CROSTATA DE TOMÀQUETS

Aquesta recepta la vaig veure en el blog de la Canelakitchen he descobert fa poc aquest blog i la veritat és que sovint li faig una visiteta perquè te coses molt interessants.
Tenia un sopar familiar i havia de portar alguna coseta i vaig pensar... ja ho tinc, la Crostata de Tomàquet! Us confessaré, que jo la massa no la vaig fer sinó que la vaig comprar, era un dimarts i sortint de treballar vaig haver de fer la crostata corrents.... aixi que pasta de full comprada i llestos....











us deixo per això les instruccions que posava la CanelaKitchen. Ingredients:
Masa
250 grs. de farina (sin polvos de ornear, que potser vol dir sense llevadura?)
125 grs. de mantega o margarina
una pesic de sal, segons el gust de cadascú
aigua gelada per lligar la massa

Relleno
5 tomàquets grans i madurs (jo els deixo a la cuina, que vagin acabant de madurar perquè comprats son més aviat verds.
1 ceba picada (jo en vaig posar 2 perquè m'agrada molt la ceba)
3 dents d'all picats
Oli
1 ram d'alfabrega (si es seca unes tres cullerades)
1 tassa de crema espessa (no entenia que volia dir, llavors vaig posar crema de llet i dauets de Kiri)
4 ous
sal o pebre
1 polsim de nou moscada

pels qui volgueu fer la massa...
Colocar la mantega o margarina en un bol amb la farina i remenar. Un cop es fan les migues (com en els sablés) afegir la sal i mica en mica l'aigua gelada (no es necessita molta aigua). Embolicar la massa en un film de plástic i deixar en la nevera durant 1 hora.

Retirar la massa de la neverar i amb el rodillo anar aplanant, donant-li una forma rodona per colocar en un motlle. Cobrir completament i per sobre de la pasta posar-hi paper d'alumini i introduir-ho al forn uns 5 minuts per secar la massa. Ara la massa ja és llesta per al relleno.

Talla els tomàquets en rodantxes i posar-los sobre de la massa amb la ceba i l'all tallat. Afegir l' alfàbrega picada i deixar unes fulles per adornar. Només hi falta posar-hi oli i deixar-ho al forn uns 20 minuts. Deixar refredar. (jo aqui com que tenia pressa... vaig posar els ous i la crema al la primera fornada amb els tomàquets i la ceba... i ho vaig deixar una horeta al forn) BON APPETIT!

ROSADA AMB MAIONESA

De petita m'entusiasmava aquest plat i la meva mare el feia de tant en tant... Ara l'hem recuperat, no sabem encara perquè, el vam deixar de fer. Potser perquè algun sobrevingut no es amant del peix com nosaltres?









Per fer aquest plat, necessitem:
Rosada (pot ser congelada perfectament)
pèsols
patates pelades i tallades
cebes pelades i tallades
2 fulles de llaurer que li donen molt de gust
sal
pebre
un raig d'oli d'oliva

Ho posem tot al foc amb aigua i ho deixem bullir uns 20 minutets. Anem vigilant que tot és vagi fent (sobretot les patates i el peix, que són els que tenen més cos).

Mentrestant, podem fer la maionesa. A casa sempre la feiem nosaltres mateixos perquè n'erem tots uns entusiastes. En un pot hi fiquem all, sal, pebre, ou i poc a poc, anem afegint l'oli d'oliva amb el turmix, vigilant que no s'ens talli. Boníssima!

Colem el peix, les patates, les cebes i els pèsols, deixant-lo més aviat caldos. El caldo que sobra del peix, podem guardar-lo per fer-ne una sopa. BON APPETIT!

PASTA DE FULL AMB FRUITA

Per fer aquest pastís, em vaig inspirar amb la revista LIVING i va tenir molt èxit, dins del mateix estil que vaig fer dies anteriors amb pomes àcides i gerds.










Per fer aquest pastís, necessitem:
2 fulles de pastes de full
mantega
1 ou
crema de llet
maduixes,
kiwis
pomes àcides
peres
sucre moreno

En una plata, posem una de les fulles de pasta de full i la piquem amb una forquilla.
Posem les fruites pelades i trocejades, una miqueta de crema de llet (poca quantitat), bocins de mantega escampades i sucre moreno. En aquest cas, hi afegeixo la segona pasta fullada, tallada a tires i formant un dibuix en forma de xarxa. Amb les tires que sobren, les poso al voltant per acabar de tancar i decorar el pastís
Finalment, només cal batre l'ou i amb el pinzell, vernissar la pasta perquè a dins el forn, és dauri. En aquest cas, també li he posat sucre per sobre... Ara ja només queda deixar-ho al forn una horeta, a 200 graus. Amb pastisseria, la calor sempre ha de venir només de la part de baix. BON APPETIT!

PLATEAU AUX FROMAGES

A frança després del segon plat, abans de presentar les postres, és presenta una plata de formatges. Brie, camembert, chaume, gruyère, roquefort, emmental, etc... amb un bon pa i un bon vi. A casa meva sempre ha existit aquest tercer plat, posicionat abans dels postres i després de l'enciam.

De petita no m'agradava el formatge però si aquest ritual diari, quan erem a taula. Em sembla que ja ho he explicat en alguna ocasió, que una vegada vaig anar a una formatgeria del carrer Comtal i vaig demanar "un formatge sense gust de formatge" per poder participar, en aquest ritual culinari. La botiga que era plena de goma gom, es vàren ficar a riure i el formatger, amablement, em va dir que potser m'havia equivocat d'establiment.

En el sopar del Thanksgiving day, aprofitant que teniem convidats francesos, vam fer els honors i tothom es va quedar estorat. Els francesos vàrem trencar el gel i la resta és va animar de seguida.











