GELAT DE TURRÓ

Del curset que vaig assistir de Covadonga de la Rita, he intentat fer el gelat de turró que ens va ensenyar. La veritat és que era una mica assèptica que pogués conseguir alguna cosa positiva, sense estris "professionals", però sorprenenment, el gelat ha estat tot un èxit i molt bo. El Xavi i l'Ignasi que no són menjadors de gelats de turró perquè no els entusiasmen, el van trobar boníssim i van repetir. L'únic que ha patit les conceqüències d'aquesta prova, ha estat el meu vell minipimer que treia fum, pobret...










La recepta original era amb quantitats més petites però jo he afegit una mica més de tot per poder omplir el motlle gran acabat de comprar. El que si he fet, és deixar la quantitat de sucre igual, ja que no m'agrada massa el gust del sucre. Aixì que per fer aquest gelat necessitem:
3/4 tauleta de turró de xixona (no cal dir que ha de ser de bona qualitat)
500 cl. de nata (muntada)
5 ous
200 grams de sucre

Montar la nata i reservar-ho a la nevera. Batre les llemes amb 50 grms de sucre i barrejar-ho amb el turró triturat. Incorporar la nata que havíem reservat a la nevera, intentant que aquesta, no s'aixafi i perdi el mínim del seu volum. Ho tornem a posar a la nevera. Montem les clares a punt de neu amb la resta del sucre (els 150 grms), i finalment ho barregem tot i ho fiquem a dins un motlle i al congelador. Per desmotllar-lo, li he passat una mica d'aigua calenta en el motlle. BON APPETIT!

LLIBRE TIEMPO DEL TÉ

Per als amants del tè com jo, us recomano aquest llibre, comprat a la botiga de l'Inés Berton amb el nom de Tealosophy a Barcelona. Explica l'història, l'origen del tè, les seves qualitats i les seves virtuts. Només afegir que em va agradar molt saber-ne l'origen. BONA LECTURA!

VISITA A TEALOSOPHY DE BCN

Prop del Hotel Casa Fuster dels Jardinets de Gràcia, més concretament al carrer Bonavista, nº 3, han obert una botiga singular sobre el món del tè, amb el nom de TEALOSOPHY. Allà vaig descobrir una tenda oberta per la Inés Berton (una buscadora de tè) que no tant sols coneix perfectament el seu producte, sinó que també en parla amb passió, segons he pogut llegir en diferents articles que parlen d'ella, en el seu llibre i en el seu site. El dia que hi vaig estar, hi havia la germana de l'Inés i l'encarregada de la botiga, la Marta de Barcelona, amabilíssimes per cert... Em parlaven elles també amb passió, d'aquest estil de viure de l'Inés i de la seva recerca incansable de nous sabors i sobretot d'olors. De collites buscades en els recons més amagats del nostre planeta i elaborats per crear petites edicions limitades per als nostres paladars. Al voltant de tot això, em deien, que és creava un estil de viure, un modus videndi, molt específic i determinat. Amb la Marta vam derivar la conversa i vem començar a parlar de viatges, de cultures, de costums... és notava qu'ella també havia adquirit aquell esperit de culte al tè com a seu. Per les seves recomanacions, em vaig quedar un pot de tè amb flors, molt perfumat i que bec ara, mentres escric.

LLIBRE WOK

I seguim posant al dia, la meva bibliotèca culinaria. Aquest llibre el vaig demanar per Reis, ja fa uns 4 anys. Quan tot just vam anar a viure junts amb l'Ignasi i sense saber encara que li agradava amb bogeria la cuina Thai, vaig comprar un wok de ferro colat que hem utilitzat molt. És un recipient gran i ens va perfecte quan tenim convidats a casa (tot i que ara ja hem ampliat molt, la nostra bateria de cuina) per les seves proporcions i de com deixa de bo i de cruixent, el pollastre aromatitzat amb herbes. Però encara estic pendent de posar-me seriosament amb la cuina tradicional del wok.. Abans però, vull acabar tenint una mínima base amb la d'aquí i la francesa, llavors em posaré amb la Thai, cuina molt saludable si no abusem del picant.BONA LECTURA!

CRESTES DE TONYINA

La setmana passada li vaig comentar l'intenció de fer crestes a la meva mare i ella em va parlar de les crestes de tonyina que feia amb la Tona (la meva padrina), quan nosaltres erem petits, així que hem va fer doblement il·lusió fer-les. Li vaig comentar a les meves cosines la conversa de la meva mare, però elles no ho recordaven.
En vaig portar unes quantes a casa del Pere i la Sònia que ens han convidat a dinar el dijous. Allà hi vem menjar un arròs molt bo! Després m'he sentit una mica ximple de portar crestes en comptes d'alguna cosa més sofisticada.... És veu que les crestes de la Sònia són excel·lents.










