divendres, 30 de novembre del 2007

CROSTATA DE TOMÀQUETS

Aquesta recepta la vaig veure en el blog de la Canelakitchen he descobert fa poc aquest blog i la veritat és que sovint li faig una visiteta perquè te coses molt interessants.
Tenia un sopar familiar i havia de portar alguna coseta i vaig pensar... ja ho tinc, la Crostata de Tomàquet! Us confessaré, que jo la massa no la vaig fer sinó que la vaig comprar, era un dimarts i sortint de treballar vaig haver de fer la crostata corrents.... aixi que pasta de full comprada i llestos....











us deixo per això les instruccions que posava la CanelaKitchen. Ingredients:
Masa
250 grs. de farina (sin polvos de ornear, que potser vol dir sense llevadura?)
125 grs. de mantega o margarina
una pesic de sal, segons el gust de cadascú
aigua gelada per lligar la massa

Relleno
5 tomàquets grans i madurs (jo els deixo a la cuina, que vagin acabant de madurar perquè comprats son més aviat verds.
1 ceba picada (jo en vaig posar 2 perquè m'agrada molt la ceba)
3 dents d'all picats
Oli
1 ram d'alfabrega (si es seca unes tres cullerades)
1 tassa de crema espessa (no entenia que volia dir, llavors vaig posar crema de llet i dauets de Kiri)
4 ous
sal o pebre
1 polsim de nou moscada

pels qui volgueu fer la massa...
Colocar la mantega o margarina en un bol amb la farina i remenar. Un cop es fan les migues (com en els sablés) afegir la sal i mica en mica l'aigua gelada (no es necessita molta aigua). Embolicar la massa en un film de plástic i deixar en la nevera durant 1 hora.

Retirar la massa de la neverar i amb el rodillo anar aplanant, donant-li una forma rodona per colocar en un motlle. Cobrir completament i per sobre de la pasta posar-hi paper d'alumini i introduir-ho al forn uns 5 minuts per secar la massa. Ara la massa ja és llesta per al relleno.

Talla els tomàquets en rodantxes i posar-los sobre de la massa amb la ceba i l'all tallat. Afegir l' alfàbrega picada i deixar unes fulles per adornar. Només hi falta posar-hi oli i deixar-ho al forn uns 20 minuts. Deixar refredar. (jo aqui com que tenia pressa... vaig posar els ous i la crema al la primera fornada amb els tomàquets i la ceba... i ho vaig deixar una horeta al forn) BON APPETIT!

ROSADA AMB MAIONESA

De petita m'entusiasmava aquest plat i la meva mare el feia de tant en tant... Ara l'hem recuperat, no sabem encara perquè, el vam deixar de fer. Potser perquè algun sobrevingut no es amant del peix com nosaltres?









Per fer aquest plat, necessitem:
Rosada (pot ser congelada perfectament)
pèsols
patates pelades i tallades
cebes pelades i tallades
2 fulles de llaurer que li donen molt de gust
sal
pebre
un raig d'oli d'oliva

Ho posem tot al foc amb aigua i ho deixem bullir uns 20 minutets. Anem vigilant que tot és vagi fent (sobretot les patates i el peix, que són els que tenen més cos).

Mentrestant, podem fer la maionesa. A casa sempre la feiem nosaltres mateixos perquè n'erem tots uns entusiastes. En un pot hi fiquem all, sal, pebre, ou i poc a poc, anem afegint l'oli d'oliva amb el turmix, vigilant que no s'ens talli. Boníssima!

Colem el peix, les patates, les cebes i els pèsols, deixant-lo més aviat caldos. El caldo que sobra del peix, podem guardar-lo per fer-ne una sopa. BON APPETIT!

dissabte, 24 de novembre del 2007

PASTA DE FULL AMB FRUITA

Per fer aquest pastís, em vaig inspirar amb la revista LIVING i va tenir molt èxit, dins del mateix estil que vaig fer dies anteriors amb pomes àcides i gerds.










Per fer aquest pastís, necessitem:
2 fulles de pastes de full
mantega
1 ou
crema de llet
maduixes,
kiwis
pomes àcides
peres
sucre moreno

En una plata, posem una de les fulles de pasta de full i la piquem amb una forquilla.
Posem les fruites pelades i trocejades, una miqueta de crema de llet (poca quantitat), bocins de mantega escampades i sucre moreno. En aquest cas, hi afegeixo la segona pasta fullada, tallada a tires i formant un dibuix en forma de xarxa. Amb les tires que sobren, les poso al voltant per acabar de tancar i decorar el pastís
Finalment, només cal batre l'ou i amb el pinzell, vernissar la pasta perquè a dins el forn, és dauri. En aquest cas, també li he posat sucre per sobre... Ara ja només queda deixar-ho al forn una horeta, a 200 graus. Amb pastisseria, la calor sempre ha de venir només de la part de baix. BON APPETIT!

PLATEAU AUX FROMAGES

A frança després del segon plat, abans de presentar les postres, és presenta una plata de formatges. Brie, camembert, chaume, gruyère, roquefort, emmental, etc... amb un bon pa i un bon vi. A casa meva sempre ha existit aquest tercer plat, posicionat abans dels postres i després de l'enciam.

