta pasta, o senzillament la recepta? potser no és res de l'altre món, però a mi em transporta a la meva infantèsa i això ja per mi, ja ho és tot.

A més, és tant facil de fer... I quan els menjo, vaig cantonejant la cançoneta del anunci... -"des pâtes, des pâtes, oui mes des Panzani!"-










Per fer les coquilletes au beurre (mantega), és necessita:
les coquillettes
mantega
sal, pebre
llaurer
formatge ratllat
alfàbrega
llaurer
estragó

Posem aigua a bullir amb sal i una fulla de llaurer
Els coem, tal com diuen a la bossa, crec recordar que eren uns 8 minutets perquè estiguin durets. Un cop els hem escorregut i encara ben calents, els hi figuem mantega, estragó i alfàbrega picada. Salpebrem i BON APPETIT!

De vegades, els poso al forn amb formatge fos per sobre i la crosteta aquesta que fa, com en la foto... hi han barralles per tenir-ne un troç més que els altres. BON APPETIT!

Quan sobren (ja que dic que en faig una caçerolada), l'endemà, els trec de la nevera, (els tinc a dins d'un tupper perquè no s'assequin) els passo per la paella i estan requeteboníssims dauradets i calentons. Per mi, és el la meva millor versió! BON APPETIT!

VAMOS A COCINAR DE JOSE ANDRES

Aquest també va ser un dels regals de Sant jordi de l'any passat. Hi te moltes coses interessants i senzilles i, de vegades el consulto.

CUINAR PER A BEBES

Acabo de descobrir aquest blog que ben segur, interessarà a moltes de les meves amigues "mamas" que hem llegeixen.

http://la-cocina-paso-a-paso.blogspot.com

L'he trobat genial!

ESCARXOFES FREGIDES I BACON

Aquesta és una tercera versió que tenim a casa de menjar escarxofes. En aquesta versió li queda molt bé, acompanyar-ho amb troçets de bacon, també fregidet. El tot, queda molt gustós. Nosaltres ho fem servir de primer.









Les tallem a meitat de les fulles per treure les pars menys tendres. Les obrim i buidem la part aspre del cor. Ho tallem a grills i ho enfarinem. Podem posar primer el bacon a la paella sense oli, per tal de que deixi anar el seu sabor i gust a la paella. Un cop fet el bacon, afegim oli d'oliva i fregim les carxofes. Un cop fetes i daurades, les posem amb paper de cuina per treure l'oli sobrant. BON APPETIT!

LLOM ROSTIT AMB LLET

Aquest plat és molt típic a frança. És el que anomenen "roti de poc au lait".
Ells estan molt més acostumats que no pas nosaltres, a posar-hi crema de llet o llet, a carns.
per cambiar una mica, a mi m'agrada fer-lo de tant en tant.










Per fer aquest plat necessitem:
un llom de porc
crema de llet
llet
oli
sal pebre
herbes de provença
1 fulla de llaurer
bolets
4 cebes grans de figueres
oli d'oliva

Una nit abans, deixem marinar el llom amb la llet, previament salpebrat i amb les herbes aromàtiques. Hi afegirem la fulla de llaurer.

L'endemà pelarem les cebes i les daurarem amb oli. Afegirem el llom sense la llet i ho deixarem daurar uns 5 minuts per cada cantó. Li anirem donant voltes fins que estigui daurat per totes bandes. Afegim la llet i ho deixarem fer xup xup i deixarem que es vagi reduint aproximadament 15 minuts. A mitja cocció, hi afegim la crema de llet i els bolets i ho deixem uns 15 o 20 minuts més. Quan la salsa s'ha reduit i ha quedat espessa, ho tanquem. BON APPETIT!

LASSANYA D'ALBERGINIA

De tant en tant, m'agrada fer plat "lights" tot i que en la seva forma orginal, no en siguin. Les lassanyes de carn, no m'han entusiasmat mai massa però si les vegetals. Aqui us presento una de les meves versions per escrit. Llàstima que no hagi sabut fer, aquelles fantàstiques fotos laterals, on és veuen les capes.