M'entusiasma barrejar costums culinaries de tot arreu.

VERDURETES A LA BRASA

Ja m'agradaria que fossin a la Brasa de debó, pero d'il·lusions també es viu, no? No tinc braser però fa mesos que vaig descubrir els dissenys de l'Eva Solo on hi ha un parell de brasers, un d'exterior i l'altre d'interior que són una preciositat! Qui s'anima?

Aquest plat és el que solem demanar la meva mare i jo en restaurants, quan n'hi ha. No és greixós i és saludable. Els olis en els retaurants sempre m'han sentat malament i els evito tant com puc.










En aquest cas, hi hem posat, bolets (champignons de Paris), espàrrecs, pastanaga i fonoll. Una delicia! També és molt bo amb carbassa. BON APPETIT!

CUINAR PER SER FELIÇ

M'acabo d'adonar que no tinc al dia la meva biblioteca culinaria al bloc, aixi que mica en mica aniré afegint els llibres que em falten posar. I avui poso el llibre que em va regalar la meva mare el Sant Jordi passat, de la Carme Ruscalleda ja que ha conseguit dues estrelles Michelin al seu restaurant de Tokyo. Felicitats Carme!













Jo de moment, vaig fullejant i provant algunes de les receptes del seu llibre "Cuinar per ser feliç", títol molt encertat i espero aprendre'n una mica.

ESCARXOVES A LA VINEGRETTE

Aqui sempre he vist menjar les escarxofes amb salses, fregides, rebossades, estofades, etc.... A frança, les he menjat sempre "a la vinegrette". Sempre he tingut el mal costum de menjar ràpid i normalment ja he gairebé acabat quan tothom està començant, menys en el cas d'aquest plat. És el que menjo més a poc a poc i normalment m'han d'acabar esperant.











Per fer aquest plat, es treuen les fulles més lletges i posen les escarxofes a l'olla a pressió.
Un cop cuites, es serveixen acompanyades de "vinegrette" que consta de:
oli d'oliva
sal
pebre
i vinagre de vi

Es sacseja la mescla a dins un pot i es posa en una salsera.
A casa meva, és posa un ganivet o forquilla sota el plat, de tal manera que el plat tingui prou inclinació per posar-hi la vinegrette abaix i l'escarxofa a dalt. Es treu fulla per fulla i es passa la base de l'escarxofa per la salsa abans de ser mastegada. No es menja tota la fulla, només la base. Quan arribem al cor, es treu la part desagradable estellosa, però la resta és una delícia!
BON APPETIT!

FARCELLETS AMB ESPÀRRECS

Un altre versió del meu primer farcellet de pollastre amb bacon. Aquest cop, li he afegit espàrrecs i patates i no li he posat tomàquet ni gingebre. A L'Ignasi li ha semblat molt bó i no es tant feixuc de digerir ja que hi ha més verdureta.










Per fer aquest plat necessitem:
8 filets de pit de pollastre
8 tires de baicon fines
4 cebes
2 patates grans
4 alls
oli
pimentó picant
alfàbrega fresca
8 espàrrecs verds
herbes de provença
vi blanc o brandy
palillos

S'escursen els esparrecs, tallant-los per la base i treien la part més estellosa i menys tendre. És parteixen a quarts perquè quedin els esparrecs llargs i més fins, de manera que és facin més rapidament. S'emboliquen amb un filet de pollastre i bacon i és tanquen amb palillos de fusta.
És repeteix l'operació amb els demés filets.

En una plata per forn, es posen les patates pelades i netes, tallades a mig centímetre de gruix, la ceba tallada en juliana amb l'all tallat ben fí. Col·loquem els farcellets i salpebrem. Posem les herbes aromàtiques i un bon rajolí de vi blanc o brandy. Ho posem al forn a 200 graus i ho deixem fer-se mica en mica. Al cap de 20 minuts, punxem per veure si ja està fet.
BON APPETIT!

CHARLOTTE AUX FRAISES

Quan era petita una de les nines que vaig tenir, va ser la Charlotte aux fraises. La tenia dins una bonica caixa metal·lica perquè guardés la seva olor i quan obria la caixa em transportava en un altre dimensió.

La meva mare i la meva àvia Mamy em feien també un pastís amb el mateix nom, molt típic a frança. Jo les "ajudava" per no dir un altre cosa...











Per fer aquest postre, es necessita
un motlle especial per tenir aquesta forma o similars
1 paquet de melindros secs
llet (segons les instruccions del flan Royal, dependrà de la quantitat)
1 sobre de flan Royal
maduixes fresques

Es posa la llet i el sobre del flan sobre el foc en una caçola i amb foc lent, es deixa que arribi a l'ebullició, remenant de tant en tant. Mentrestant, omplim el motlle de melindros i maduixes netes i tallades (podem deixar maduixes per decorar el plat, jo me les he oblidat a la nevera).
Un cop ha arribat a l'ebullició, apaguem el foc, i ho aboquem a dins el motlle. Tanquem, el deixem refredar i el posem a la nevera. Es menja ben fred i li podem afegir el caramel si volem.

Mmnhnhn! quan l'he tastat, encara que hagi estat questió de segons, he tornat a l'infancia...
BON APPETIT!

LA CUINA DEL BACALLÀ

Aquest llibre el vaig comprar ja fa un temps per animar-me a fer bacallà, plat que no m'entusiasma pel seu regust salat apart de la esqueixada, els bunyols o el Xató. Tot un altre món, és el bacallà fresc que si és una veritable delícia per a mi.

Vaig animar-me a buscar més receptes per fer-ne a l'Ignasi que li entusiasme de qualsevol manera. Llàstima que no tingui imatges per orientar-nos per les presentacions. Una imatge val més que mil paraules!