De petita no m'agradava el formatge però si aquest ritual diari, quan erem a taula. Em sembla que ja ho he explicat en alguna ocasió, que una vegada vaig anar a una formatgeria del carrer Comtal i vaig demanar "un formatge sense gust de formatge" per poder participar, en aquest ritual culinari. La botiga que era plena de goma gom, es vàren ficar a riure i el formatger, amablement, em va dir que potser m'havia equivocat d'establiment.

En el sopar del Thanksgiving day, aprofitant que teniem convidats francesos, vam fer els honors i tothom es va quedar estorat. Els francesos vàrem trencar el gel i la resta és va animar de seguida.











M'entusiasma barrejar costums culinaries de tot arreu.

VERDURETES A LA BRASA

Ja m'agradaria que fossin a la Brasa de debó, pero d'il·lusions també es viu, no? No tinc braser però fa mesos que vaig descubrir els dissenys de l'Eva Solo on hi ha un parell de brasers, un d'exterior i l'altre d'interior que són una preciositat! Qui s'anima?

Aquest plat és el que solem demanar la meva mare i jo en restaurants, quan n'hi ha. No és greixós i és saludable. Els olis en els retaurants sempre m'han sentat malament i els evito tant com puc.










En aquest cas, hi hem posat, bolets (champignons de Paris), espàrrecs, pastanaga i fonoll. Una delicia! També és molt bo amb carbassa. BON APPETIT!

CUINAR PER SER FELIÇ

M'acabo d'adonar que no tinc al dia la meva biblioteca culinaria al bloc, aixi que mica en mica aniré afegint els llibres que em falten posar. I avui poso el llibre que em va regalar la meva mare el Sant Jordi passat, de la Carme Ruscalleda ja que ha conseguit dues estrelles Michelin al seu restaurant de Tokyo. Felicitats Carme!













Jo de moment, vaig fullejant i provant algunes de les receptes del seu llibre "Cuinar per ser feliç", títol molt encertat i espero aprendre'n una mica.

ESCARXOVES A LA VINEGRETTE

Aqui sempre he vist menjar les escarxofes amb salses, fregides, rebossades, estofades, etc.... A frança, les he menjat sempre "a la vinegrette". Sempre he tingut el mal costum de menjar ràpid i normalment ja he gairebé acabat quan tothom està començant, menys en el cas d'aquest plat. És el que menjo més a poc a poc i normalment m'han d'acabar esperant.











Per fer aquest plat, es treuen les fulles més lletges i posen les escarxofes a l'olla a pressió.
Un cop cuites, es serveixen acompanyades de "vinegrette" que consta de:
oli d'oliva
sal
pebre
i vinagre de vi

Es sacseja la mescla a dins un pot i es posa en una salsera.
A casa meva, és posa un ganivet o forquilla sota el plat, de tal manera que el plat tingui prou inclinació per posar-hi la vinegrette abaix i l'escarxofa a dalt. Es treu fulla per fulla i es passa la base de l'escarxofa per la salsa abans de ser mastegada. No es menja tota la fulla, només la base. Quan arribem al cor, es treu la part desagradable estellosa, però la resta és una delícia!
BON APPETIT!

FARCELLETS AMB ESPÀRRECS

Un altre versió del meu primer farcellet de pollastre amb bacon. Aquest cop, li he afegit espàrrecs i patates i no li he posat tomàquet ni gingebre. A L'Ignasi li ha semblat molt bó i no es tant feixuc de digerir ja que hi ha més verdureta.










Per fer aquest plat necessitem:
8 filets de pit de pollastre
8 tires de baicon fines
4 cebes
2 patates grans
4 alls
oli
pimentó picant
alfàbrega fresca
8 espàrrecs verds
herbes de provença
vi blanc o brandy
palillos

S'escursen els esparrecs, tallant-los per la base i treien la part més estellosa i menys tendre. És parteixen a quarts perquè quedin els esparrecs llargs i més fins, de manera que és facin més rapidament. S'emboliquen amb un filet de pollastre i bacon i és tanquen amb palillos de fusta.
És repeteix l'operació amb els demés filets.

En una plata per forn, es posen les patates pelades i netes, tallades a mig centímetre de gruix, la ceba tallada en juliana amb l'all tallat ben fí. Col·loquem els farcellets i salpebrem. Posem les herbes aromàtiques i un bon rajolí de vi blanc o brandy. Ho posem al forn a 200 graus i ho deixem fer-se mica en mica. Al cap de 20 minuts, punxem per veure si ja està fet.
BON APPETIT!

CHARLOTTE AUX FRAISES

Quan era petita una de les nines que vaig tenir, va ser la Charlotte aux fraises. La tenia dins una bonica caixa metal·lica perquè guardés la seva olor i quan obria la caixa em transportava en un altre dimensió.

La meva mare i la meva àvia Mamy em feien també un pastís amb el mateix nom, molt típic a frança. Jo les "ajudava" per no dir un altre cosa...











Per fer aquest postre, es necessita
un motlle especial per tenir aquesta forma o similars
1 paquet de melindros secs
llet (segons les instruccions del flan Royal, dependrà de la quantitat)
1 sobre de flan Royal
maduixes fresques

Es posa la llet i el sobre del flan sobre el foc en una caçola i amb foc lent, es deixa que arribi a l'ebullició, remenant de tant en tant. Mentrestant, omplim el motlle de melindros i maduixes netes i tallades (podem deixar maduixes per decorar el plat, jo me les he oblidat a la nevera).
Un cop ha arribat a l'ebullició, apaguem el foc, i ho aboquem a dins el motlle. Tanquem, el deixem refredar i el posem a la nevera. Es menja ben fred i li podem afegir el caramel si volem.