Per fer aquesta lassanya necessitem:
4 pasta per fer lassanya (jo he agafat la de buitoni)
4 tomqàets madurs pelats i sense pepites
1/4 de pot de salsa tomàquet fregit
2 alberginies
3 cebes
2 alls
alfàbrega
formatge
crema de llet
oli, sal i sucre

Les fulles de pasta, les deixarem en remull amb la crema de llet.
Posem una primera capa de pasta i per sobre, una capa d'alberginia. Damunt l'alberginia, hi poso dos dels tomàquets madurs, pelats i sense pepites. Salpebrar
Tornem a posar una capa de pasta i damunt, l'alberginia i una capa de ceba i all. salpebrar
Posem una tecera capa de pasta, una última capa d'alberginia amb els dos tomàquets madurs restants. Salpebrar
En la última capa de pasta, per sobre hi aboquem una mica de salsa de tomàquet i el formatge.

Ho deixem al forn a 200 graus, uns 20 minutets i BON APPETIT!

COCA DE CEBES I OLIVES

Sempre parlo de com m'agrada la ceba i aqui tinc una bona coca de ceba. Aquesta és la versió light, sense crema de llet ni formatges.










Necessitem per fer aquesta coca:
pasta brisa o pasta de full
4 cebes
1 all (si voleu pujar una mica el gust)
alfàbrega fresca
olives negres (per contrastar amb el color i el gust) en aquest cas no en tenia
olives verdes farcides d'anxoves
oli

Tallar les cebes i l'all finament i posar-ho amb oli en una paella.
Deixar que la ceba és vagi fent transparent. Mentrestant, posar la pasta brisa o fullada al forn perquè és faci una mica.
Un cop la pasta està mig cuita i la ceba també, tallar les olives i picar l'alfàbrega. Abocar-ho tot per sobre la coca, amb un rajolinet d'oli. Posar-la al forn a 180 graus, durant una estoneta (15 minuts aproximadament) perquè s'acabi de daurar tot. BON APPETIT!

BOMBONS TRAIDORS

Ahir, aprofitant que l'Ignasi havia quedat amb el Jordi, vem anar a sopar plegats. I Parlant, la conversa va derivar als regals de nadals. El Jordi, ens va explicar que hi havia una web, que és dedicava a fer regals originals. I un d'aquests, consistia en uns bombons en forma de bala, com si és tractés del joc de la ruleta russa. Tots ells menys un, és veu que estan farcits de praliné, menys un que té bitxo a dins (guindilla). L'Ignasi va saltar dient que volia el del bitxo i nosaltres com és costum, ens vem posar a riure. Ho podeu trobar en aquesta adreça:

RAP AMB CREMA DE PASTANAGA

Aquest rap, és el que acostumem a fer en dies senyalats, festes o reunions familiars / amics. Me l'ha ensenyat a fer la meva mare però el seu origen prové de la Maria del Mar (germana del meu pare). I com que venien a dinar la Júlia, la Lia, el Guillem i el Xavi a casa, i sabem que són uns sibarites, hem fet aquest rap. Estàvem tant a gust, que fins i tot s'han quedat a sopar un pà amb tomàquet. Us asseguro que la foto no li fa justicia. És un plat boníssim! Això de fotografiar "natura morta" no ha estat mai el meu fort i menys quan tinc gent a casa, hi ha gana i jo encara haig d'emplatar, fer la foto... i de vegades ho deixo estar.