Per fer aquestes crestes necessitem:
un paquet d'obleas de la Cocinera (no en conec cap altre)
3 llaunes de tonyina amb oli
1 llauna de tomaquet fregit o 5 tomàquets madurs
2 ceba gran
2 alls
1 ou dur
1 ou per pintar les crestes
1/2 pot d'olives amb anxoves
2 anxoves
formatge ratllat (optatiu)

Posem un ou a bullir uns 5 minuts amb aigua per deixar-lo dur i el deixem refredar per pelar-lo després. Mentrestant, començem a pelar i tallar finament les cebes i els alls i els posem a daurar. Un cop daurats i reduits, li afegim la llauna de tomàquet o els tomàquets, seguim amb la reducció i afegim la tonyina de tal manera que no hi aboquem massa oli, deixem coure una estona més i deixem refredar. Tallem les olives a bocins i l'ou dur de manera que les poguem notar quan mosseguem les crestes. Hi podem posar també anxoves si en tenim (jo en aquest cas, no en tenia. Les enxoves a casa, no duren ni 3 segons a la nevera).
Acabem mesclant l'ou dur i les olives amb la salsa de tomàquet i les cebes i el formatge ratllat.
No ha de ser molt líquida aquesta pasta per tal de poder-la treballar bé.

Posem el contingut dins les "obleas" i les tanquem. És pot fer perfectament a mà, però m'he comprat un aparatet de plàstic al Cofac, que va molt bé per anar més ràpid i no és car.

En comptes de fregir-les (jo evito els fregits el màxim possible perquè em senten bastant malament) les he posat al forn. La Sònia és veu que també les posa al forn per la mateixa raó. Per sobre, les he pintat amb un ou batut. Hi podem posar una mica de formatge ratllat per sobre. BON APPETIT!

CURS DE CUINA DE LA CHEF COVADONGA

La setmana passada, la meva cunyada Núria em va convidar a un curs de cuina, fet a Valldoreix. El va impartir Covadonga de la Rica, diplomada per l'escola Cordon Bleu de Madrid. Em va agradar moltíssim i vaig apendre molt! Fins i tot hi havien contradicions respecte a altres chefs que he vist per la televisió o de la meva profe/chef Mamen. D'aqui podem dir que... "cada maestrillo, tiene su librillo".












Va fer 6 plats i ens va ensenyar o explicar un parell o tres més. Veieu quines maravelles?
Mica en mica, us aniré posant les receptes. BON APPETIT!

DORADA A LA SAL

L'Orada m'agrada fer-ne quan tenim convidats a casa. L'únic convenient és el "perfum" que deixa per tota la casa....










Jo sempre la comproben fresca i només és necessita 1 Orada o mitja per persona (segons la mida i la gana), enterrarla en sal gruixuda, sense deixar-li cap part desenterrada, ha d'estar totalment coberta. Posar el forn a 180 graus, durant més de mitja hora. Un cop la sal s'ha soldat, el peix ja és cuit. Donar copets per trencar la sal i desenterrar el peix.
Per a nosaltres, no necessita res més. El sabor de la carn de l'Orada és molt perfumada i menjada aixi és una delícia. No us oblideu de menjar-vos les galtes! Aixi m'ho va ensenyar el meu pare desde ben petita i segueixo la tradició. A més, que les galtes dels peixos són exquisits! BON APPETIT!

SUC DE MADUIXES AMB NATA LÍQUIDA

I seguim amb els sucs de fruita, aprofitant la licuadora que m'han deixat... Avui l'he fet menys light perquè li he posat nata líquida, sucre moreno amb maduixes! mhmhmhmh..... i de pas he trencat una copa bona, vaja!
















BON APPETIT!

SUC DE KIWIS AMB ILLA D'ALBERCOC

Diuen que el Kiwi es tant bo per la salut, així que jo el poso tant com puc per a tot arreu, ara aixi "a pelo" no em ve mai massa de gust... aixi que aprofitant que en tenia uns quants per casa i abans que es fessin malbé els he aprofitat.












Per fer aquest got necessitem:
3 kiwis
mel
1 albercoc en almíbar

Pelem i mixem els kiwis, ho he abocat en un got amb mel líquida i he afegit un albercoc.
BON APPETIT!

MUFFINS DE XOCOLATA

Ahir amb l'Edu vam fer una tarda culinaria de les nostres... i una de les receptes que varem fer, van ser els "muffins" (madalenes en català) de xocolata que esmorzem els diumenges pel matí.
La recepta l'hem tret de la revista "descobrir cuina".











Abans de tot vam anar a comprar per fer les madalenes:
100 grms de xocolata per desfer
200 grms de farina
150 ml de nata líquida
125 grms de sucre moreno
75 grms de nous (si en voleu)
75 grms de mantega
2 ous
2 cullerades de llevat en pols (jo he posat un sobre)
2 grms de sal

Per començar, fonem al bany maria, la xocolata amb la mantega. Ho treiem del foc i incoporem el sucre i remenem. Piquem els 75 grms de nous. Apart, barregem la farina tamitzada amb el llevat, la sal i les nous. Batem els 2 ous i els afegim. Jo en aquest cas, he separat les clares i les he pujat a punt de neu. Els rovells els he barrejat amb la xocolata fosa. Seguidament ho barrejo tot, de manera que les clares baixin el mínim possible.

Repartim la massa acabada en motlles de madalenes, que omplirem només fins a la meitat (perquè després pujen bastant). Ho posem al forn a 180 graus durant un 20 minuts.

Ens han sorpès positivament perquè han quedat molt esponjoses, han pujat molt i de gust estan boníssimes! BON APPETIT!