Mmnhnhn! quan l'he tastat, encara que hagi estat questió de segons, he tornat a l'infancia...
BON APPETIT!

LA CUINA DEL BACALLÀ

Aquest llibre el vaig comprar ja fa un temps per animar-me a fer bacallà, plat que no m'entusiasma pel seu regust salat apart de la esqueixada, els bunyols o el Xató. Tot un altre món, és el bacallà fresc que si és una veritable delícia per a mi.

Vaig animar-me a buscar més receptes per fer-ne a l'Ignasi que li entusiasme de qualsevol manera. Llàstima que no tingui imatges per orientar-nos per les presentacions. Una imatge val més que mil paraules!


BUNYOLS DE BACALLÀ

Buscant receptes per el HEMC de bacallà que ha preparat la olla suiza per aquest més de març, He estat mirant alguns dels llibres que tinc (mica en mica vaig fent una bona biblioteca culinaria) i el problèma ha estat triar una recepta de bunyols de totes les que he trobat, totes ben diferents, les unes de les altres. Finalment la recepta que he escollit, l'he triat del llibre La Cuina del Bacallà perquè no portava patata pero si farina. Un altre dia, provaré una recepta que he trobat a internet i que diuen que és la recepta típica dels Bunyols de bacallà a València que aquesta en canvi, porta patata en comtes de farina.

Abans però us explicaré que entre l'edat dels 13 i 15 anys, vaig estar menjant diariament bunyols de bacallà. No sabria dir-vos perquè em va agafar aquesta "adicció" per dir-ho d'alguna manera. A l'escola, menjava el primer plat fet per a ells, pero el segons i els postres m'ho portava en una fiambrereta de dilluns a divendres. Un dia la meva mare em duria fer bunyols de bacallà i va ser suposo desde llavors que li demanava diariament bunyols. Vaig estar menjant-ne durant molt de temps i la meva mare insistia a fer-me altres coses però jo li seguia demanant bunyols. Després d'aquella època, on suposo que els vaig avorrir i amb raó, vaig estar mooooooolts anys sense tornar-los a tastar fins fa ben poquet on em tornen a venir de gust, pero només de tant en tant...











Per fer aquests bunyols necessitem:
250 grms de bacallà esqueixat
200 grms de farina
10 grms de llevat
125 cc de llet
all i julivert
sal i pebre

En un gran bol hi posem la farina, el llevat i la llet i ho barregem fins a fer una pasta homogènia. Hi afegim el bacallà ben esqueixat amb l'all i el julivert picat finament. Seguim remenant. Si no voleu tenir les mans enganxifoses, amb l'ajuda de dues culleretes, aneu fent les boletes i les poseu en la fregidora amb l'oli calent perquès és facin, però atenció a que tampoc se us cremin per fora i es quedin crues per dins.
Un cop fetes, les deixeu en una plata amb paper de cuina perquè absorveixi l'oli sobrant.

És pot acompanyar amb amanida o bé amb salsa de soja.
BON APPETIT!
hemc16 - bacalao

TABOULÉ DE BACALLÀ

Feia setmanes que el Ignasi em deia, quan tornarem a fer taboulé, i quan mejarem taboulé i un dia em vaig trobar la sèmola a sobre el marbre de la cuina i vaig pensar.... Haig de fer taboulé si o si... No es que no m'agradi, al contrari, m'apassiona el tamboulé però no ser perquè no trobava mai el moment perquè el volia fer diferent i especial, fins que se'm va ocòrrer que el podria fer amb bacallà esqueixat. El bacallà desalat, no es un peix que m'agradi massa, a no ser que sigui esqueixat o en bunyols. El fresc, m'entusiasma.

Per fer-lo necessitem:
Sèmola
1 pebrot vermell
1 pebrot vert
1 tomàquet
1 ceba
2 alls
1 cogombre
àlfabrega fresca
i molta menta fresca
1 llimona expremuda + virutes de pell
oli
pebre
sal
olives (vaig oblidar posar-ne)
panses
i bacallà desalat esqueixat










Tallem totes les verdures finament i les barregem totes, afegint-hi el suc de la llimona i la raspadura de la seva pell, una mica de pebre, poca sal, àlfabrega i la menta picada.
Apart haurem barregat la sèmola amb aigua perquè infli (mirar però les instruccions de la semòla que compreu). Ho barregem tot i deixem reposar perquè la sèmola agafi tot el gust i perfum de la menta i les verdures amb les panses.

Aquest plat el podem anar variant, afegint-hi olives, nous, panses i fins i tot pernil dolç i/o pollastre. Tota una delícia de sabors! En aquest cas, li he afegit bacallà esqueixat.
BON APPETIT!
hemc16 - bacalao

HEMC 16 DE BACALLÀ

Ana de "Las Recetas de Mamá" es la anfitriona del hemc 16 i ha escollit un tema mariner: EL BACALLÀ.
hemc16 - bacalao

XOCOLATA CALENTA AMB MELINDROS

I què m'en dieu d'un a bona xocolata calenta a casa quan fa fred a fora i ja es fosc al carrer?
Sempre en tinc de cacao en pols (aquesta vegada l'he comprat de la casa Torras) per si de cas, ve de gust. Aquesta vegada els he acompanyat amb melindros secs perquè m'en sobrava de la Charlotte aux fraises que vaig fer el dia anterior.
Però sempre m'agrada més amb melindros frescos o un croisant de mantega (que els altres em senten molt malament).