Per fer aquest magnific rap, necessitem
Una cua de rap sencer de 2kg (es demana al peixater que li tregui l'espina central i lligui els dos lloms que quedin, amb un cordill, com si fós un tall rodó.
sal, pebre i sucre per treure l'acidèsa del tomàquet
5 cebes de figueres tallades
5 pastanagues
2 tomàquets madurs
2 branques de julivert
2 fulles de llaurer
un copa de conyac o brandy
una copa de vi blanc

En un recipient fondo, es posa oli d'oliva i quan aquest està calent, es rosteix el rap a banda i banda. Després, s'afegeixen les cebes, les pastanagues i les fulles de llaurer. Quan tot ja està dauradet, s'afegeix el tomàquet, la copa de conyac o la de vi blanc. Es deixa coure uns 5 minuts o poc més i és treu el rap. És deixa la salsa que faci "xup xup" a foc molt lent.

Al moment de servir, es talla el rap a rondanxes i es passa la salsa pel tumix, havent tret prèviament el llaurer.

Ho acostumem a servir amb patates bullides o fregides a daus o verduretes. BON APPETIT!

BUNYOLS D'ESCARXOFES

I com de costum, l'Ignasi arriba a casa i em diu que no hi ha res per sopar! Obro la nevera i està plena de verdures i els dies van passant, però ell no les utilitza. Això si, després diu que ha de fer dieta. Ai senyor quina paciencia! Aquesta setmana he rescatat les escarxofes abans d'haver-les de tirar. I com si es tractés de fer sopar per un nen petit, les he "amagat" a dins d'un bunyol de farina i ou.










Per fer aquests bunyols necessitem:
escarxofes
ou
farina
sal i pebre
oli per fregir

He tret les fulles mes grosses i menys tendres. Les he tallat gairebé pel mig per treure les puntes que són dures i despres les tallat a talls fins de mig centímetre. He tret una mica el cor si aquest ja era aspre i només m'ha faltat embatumarles.

En un plat apart, he barrejat l'ou amb sal, pebre i farina. He anat afegint farina, fins tenir una pasta homogènea. Fiquem d'un en un, els grills d'escarxofa a dins la pasta i quan tenim l'oli calent, les trec de la pasta i les poso a dins l'oli. Aneu en comte amb l'oli! Un cop cuites, les poso sobre un plat que tingui un paper de cuina secant per treure l'oli sobran del fregit.
Afegeixo per sobre sal i pebre un altre cop i ho servim d'acompanyament d'un segon plat o de pica pica. BON APPETIT!

ARRÒS AMB NOUS I PANSES

Ja veieu que del curs de la Covadonga, en vaig treure molt profit! Aqui teniu un altre plat que ens va ensenyar a fer. A mi que m'apassiona l'arròs, ja en tinc una altre versió per anar variant... És molt gustós i fi al paladar. No hi cal salsa de tomàquet, només li he posat per posar color al plat.









La recepta diu: En una olla, posar l'arròs amb mantega. Afegir-hi caldo i deixar tapat amb un paper engrassat i salpimentat, un 15 minuts. Deixar reposar i afegir les panses i els pinyons, fins que l'arròs estigui cuit del tot. Jo lo del paper no ho vaig fer, tot i que ho vaig mig tapar amb la tapa de l'olla. Però vaig salpebrar igualment i va quedar boníssim. BON APPETIT!

RAP AMB CREMA DE PASTANAGA

Aquest rap, és el que acostumem a fer en dies senyalats, festes o reunions familiars / amics. Me l'ha ensenyat a fer la meva mare però el seu origen prové de la Maria del Mar (germana del meu pare). I com que venien a dinar la Júlia, la Lia, el Guillem i el Xavi a casa, i sabem que són uns sibarites, hem fet aquest rap. Estàvem tant a gust, que fins i tot s'han quedat a sopar un pà amb tomàquet. Us asseguro que la foto no li fa justicia. És un plat boníssim! Això de fotografiar "natura morta" no ha estat mai el meu fort i menys quan tinc gent a casa, hi ha gana i jo encara haig d'emplatar, fer la foto... i de vegades ho deixo estar.