Personalment m'agrada la xocolata ben espessa i si és més aviat negre, millor que millor! i si hi ha nata per sobre, llavors arriba a l'estat de sublimació!
Hi han receptes que diuen de fer-ho amb aigua però a mi no em fa el pès, trobo que la llet li dona una textura i un gust que realça el gust i li dona cremositat a la xocolata.
BON APPETIT!

MACARRONS GRATINATS DE CARN

Quan venen ganapies (nens que no són ni petits ni grans) a casa, fer una bona macarronada és sempre encertat i de tant en tant venen de gust a petits i grans.











Per fer aquest plat necessitem:
macarrons o similars, aquests precisament eren mes llargs i estrets pero no recordo el nom.
salsa de tomàquet o tomàquets frescos
alfàbrega i estragó
formatge emmental ratllat
ceba, all
oli sal i sucre (el sucre perquè no doni acidesa el tomàquet)
1 fulla de llaurer
carn picada o botifarres

Poso a bullir aigua amb sal i una fulla de llaurer. Pelo i tallo finament la ceba i l'all i ho faig daurar amb oli d'oliva a foc lent. Un cop daurada la ceba i afegeixo la carn (si son botifarres, l'hauré trinxat i deixat en estat de carn picada, treien previament el film que l'ha convertit en botigarra) i la mesclo amb la ceba i deixo que també es faci. Quan la carn ja esta daurada també, hi poso la salsa de tomàquet o els tomàquets amb una mica de sucre i sal. Deixo reduir la salsa a foc lent. Personalment, no m'agrada massa que hi hagi massa tomàquet però si que aquesta estigui ben concentrada i només s'aconsegueix, fent reduir la salsa a foc lent. M'agrada menjar macarrons amb salsa tomàquet, no salsa de tomàquet amb macarrons.

Quan la pasta ja està feta al dente (a mi personalment no m'agrada gents passada) la colem rapidament, trec la fulla de llaurer i ho aboco tot a la paella amb la carn, la ceba el tomàquet i li dono un parell de voltes perquè vagi agafant els sabors. És quan hi afegeixo l'alfàbrega fresca i una mica d'estragó.

Ja només queda posar-ho en una plata que pugui anar al forn i posar-hi el formatge ratllat per sobre. Posar-ho a gratinar i BON APPETIT!

dijous, 15 de novembre del 2007

NOVA TENDA D'OLIS I SALS: OLISAL

Durant les dues últimes classes a El Taller del Chefs, es parlava sobre la nova botiga que han obert a Travessera de Gràcia, 170 sobre olis i sals. Hi havia passat sovint per davant, pero no m'hi havia parat mai fins ara.












Tenen olis de D.O. de diferents comarques de Catalunya, Espanya, Italia i altres països meditarrànis. D'altres, amb herbes aromátiques o espècies a dins.
Hi han botelles o llaunes, que només pel seu disseny, són una autentica maravella!

De sals, en tenen de diversos tipus i origens diferents, també en tenen de perfumats.
Han tingut el detall, de fer fulls explicatius sobre els origens i les qualitats de les següents sals:
Maldon (anglesa, Essex)
Flaky Salt (Nova Zelanda)
Kala Namak negra/rosa (India)
Rosa (Himalaya)
Escamada del Riu Murray (Australia)
Flor de Sal (del Mar Negre)

Vaig entrar amb la idea de comprar algunes de les sals però al final no m'he sabut decidir per cap.

Es veu que hi fan tallers de tant en tant.

dimecres, 14 de novembre del 2007

POLLASTRE AMB LLIMONA, PANSES i PINYONS

Recordo un dia al menjador de la universitat, veure l'Ignasi desossant i tallant la cuixa d'un pollastre a una estudiant seva, després de contemplar maniobres perilloses amb el ganivet de la estudiant en questió. Jo em vaig quedar perplexe, pero després vaig saber que a Chipre, la gent s'acotuma a trobar la carn tallada en el plat. Així que quan venia a casa a sopar tota la colla, ja tallavem la carn a bocins.

Avui li he fet el dinar a la meva mare i això que a ella no li agraden les "filigranes" forasteres i m'ha sorprès quan m'ha dit que li semblava molt bo.











Per fer aquest plat necessitem:
2 cuixes de pollastre
2 llimones (suc i pell)
2 alls
panses
pinyons
vi blanc
alfàbrega
pimentó vermell
oli d'oliva

En una paella, posem un rajolí d'oli i primer de tot li posem els alls tallats. Abans que es cremin i posem el pollastre tallat a tires. Deixem daurar la carn, fent voltes. Ratllem per sobre una pell d'una llimona (la part groga, mai la blanca) i un polsim de pimentó vermell. Li afegim el suc de dues llimnoes i deixem reduir. Anem remenant perque vagi agafant una textura daurada. Afegim un vas de vi, les panses i els pinyons. Tornem a deixar reduir. Un cop cuit, deixem reposar.

Nota1: M'ha sorprès molt positivament el sabor que ha deixat les panses i els pinyons en aquest plat de pollastre i llimona. M'agradava molt trobar-ho entremig del paladar, donant un gust i textura del tot diferent a la del pollastre que havia agafat molt gust a llimona, all i pimentó.

Nota2: Aquest pollastre es pot perfectament mesclar amb enciam i posar a dins un pa estil pita o similar. A mi personalment m'entusiasma amb un miqueta de salsa perrins.

PASTÍS DE POMES ÀCIDES I DOLÇES AMB GERDS

És veritat que tinc una vida social molt intensa però que hi puc fer, si m'agrada rebre gent a casa i quedar amb els amics! El diumenge al migdia, vam anar a dinar amb l'Ignasi a casa la Galia. Vaig portar el segon plat, rap amb salsa de pastanaga i ceba (em vaig descuidar de fer la foto) i aquestes postres on em vaig inspirar a la revista Living de la Martha Steward. Vaig tenir l'ocasió d'ensenyar-li a l'Ignasi, el piano de cua que té la Galia. Si, és una pianista Suissa que ara viu a Barcelona però ha viatjat i viscut, en molts altres parts llunyanes d'aquest món. Ah, i també és professora de piano, per si algú li interessa.











Per fer aquest pastís, he comprat.
2 pastes brises (per anar més ràpid)
2 pomes dolces
2 pomes àcides (aquelles tant verdes)
gerds (=frambuesas)
mantega
sucre moreno
canyella
nata liquida o crema de llet
1 ou

Per començar, poso una pasta brisa (inclós el paper sulfuritzat que l'acompanya) a un motlle.
A dins, hi poso els dauets de les pomes que hauré netejat, pelat i tallat previament.
També hi afegeixo els gerds, la nata líquida, el sucre moreno i un polsim de canyella.

Amb la segona pasta brisa, la tallo a la mida de la superfície que tenim per tapar el pastís. Jo ho he fet amb un motlle metàlic d'aquests de pastís (una pijada més comprada, si ho reconec...)
i amb un motlle per fer galetetes, m'he dedicat a foradar l'interior de la pasta brisa. Ho he col·locat a sobre, i amb les formes que he anat treien, les he anat col·locant als voltants del pastís. He batut l'ou i amb el pinzell, he vernissat tota la massa brisa.

Potser massa foradat no?
Ho he deixat al forn a 200 graus, uns 40 minuts. El Jean-François ha volgut repetir de tant que li ha agradat i l'Ignasi m'ha demanat que el repeteixi per Thanksgiving. BON APPETIT!

REVISTA CULINARIA AMERICANA LIVING

L'altre dia passant per la plaça Adrià, vaig parar davant un quiosc en veure aquesta portada. Em va fer molta il·lusió, ja que celebrem el Thanksgiving day, no de manera gratuita, pero hem trobat una manera simpàtica de reunir cada any, els seus amics de professió, alguns procedents de terres llunyanes. La revista portava plè de receptes tradicionals i que no tenien res a veure amb el que es porta ara aqui, tant fashion i minimalista. Gràcies a la revista, he descobert el web de la revista Living. Tot això ho porta la Martha Steward i el seu equip. Una visió més, del món culinari.

OMELETTE DE GAMBES I PÈSOLS

No sabia que fer per sopar ahir al vespre, però em venia de gust alguna cosa rapideta però bona (si m'agrada tot, però de tant en tant, sóc capritxoseta amb el menjar). Al congelador, quedaven algunes gambetes i una bossa de pèsols. Vaig pensar, ja està! Truita de gambetes amb pèsols i ceba.












els ingredients són:
4 ous
gambes
pèsols
ceba
oli, sal, albàfrega, estragó i pimentó vermell
chile verd per decorar
pa de motlle torrat

Així que vaig tallar ceba finament i la vaig posar a daurar. Un cop daurades, vaig afegir els pèsols i les gambetes i ho vaig tapar amb foc lent.
Vaig batre els ous, vaig afegir-hi sal, i vaig abocar el que hi havia a la paella dins els ous. Vaig remenar-ne el contingut i vaig tornar a posar-hi oli a la paella. Un cop acabada la truita, vigilant de que tot sortís bé em el moment de tombar la truita (amb l'habilitat que em caracteritza, com deia un amic meu). Vaig deixar reposar la truita.

Mentrestant, vaig torrar 4 llesques de pà i les vaig tallar. A sobre hi vaig posar talls de truita i vaig acompanyar el plat amb xile verd. Va tenir molt d'èxit! BON APPETIT!

dilluns, 12 de novembre del 2007

SABLÉS

Fa poques setmanes que vaig veure aquesta recepta al blog de la Cannella. Oooooooooh! vaig pensar, això ho haig de provar! Vaig tenir problèmes per fer les galetes (tenir molta pressa) pero van quedar boníiiiiiiiiiiiissimes.

A més, sóc una fan de les tardes de tè, Si, digueu-me "rara o anticuada" però quan era joveneta, convidava les meves amigues a fer deures a casa i a pendre el tè. Treia la porcelana i ho posava tot amb la manteleria bona. Elles és reien i jo amb elles, però és van anar acostumar i al final, els hi agradava tant com a mi, aquells berenars a l'estil anglès de principis de segle.