Per fer aquest magnific rap, necessitem
Una cua de rap sencer de 2kg (es demana al peixater que li tregui l'espina central i lligui els dos lloms que quedin, amb un cordill, com si fós un tall rodó.
sal, pebre i sucre per treure l'acidèsa del tomàquet
5 cebes de figueres tallades
5 pastanagues
2 tomàquets madurs
2 branques de julivert
2 fulles de llaurer
un copa de conyac o brandy
una copa de vi blanc

En un recipient fondo, es posa oli d'oliva i quan aquest està calent, es rosteix el rap a banda i banda. Després, s'afegeixen les cebes, les pastanagues i les fulles de llaurer. Quan tot ja està dauradet, s'afegeix el tomàquet, la copa de conyac o la de vi blanc. Es deixa coure uns 5 minuts o poc més i és treu el rap. És deixa la salsa que faci "xup xup" a foc molt lent.

Al moment de servir, es talla el rap a rondanxes i es passa la salsa pel tumix, havent tret prèviament el llaurer.

Ho acostumem a servir amb patates bullides o fregides a daus o verduretes. BON APPETIT!

FIDEUÀ MARINERA

Quan vaig a menjar a casa el meu sogre, sempre intenta tenir tot allò que a nosaltres ens agrada. Els embutits bons per a l'Ignasi o fins i tot sardines en escabeix i quan realment ens entaulem, fa unes gambes amb all i julivert a la planxa, que són una delícia. Un dia ens va sorpendre amb una fideuà boníssima i en la següent reunió familiar (que era el dia del seu aniversari) ens vem aixecar d'hora per anar-lo a ajudar. "Mano a mano", vem estar fent la fideuà i vaig anar apuntant pas per pas.









Per fer aquesta fideuà necessitem:
oli d'oliva
sal i sucre
gambes
escupinyes que deixarem amb aigua i sal
sèpia i la seva melsa
costelles de porc
cebes
alls
julivert
tomàquets
fumet de peix

Començem a afeitar les gambes amb unes estisores (potes i antenes).
Posem un dit d'oli a la paella, per tal de no haver-ne d'afegir més. Un cop l'oli és calent, es fan primer les gambes però no massa perquè si no, després costen de pelar. Els hi donem la volta i aixefem els caps amb pinces o una forquilla a dins la mateixa caçola. Reservem les gambes i les tapem.
A dins el mateix oli, posem la sèpia tallada a quadrats i a foc lent. Ha de fer xup xup. No posem la tinta de la sèpia pero si la melsa. És el que li donarà tot el sabor a la fideuà. Tapar, deixar coure i anar remenant de tant en tant... Un cop fet, ho treiem i ho reservem. Ara li toca, les costelles de porc, tallada a bocins. Un cop daurat, ho treiem i ho reservem. Tallem la ceba, l'all, el julivert i el tomàquet. Ho afegim tot a la caçola amb sal i sucre (el sucre és per treure l'acidesa del tomàquet). Un cop sofregit, afegim tot el que haviem reservat anteriorment, menys les gambes. Afegir els fideus del nº 2 i remenar, sense que es fregexint. Tirar el caldo ja calent i afegir les escupinyes i deixar bullir. Corretgir de sal Deixar evaporar el caldo i afegir les gambes i els musclos. Ho deixem mitja horeta perquè els fideus absorveixin l'aigua i deixar-ho destapat perquè s'evapori la resta sobrant. BON APPETIT!

LLIBRE EL GAZPACHO

Aquest llibre el vaig descobrir en un blog francès i em va semblar molt interessant. Posaria el nom del blog, però ara no el trobo.... pero jo, juraria que es aquest: a la table de L . És un blog molt bo!
L'autor del llibre és l'Alberto Herraiz. El més sorprenent del cas, és que aquest cuiner és més conegut a frança que aqui, suposo que perquè treballa molt a Paris. El meu germà, m'ha ofert de deixar-me la seva batedora que tenia aparcada sense fer servir... aixì que mans a l'obra!

CALDO DE CEBA I PORRO

No hi ha res més sa qu'un bon caldo vegetal, per netejar la panxa després d'uns dinars i/o sopars copiosos. Jo en faig de tant en tant i en comtes de picar qualsevol porqueria, em bec aquest beuratge per fer reposar l'estòmac.