I justament, el dissabte l'Aurora, va convidar a la colla a passar la tarda a casa seva i a berenar. Vaig pensar que era l'occasió ideal per fer-les. Vaig comprar alguns motlles i vaig triar aquesta floreta. A mi particularment em van agradar molt! Tenien un regust de sal, potser li en vaig posar massa... però van quedar boníssimes. BON APPETIT!










Per fer aquests Sablés és necessita:

250 gr de farina
125 gr de sucre glas
1 sobre de sucre amb vainilla (de venta en supermercados Lidl)
1 polsim de sal
125 gr de mantega freda
1 ou

Primer de tot, tamitzar la farina, afegir-hi els sucres i la sal. Hi afegim també la mantega tallada a bocinets petits. Treballar amb la punta dels dits, desfent la mantega amb la farina, fins conseguir una textura sorrenca (d'aquí el nom de les galetes). Afegir l'ou batut i seguir traballant-ho de forma ràpida fins conseguir una massa llisa. Embolicar la massa amb el plàstic i guardar-ho a la nevera, durant una hora. Tallar les galletes amb el motlle, con un gruix de mig centímetre. A la plata del forn, posar-hi un paper sulfuritzat i coure-les durant uns 15 minuts en el forn a 160 graus. (en la part alta).

(Recepta del llibre "Pâtisseries Maison" de Florence Edelmann, Ed Marabout)

PASSEIG PER LA BOQUERIA

Feia molt de temps que volia tornar-hi. M'entusiasma passejar-hi, veure les botigues, comprar alguna coseta i quedar-me a esmorzar. L'Ignasi ho va disfrutar tant com jo. Un germà de la meva mare que viu a la costa blava, cada vegada que ens ve a visitar-nos, omple el cotxe de delícies de la Boqueria. Aquesta vegada, no hem pogut esmozar al Pinotxo pero si hem estat a la terrasseta del bar Papitu, sense empentes, ben asseguts i prenen el sol que ens ha fet companyia tot el matí. A més, l'entrepà era excel·lent! Les anxoves de l'Ignasi no podien ser més bones. El més divertit, és que hem acabat fent conversa amb un matrimoni gran gitano, d'origen d'Aragó. Ens hem quedat bocabadats, eren educadíssims i elegants. Esperem tornar-los a veure algun altre dia.




PASTA FRESCA AMB ALGUES I GERMINATS

Les algues sempre m'han encuriosit, sobretot desde que vaig descobrir la cuina macrobiotica, gràcies a la Carme. D'això fa molt de temps, perquè encara era estudiant. A èpoques, quan he tingut més sensibilitat per una bona alimentació, he anat comprant de tant en tant sota format de pizzes o empanades vegetals, o per posar en amanides, algues diverses. Amb els germinats, m'ha passat exactament el mateix.










Aquest plat, és ben senzill. He fet bullir pasta fresca de pera i formatge. Per sobre li he posat formatge parmigiano reggiano, oli d'oliva picant, les algues i els germinats. BON APPETIT!

RELLOMILLO AMB HERBES DE PROVENÇA

Aquest plat també me l'ha ensenyat a fer la meva mare. L'última vegada que el vaig fer, va tenir un gran èxit i el millor de tot, és que és facilíssim de fer.









Per fer el rellomillo necessitem:
1 o 2 (segons mides i persones) rellomillo de porc
1 llimona
Sal, pebre, oli d'oliva
herbes de provença
2 alls trinxats

Una hora abans, agafarem la peça, la salpebrerem, rebossem la peça amb les herbes de provença i li tirem el suc de llimona. Deixem masserar/reposar.
En una caçola i amb foc viu, posem oli, els alls trinxats amb pell inclosa i la peça, i la fem daurar, girant-la de tant en tant. Treiem la carn a gust del consumidor, més o menys cuita. A mi personalment, m'agrada més ben rostideta per fora i crueta per dins. BON APPETIT!

divendres, 9 de novembre del 2007

COUSCOUS D'ALGERIE

El dilluns em va convidar la Checkia a dinar.

La Checkia separant la sèmola, després d'haver estat cuita.













No ens haviem vist, desde que va deixar la porteria. Ens vam prometre veuran's sovint, pero ja se sap que al final, sempre es complicat. La gran sorpresa va ser que em va fer couscous! Recordo que la Fatima, també me'n va fer un de boníssim. Quina il·lusió perquè reconec que és un plat que m'agrada molt, em recorda una mica la nostra escudella. Sempre estic apunt per un couscous però em va posar tanta quantitat, que vaig ser incapaç d'acabar-m'ho i no serà perquè no menjo.










Els ingredients són, la sèmola per una banda i el caldo amb les verdures i les carns en un altre. Apart, hi fa els cigrons.

De carns hi ha: troços de xai
pollastre
i vadella

Com a verdures hi ha:
col
patates
250 grams de cebes pelades
250 grms de pastanagues
250 grms de pèsols (he vist en receptes que posen també tomàquets, pero en aquest cas, no en vaig saber veure)
250 grms de cigrons
250 grms. naps
500 grms de carbassa

i també
suc de llimona
pebre
safrà
clau
6 litres d'aigua per anar fent xup xup
oli d'oliva
1 kl de couscous
5 pimentons picants per posar apart
i coriandre (segons gustos)

La Preparació
Netejar et la carn tallada a troçets. netejar les verdures
La col, fe-la bollir a part amb vinagre, per emblanquinar-la durant 5 minuts.