Per fer aquest caldo necessitem:
cebes
porros
aigua
alfàbrega
pebre
i 2 horetes de temps

Despres ho passem pel turmix i llestos! BON APPETIT!

BOTIGA OLISOLIVA

Amb la Mireia vam anar a fer una volta pel barri Gòtic, mentres ens donàvem les últimes novetats familiars. Fa tants anys que ens coneixem i passegem per Barcelona, que per nosaltres, passejar juntes, ja forma part de tot un ritual. De petita, jo l'acompanyava a casa seva i quan ja portavem xerran estona davant de la seva porteria, enfilavem cap avall, direcció casa meva i llavors ella m'acompanyava a mi. Alguna vegada paràvem als bancs del Passeig de Gràcia cansades, ja que portàvem unes quantes anades i vingudes.
L'altre dia, vem acabar entrant al mercat de Santa Caterina i vem veure aquesta botiga que em va cridar l'atenció. Justament, havia de comprar sal Maldon.










La botiga, molt ben posada, es deia OLISOLIVA i la senyora que ens va atendre, l'Anna, va ser encantadora. Ens va explicar que venia d'un altre ofici però que desde sempre li havia agradat molt la gastronomia. Que tenia una col·lecció molt gran de llibres de cuina, uns 700 (caram quina sort!) i, que el seu fill era cuiner. No només vàrem trobar les conexions d'aficions culinaries, sinó també en origens. Allà també vaig apendre que no només hi ha vinagre de Mòdena negre, si no que també existeix el vinagre de Mòdena blanc. Crec que hi tornarem aviadet per apendre alguna cosa més. BONA VISITA!

PASTIS DE XOCOLATA NEGRE

Aquest pastís, va ser un dels plats que va fer la Covadonga. És pels qui els agrada moooooolt la xocolata, la veritat és que estava boníssim. Tot i ser calòric, va volar. Aquest, és la meva versió feta a casa.










Per fer aquest pastís necessitem:
200 grms de xocolata negre
200 grms de sucre
200 grms de mantega
una cullerada de farina
4 ous

Per la cobertura:
200 grms de xocolata
50 grms de mantega
+ la decoració

Fondre la xocolata amb la mantega al bany maria o al microones. Personalment, m'agrada més fer-ho al bany maria, així controlo el que passa i puc anar remenant.
Apart, batre els ous amb els sucre i incorporar la cullera de farina. Barrejar aquesta mescla amb la xocolata. Col·locar-ho en un motlle engrassat amb mantega i enfarinat (treien sempre la farina que sobri) i coure-ho, uns 30 minuts a 180 graus.
En aquest cas, no ens interessa batre les clares a punt de neu, ni posar llevadura perquè volem que sigui dens.

Per la cobertura del pastís, tornem a fondre la xocolata al bany maria amb la mantega i escampar-ho per sobre del pastís, un cop desmoldat. BON APPETIT!

FOIE MI-CUIT

La Mamy (la meva àvia materna) feia cada any foie i paté pels nadals o dies senyalats. El problèma és que la qualitat del foie d'oca és cada vegada més dubtós. Ella l'anava a buscar a un lloc molt determinat de França on les oques només menjaven blat de moro i quan el feia coure a dins dels seus "bocaux" (pots esterilitzats) ni es fonien, ni és convertien en grassa. Així doncs, m'he passat a les receptes de les meves ties, el mi cuit. La de la Marida per exemple, també parla d'un temps de cocció al bany maria però també anota a dins de la mateixa recepta, que aquest temps de cocció és cada vegada més escàs o nul, a causa de la qualitat del foie. He trobat algun bloc francès que també parla d'aquesta cocció al bany maria. Per exemple, aqui i aqui. La recepta de la Maria del mar, és la que més o menys coneix, o fa tothom aqui.











per fer el foie mi cuit, necessitem un foie fresc que no sobrepassi el mig kilo.
Sal gruixuda
dues cullerades d'Armagnac
dues cullerades de Porto
Un drap molt prim o benes fines de gasa
Sal fina i pebre

Obrim el foie i treiem amb un ganivet de punxa estilitzada, totes les venes que hi han a dins. La tasca no és massa agradable, jo em sentia totalment com si estigués en algun serial d'aquests en plan "Matansa de texas". No patiu si destruiu el foie (en un dels links que us poso més amunt, està documentat foto per foto). En la recepta de la Marida, posa que hem de treure les parts verdes que poguin haver en el foie (les que han estat en contacte amb la fel). Però jo he vist que per aqui, procuren vendra'l sense, ben presentat i envasat al buit. Salpebrar per dins i fora i reconstruir el foie. És una molt bona idea fer servir un bendatge per facilitar la reconstrucció. El drap o el bendatge han d'estar humitejats pel porto i l'armagnac. Recobrir el fetge i posar-lo en un recipient que sigui gairebé tant gran com el fetge. Aquest recipient ha d'estar recobert de sal gruixuda.

Deixar-ho a la nevera unes 25 hores i treure la sal i les benes. Jo personalment, l'he tornat a tapar amb un drap humitejat de porto (1/2 cullerada pero sense sal aquest cop) unes 24 hores més.

S'acompanya de sal Maldon, torradetes i amanida. BON APPETIT!

GELAT DE TURRÓ

Del curset que vaig assistir de Covadonga de la Rita, he intentat fer el gelat de turró que ens va ensenyar. La veritat és que era una mica assèptica que pogués conseguir alguna cosa positiva, sense estris "professionals", però sorprenenment, el gelat ha estat tot un èxit i molt bo. El Xavi i l'Ignasi que no són menjadors de gelats de turró perquè no els entusiasmen, el van trobar boníssim i van repetir. L'únic que ha patit les conceqüències d'aquesta prova, ha estat el meu vell minipimer que treia fum, pobret...










La recepta original era amb quantitats més petites però jo he afegit una mica més de tot per poder omplir el motlle gran acabat de comprar. El que si he fet, és deixar la quantitat de sucre igual, ja que no m'agrada massa el gust del sucre. Aixì que per fer aquest gelat necessitem:
3/4 tauleta de turró de xixona (no cal dir que ha de ser de bona qualitat)
500 cl. de nata (muntada)
5 ous
200 grams de sucre

Montar la nata i reservar-ho a la nevera. Batre les llemes amb 50 grms de sucre i barrejar-ho amb el turró triturat. Incorporar la nata que havíem reservat a la nevera, intentant que aquesta, no s'aixafi i perdi el mínim del seu volum. Ho tornem a posar a la nevera. Montem les clares a punt de neu amb la resta del sucre (els 150 grms), i finalment ho barregem tot i ho fiquem a dins un motlle i al congelador. Per desmotllar-lo, li he passat una mica d'aigua calenta en el motlle. BON APPETIT!

LLIBRE TIEMPO DEL TÉ

Per als amants del tè com jo, us recomano aquest llibre, comprat a la botiga de l'Inés Berton amb el nom de Tealosophy a Barcelona. Explica l'història, l'origen del tè, les seves qualitats i les seves virtuts. Només afegir que em va agradar molt saber-ne l'origen. BONA LECTURA!