Posar la carn dins la gran olla del "couscoussier", la col emblanquida, les cebes picades cadascuna amb un o dos clous, el safrà, el pebre, la sel, l'aigua i posar a sobre de foc viu.

A la part de dalt del couscoussier, posar la sèmola. La vapor només s'ha de poder escapar per la part alta, pero no pels laterials. Quan comença a srtir el vapor, comptar 1/2 hora.

Retirar el couscous, Passar-ho per sota aigua freda per aturar la cocció. Posar-lo dins un plat gran i separar les grans de la sèmola amb les mans. Deixar reposar, passat aquest temps afegir el caldo i les verdures amb la carn. BON APPETIT!

NOVA LLIBERIA GASTRONÒMICA A BCN

En plè cor de Gràcia, s'ha obert una nova llibreria especialitzada en gastronomía, amb el nom de KNOW FOOD (=Conèixer els Aliments). La llibería està molt ben ambientada, és càlida i ben il·luminada. Us poso les dades per si hi voleu anar a fer un tomb.
Carrer Penedès, 11 • 08012 Barcelona. Tel: 933 689 043
i el seu mail: info@know-food.com














Espero trobar-hi totes aquelles meravelles en cuina, que no acostumo a trobar en llibreries normals. Li desitjo llarga vida i molts bons pronóstics. Justament, la meva primera compra, va ser la del llibre
"26 recetas de sushi".

dimecres, 7 de novembre del 2007

LLIBRE NOU DE SUSHI

Poc a poc, vaig ampliant la meva bibliotèca culinaria. Després de fer algun plat de sushi, em vaig comprar aquest llibre per saber-ne una mica més. Espero que ben aviat, pugui fer alguna coseta...

PATATES A LA MURCIANA

Aquesta recepta tant fàcil de patates, també me l'ha ensenyat la meva mare (i això que es nórdica) però ho va apendre, en algún dels seus viatges.











Es tallen les patates amb un centímetre de gruix i per sobre, si afegeix, sal, pebre i pimentó picant. De vegades, també hi poso algunes herbes i l'Ignasi li posa aquelles espècies del marroc que vàrem comprar.

Les poses a la plata del forn amb paper sulfuritzat i un rajolinet d'oli. Jo les acostumo a deixar una estona a 200 graus i les vigilo fins que veig que ja son fetes. Queden boníiiissimes! BON APPETIT!

PASTÍS DE XOCOLATA I COCO

Com que m'ha acabat sobrant bastant de coco, l'he volgut aprofitar.
A més, havia de fer un pastís d'aniversari, així que he anat fent sobre la marxa.










per fer el pastís necessitem
1 yogurt natural sense sucre (millor si és el de pot de vidre)
sucre blanc
farina blanca
3 ous sencers
1 llimona (només la pell)
1 sobre de llevadura en pols Royal o Potax
mantega fosa o oli si no tenim
Nutella
+ coco ratllat

Agafem un bol gran i li aboquem el pot de yogurt. Guardem el pot del yogurt per medir la farina i el sucre. Seguim amb el sucre i li aboquem 1 pot. Trenquem els ous i li posem els rovells al yogurt i al sucre. Remenem ben remenat fins que surtin bombolles d'aire. Hi afegim la mantega o l'oli (1 pot també aproximadament) i ratllem a sobre la pasta, la pell d'una llimona (la part groga però mai la part blanca). Personalment, m'agrada molt sentir el gust suau que li deixa la llimona a dins el pastís. Li afegim el sobre de llevadura (sobretot no oblidar-se'n!) i seguim barrejant...

Les clares que abans haviem posat apart, li afegim 1/2 pot de sucre per pujar-les a punt de neu. Ho mesclem de manera que el punt de neu no perdi espumositat i ja tindrem la nostra pasta feta . Tindrem el forn a 180 graus previament calentat i el posem en algun motllo i paper sulfuritzat amb un pèl d'oli perquè és pugui desenganxar facilment després de la cocció. El deixo al forn uns 45 minuts i un cop refredat li poso la Nutella per sobre i el coco. El deixo a la nevera perquè la Nutella agafi consistència i ..... Boníiiiissim!
BON APPETIT!

PANELLETS D'ATMETLLA

L'entesa d'aquests panellets no és pas la meva àvia como en els de coco, sino la meva mare!
El nostre secret, és reduir la quantitat de sucre (no ens agraden tant dolços) per tant és nota més l'atmetlla i no posar-hi patata.









Per tant la massa "mare" consta de:
500 grms d'ametlla molta
250 grms de sucre (la meitat de l'atmetlla)
aigua per lligar-ho

És comença fent l'almibar amb aigua al foc i se li afegeix de mica en mica, el sucre. Quan ha bullit una estona, es treu del foc, i se li afegeix l'atmetlla. Quan queda lligada i brillant (també bastant pringós), és separa en 5 parts per fer-ne de gustos diferents.

ELS DE LLIMONA
Una de les compres que he fet darrerament, ha estat aquest ratllador de microplane (que barato no es) però deixa una textura fantàstica i els acabats són més espectaculars! Tot i el preu, ha estat una bona compra.