VISITA A TEALOSOPHY DE BCN

Prop del Hotel Casa Fuster dels Jardinets de Gràcia, més concretament al carrer Bonavista, nº 3, han obert una botiga singular sobre el món del tè, amb el nom de TEALOSOPHY. Allà vaig descobrir una tenda oberta per la Inés Berton (una buscadora de tè) que no tant sols coneix perfectament el seu producte, sinó que també en parla amb passió, segons he pogut llegir en diferents articles que parlen d'ella, en el seu llibre i en el seu site. El dia que hi vaig estar, hi havia la germana de l'Inés i l'encarregada de la botiga, la Marta de Barcelona, amabilíssimes per cert... Em parlaven elles també amb passió, d'aquest estil de viure de l'Inés i de la seva recerca incansable de nous sabors i sobretot d'olors. De collites buscades en els recons més amagats del nostre planeta i elaborats per crear petites edicions limitades per als nostres paladars. Al voltant de tot això, em deien, que és creava un estil de viure, un modus videndi, molt específic i determinat. Amb la Marta vam derivar la conversa i vem començar a parlar de viatges, de cultures, de costums... és notava qu'ella també havia adquirit aquell esperit de culte al tè com a seu. Per les seves recomanacions, em vaig quedar un pot de tè amb flors, molt perfumat i que bec ara, mentres escric.

LLIBRE WOK

I seguim posant al dia, la meva bibliotèca culinaria. Aquest llibre el vaig demanar per Reis, ja fa uns 4 anys. Quan tot just vam anar a viure junts amb l'Ignasi i sense saber encara que li agradava amb bogeria la cuina Thai, vaig comprar un wok de ferro colat que hem utilitzat molt. És un recipient gran i ens va perfecte quan tenim convidats a casa (tot i que ara ja hem ampliat molt, la nostra bateria de cuina) per les seves proporcions i de com deixa de bo i de cruixent, el pollastre aromatitzat amb herbes. Però encara estic pendent de posar-me seriosament amb la cuina tradicional del wok.. Abans però, vull acabar tenint una mínima base amb la d'aquí i la francesa, llavors em posaré amb la Thai, cuina molt saludable si no abusem del picant.BONA LECTURA!

CRESTES DE TONYINA

La setmana passada li vaig comentar l'intenció de fer crestes a la meva mare i ella em va parlar de les crestes de tonyina que feia amb la Tona (la meva padrina), quan nosaltres erem petits, així que hem va fer doblement il·lusió fer-les. Li vaig comentar a les meves cosines la conversa de la meva mare, però elles no ho recordaven.
En vaig portar unes quantes a casa del Pere i la Sònia que ens han convidat a dinar el dijous. Allà hi vem menjar un arròs molt bo! Després m'he sentit una mica ximple de portar crestes en comptes d'alguna cosa més sofisticada.... És veu que les crestes de la Sònia són excel·lents.










Per fer aquestes crestes necessitem:
un paquet d'obleas de la Cocinera (no en conec cap altre)
3 llaunes de tonyina amb oli
1 llauna de tomaquet fregit o 5 tomàquets madurs
2 ceba gran
2 alls
1 ou dur
1 ou per pintar les crestes
1/2 pot d'olives amb anxoves
2 anxoves
formatge ratllat (optatiu)

Posem un ou a bullir uns 5 minuts amb aigua per deixar-lo dur i el deixem refredar per pelar-lo després. Mentrestant, començem a pelar i tallar finament les cebes i els alls i els posem a daurar. Un cop daurats i reduits, li afegim la llauna de tomàquet o els tomàquets, seguim amb la reducció i afegim la tonyina de tal manera que no hi aboquem massa oli, deixem coure una estona més i deixem refredar. Tallem les olives a bocins i l'ou dur de manera que les poguem notar quan mosseguem les crestes. Hi podem posar també anxoves si en tenim (jo en aquest cas, no en tenia. Les enxoves a casa, no duren ni 3 segons a la nevera).
Acabem mesclant l'ou dur i les olives amb la salsa de tomàquet i les cebes i el formatge ratllat.
No ha de ser molt líquida aquesta pasta per tal de poder-la treballar bé.

Posem el contingut dins les "obleas" i les tanquem. És pot fer perfectament a mà, però m'he comprat un aparatet de plàstic al Cofac, que va molt bé per anar més ràpid i no és car.

En comptes de fregir-les (jo evito els fregits el màxim possible perquè em senten bastant malament) les he posat al forn. La Sònia és veu que també les posa al forn per la mateixa raó. Per sobre, les he pintat amb un ou batut. Hi podem posar una mica de formatge ratllat per sobre. BON APPETIT!