Raspar la pell de la llimona amb aquest ratllador que ho deixa microprim, i ho barrejo amb la massa. La textura de llimona que deixa, és una meravella! Faig les formes diferents, tot i que aquests de llimona, són del tot identificables perque és tornen de color groc. I de gust, són boníssims! No li calen res més.

ELS D'ATMETLLA
Els d'atmetlla, és només questió de rebossar-los amb atmetlla picada i ou batut per ajudar a que s'enganxi a la massa, ajudant-nos amb les dits. Queden resultons.

ELS DE PINYONS
Anem posant poc a poc els pinyons sucats d'ou batut. No és fàcil, però amb paciencia, s'hi arriba. No m'extranya que siguin els més coneguts, perquè són exquisits!

ELS DE XOCOLATA I CAFÈ
Jo he obert un sobre de cafè nescafè, en el cas del cafè i l'he anat mesclant amb la pasta com en el cas de la llimona. El mateix he fet amb el de xocolata. Després es fan les formes diferents per poder-los reconeixer més facilment.

Els fiquem tots en una plata amb paper sulfuritzat, i els deixem al forn uns 8 minuts, no masses més perquè es podrien arribar a cremar i a 220 graus. BON APPETIT!

PANELLETS DE COCO I SUCRE BLANC

Aquesta recepta també me la donat la meva àvia, la Mare.
Em sembla que és el panellet que a ella li agrada més.

Les mesures són:
Per 1 got d'aigua, hem de posar 2 gots de sucre i 4 doncs de coco ratllat.
xocolata per decorar











És posa una caçola al foc amb aigua i el doble de sucre blanc a dins. Remenant fins fer un almíbar (ha de bullir una estoneta i veure com el sucre blanc, es torna opac). Treure la caçola del foc, i afegir el coco ratllat fins obtenir una pasta densa, havent barrejat previament.
Deixar refredar i formar les boletes amb el palmell de la mà. la xocolata es pot afegir per decorar, jo he fet servir Nutella.
No calen que vagin al forn com els panellets de coco i ou, ni tampoc necessiten cap base perquè no s'enganxen enlloc. BON APPETIT!

dimarts, 6 de novembre del 2007

PANELLETS DE COCO AMB OU

Aquesta recepta me la donat la meva àvia, la Mare.
Va venir a casa (una hora més tard del previst, com sempre!) i vam començar a fer els panellets.

Les mesures són:
Per 1 got d'aigua, hem de posar 2 gots de sucre i 4 doncs de coco ratllat.
i 2 rovells d'ou amb 1 sola clara.












Un cop posades a la feina, va demanar-me de posar una caçola al foc amb aigua i el doble de sucre blanc a dins. Vam estar remenant fins fer un almíbar (ha de bullir una estoneta i veure com el sucre blanc, es torna opac). Vam treure la caçola del foc, i l'hi vam afegim el coco ratllat fins obtenir una pasta densa, havent barrejat previament. Afegim els dos rovells i una clara d'ou ben batuts a la pasta de coco i formem aquestes petites piràmides.

Ah! no oblidar-se de posar a la base de les piràmides, o circumferències de paper sulfuritzat o pa d'àngel (vulgarment dites també "òsties") perquè sino, s'enganxa a la safata i és una llauna.

Només queda posar-ho al forn una estona (8 minuts aproximadament) a 220 graus i llestos. Queden fantàstic sobretot, quan la punta ha quedat torradeta. Personalment, aquests panellets són els meus preferits, amb els de pinyons i els de llimona. BON APPETIT!

OU FERRAT

Uns dels plats preferits del meu pare apart de l'arròs (i això que li donava sempre singlot) era l'ou ferrat. Aixi que imagineu-vos quan teniu la combinació completa.
L'ou ferrat fet amb molt d'oli i deixant enrossir els cantos i no el que els francesos anomenem "oeuf sur le plat" que es fa amb poc oli i el blanc, queda ben blanc.
Ho heu provat?











BON APPETIT!

divendres, 2 de novembre del 2007

TOMÀQUETS FREGITS AMB HERBES I CEBA

A casa meva ens van acostumar a no llençar el menjar, si no era del tot imprecindible. Per tant, em adquirit costums per "salvar" alguns ingredients per convertir-los en plats senzills però també exquisits i quan els tomàquets ja no tenen un magnífic aspecte, els aprofito en molts casos, d'aquesta manera.










Per aquest plat necessitem:
- Tomàquets
- Alfàbrega
- Orenga seca
- Oli d'oliva
- Pimentó vermell
- Parmegiano reggiano o formatge tendre
- i una mica sucre

Netejo i tallo els tomàquets a rodanxes. Els passo per la paella amb oli d'oliva, alfàbrega, orenga, pimentó vermell i una miqueta de sucre per treure l'acidesa del tomàquet. Deixo que es vagi fent lentament a foc fluix... les herbes i el pimentó, no cal posar-los de seguida perquè és cremen i fa lleig.

Mentrestant, tallo ceba finament i alguns alls. Ho afageixo a dins de la paella fins que va agafant aquell color semitransparent amb tonalitats daurades.

Per montar el plat, primerament poso els tomàquets i la ceba amb l'all per sobre.
Ratllem una mica de formatge i en cas de ser formatge tendre, podriem posar-ho al forn per gratinar-ho o fondra'l sobre la ceba.
BON APPETIT!