CURS DE CUINA DE LA CHEF COVADONGA

La setmana passada, la meva cunyada Núria em va convidar a un curs de cuina, fet a Valldoreix. El va impartir Covadonga de la Rica, diplomada per l'escola Cordon Bleu de Madrid. Em va agradar moltíssim i vaig apendre molt! Fins i tot hi havien contradicions respecte a altres chefs que he vist per la televisió o de la meva profe/chef Mamen. D'aqui podem dir que... "cada maestrillo, tiene su librillo".












Va fer 6 plats i ens va ensenyar o explicar un parell o tres més. Veieu quines maravelles?
Mica en mica, us aniré posant les receptes. BON APPETIT!

DORADA A LA SAL

L'Orada m'agrada fer-ne quan tenim convidats a casa. L'únic convenient és el "perfum" que deixa per tota la casa....










Jo sempre la comproben fresca i només és necessita 1 Orada o mitja per persona (segons la mida i la gana), enterrarla en sal gruixuda, sense deixar-li cap part desenterrada, ha d'estar totalment coberta. Posar el forn a 180 graus, durant més de mitja hora. Un cop la sal s'ha soldat, el peix ja és cuit. Donar copets per trencar la sal i desenterrar el peix.
Per a nosaltres, no necessita res més. El sabor de la carn de l'Orada és molt perfumada i menjada aixi és una delícia. No us oblideu de menjar-vos les galtes! Aixi m'ho va ensenyar el meu pare desde ben petita i segueixo la tradició. A més, que les galtes dels peixos són exquisits! BON APPETIT!

SUC DE MADUIXES AMB NATA LÍQUIDA

I seguim amb els sucs de fruita, aprofitant la licuadora que m'han deixat... Avui l'he fet menys light perquè li he posat nata líquida, sucre moreno amb maduixes! mhmhmhmh..... i de pas he trencat una copa bona, vaja!
















BON APPETIT!

SUC DE KIWIS AMB ILLA D'ALBERCOC

Diuen que el Kiwi es tant bo per la salut, així que jo el poso tant com puc per a tot arreu, ara aixi "a pelo" no em ve mai massa de gust... aixi que aprofitant que en tenia uns quants per casa i abans que es fessin malbé els he aprofitat.












Per fer aquest got necessitem:
3 kiwis
mel
1 albercoc en almíbar

Pelem i mixem els kiwis, ho he abocat en un got amb mel líquida i he afegit un albercoc.
BON APPETIT!

MUFFINS DE XOCOLATA

Ahir amb l'Edu vam fer una tarda culinaria de les nostres... i una de les receptes que varem fer, van ser els "muffins" (madalenes en català) de xocolata que esmorzem els diumenges pel matí.
La recepta l'hem tret de la revista "descobrir cuina".











Abans de tot vam anar a comprar per fer les madalenes:
100 grms de xocolata per desfer
200 grms de farina
150 ml de nata líquida
125 grms de sucre moreno
75 grms de nous (si en voleu)
75 grms de mantega
2 ous
2 cullerades de llevat en pols (jo he posat un sobre)
2 grms de sal

Per començar, fonem al bany maria, la xocolata amb la mantega. Ho treiem del foc i incoporem el sucre i remenem. Piquem els 75 grms de nous. Apart, barregem la farina tamitzada amb el llevat, la sal i les nous. Batem els 2 ous i els afegim. Jo en aquest cas, he separat les clares i les he pujat a punt de neu. Els rovells els he barrejat amb la xocolata fosa. Seguidament ho barrejo tot, de manera que les clares baixin el mínim possible.

Repartim la massa acabada en motlles de madalenes, que omplirem només fins a la meitat (perquè després pujen bastant). Ho posem al forn a 180 graus durant un 20 minuts.

Ens han sorpès positivament perquè han quedat molt esponjoses, han pujat molt i de gust estan boníssimes! BON APPETIT!