dilluns, 30 de juliol de 2007

ESPAGUETIS AMB SALSA DE TOMÀQUET I FORMATGE

És un plat que vé de gust gairebé cada setmana.
Siguin espaguettis o tallarins, el secret d'aquest plat és la salsa de tomàquet.
Crec que aquesta és una variant d'una recepta que surt de l'Anna (una senyora que s'ha cuidat dels meus cosins desde petits). El meu germà també la fa a casa seva. Us he dit mai que el meu germà és molt bon cuiner i cuina desde molt jovenet?












ESPAGUETIS AMB SALSA DE TOMÀQUET I FORMATGE

Els espaguetis els fem com de costum i jo els faig quan la salsa ja està a plè rendiment perquè sinó queden frets quan acabem de fer la salsa.

per fer la salsa necessitem:
2 alls
3 cebes
oli
5 tomàquets o 1 pot de salsa de tomàquet
alfàbrega fresca
farigola seca
pimentó vermell (picant o no segons gustos)
un polsim de sucre per treure l'acidesa del tomàquet

Posem una paella a escalfar amb oli i li posem els alls i la ceba picada a foc lent. (tot junt perquè sino els alls és cremen).
Li afegim la salsa de tomàquet o tomàquets pelats i tallats a daus sense llavors. Posem una mica més d'oli per ajudar a sofregir, i ho deixem coure a foc lent. Anem remenant de tant en tant perquè no s'enganxi, s'ha d'anar reduint la salsa i espessint. Afegim alfàbrega fresca picada i farigola i, remenem fins que es dauri tot i la ceba és redueixi. La textura ha de quedar compacte i poc disolta i l'oli és separi del tomàquet. Queda poca quantitat però aquesta té tant de sabor, que en necessitem poca quantitat. Afegir el polsim de sucre al tomàquet per treure-li l'acidesa, tant molest per molts estòmacs.

Agafem l'aro per posar la pasta amb una mica de mantega, li posem la salsa gairebé compacte per sobre i només ens queda posar el formatge ratllat que volguem, grana padano, emental, parmigiano....
BON APPETIT!

ARO PER EMPLATAR














Aquest instrument tant senzill fan que els plats tinguin un aspecte molt més elegants, sembla que vagin vestits. Jo ho recomano a tothom. Es pot comprar en qualsevol ferreteria i és barat.

diumenge, 29 de juliol de 2007

SARDINES EN ESCABETX

Aquest és un dels plats preferits de l'Ignasi i el seu pare en fa de tant en tant quan sap que li farà una visita. La Tata (l'àvia de l'Ignasi, una persona entrenyable que viu amb el meu sogre) també li agraden molt i en menja per esmorzar amb pà.
Així que vaig voler-ne fer per fer-li una sorpresa però no vaig saber trobar la recepta adequada i, és quan li vaig demanar al meu sogre, la seva. Després l'he vist per internet en moltes ocasions però n'hi ha tantes i totes molt diverses.... i he fet un pupurri d'unes quantes.


SADINES EN ESCABETX












Per fer aquest plat, necessitem
1/2 kilo o kilo de sardines
Farina
Sal
Oli
Alls (una cabeça)
1 fulla de llaurer
Pebre negre i vermell (no molt)
Pimentó vermell
Vinagre de vi (un vas)
Aigua
Branquillons de farigola

Netegem les sardines, les enfarinem i previament salem la farina. Les posem a fregir amb oli ben calent on hi haurem posat una fulla de llaurer i 5 alls picats i reservem les sardines en una caçola de fang. A dins el mateix oli, li afegim els branquillons de farilola, 5 alls sense palar però si aixafats, 1 vas de vinagre de vi i un bon got d'aigua i bastant de pimentó vermell i la farigola que li deixa un sabor únic! Ho deixem coure uns minuts i ho retirem del foc i ho abocaquem tot a sobre les sardines. Si no queden cobertes, afegir-hi una mica d'aigua i/o una mica més d'oli.

Hi han receptes que et diuen de posar-hi farina al moment de coure l'oli amb els alls i el vinagre perquè agafi consistència però llavors la farina absorveix els liquits i queda tot consisten. Va a gustos...
BON APPETIT!

dissabte, 28 de juliol de 2007

PARMIGIANO REGGIANO

he fet la foto perquè justament en tenia a casa (es un dels meus preferits) i he pensat posar un toc de color al blog

CAT
He rebut un missatge del Giovani que està fent un estudi sobre la comercializació al extranjer del formatge “Parmigiano Reggiano”. Està fent un sondeig a la xarxa i ens demana la seva ajuda a www.cheesepoll.com
Al final de l'enquesta ens premien amb unes quantes receptes amb aquest formatge boníiissimes! Gràcies, a tots!

FR
Dans ce site, ils font un étude sur la commercialisation du fromage Parmigiano-Reggiano à l’étranger. Ils recueillent des informations sur le site et demandent notre aide. Merci a tous! www.cheesepoll.com
A la fin du questionaire, ils nous offres des recettes avec ce fromage excellent!

ESP
Estan haciendo un estudio sobre la comercialización al extranjero del queso “Parmigiano Reggiano”. Estan sondeando por la red y pide nuestra ayuda.
Gracias a todos! www.cheesepoll.com
Al final del questionario, nos regalan recetas con este queso buenísimo!

divendres, 27 de juliol de 2007

PER FER CONSERVES

A França abans tothom qui tenia un hort, feia les seves conserves i n'hi ha molts encara que tenen la sort de poder-ho fer. He trobat aquest link que explica com fer-ho.

L'art de saber fer conserves
Perdoneu, però les instruccions son en françès, si necessiteu la traducció, feu-m'ho saber.

L'època que millor he menjat a la meva vida ha estat quan la Mamy tenia l'hort i era preciós! Fins i tot li havia posat gespa en les voreres. Als voltants de la tanca hi havien arbres fruités. Hi tenia patates, mongetes verdes fines (les millors que he probat!) enciams preciosos, tomàquets...
Com enyoro aquell hortet!

dijous, 26 de juliol de 2007

PATÉ DE PORC DE LA MAMY

Aquesta delicatessen la mengem només en ocasions molt especials. Reunions familiars, festes sonades, etc... La Mamy era la reina fent aquest paté, li sortien boníiiiiiiissims. L'any passat amb la Mamà el vam fer però en versió més light però hem decidit de tornar a la versió original perquè la grassa li dona una textura més flonja i un sabor inmillorable. Ademés, a la cocció la grassa és separa de la carn i es queda als voltants d'ella protegint la carn.
Dir-vos que aquest paté és com un bon vi, necessita temps de maduresa. Jo l'obro al cap de l'any o any i mig d'haver-lo fet. Jo crec que quan està més perfumat, està entre l'any i mig i dos anys.


Aquesta fotografía és de les últimes que tinc de la meva àvia.
Erem a un casament a França.









PATÉ DE PORC DE LA MAMY
Per fer aquest paté necessitem:
250 gr. de fetge de porc picat
750 gr. de ventresca (pit de porc) picat
3 ous de granja
Sal, pebre
Farigola

Aboquem la carn picada (li podem demanar al nostre xarcuter que ens la talli amb la seva màquina però no massa fina perquè no quedi puré) en un gran recipient i remenem el fetge i la ventresca amb les mans.

Separadament, batem els 3 ous de granja i piquem molt finament un ram de farigola fresca (teint freche) amb el moulinex o similar, ho barregem tot amb la carn i seguim remenant.
Afegir 1/2 collerada de cafe de pebre i 1 collera sopera de sal fina.
Probar la bareja (eurks!) No s'ha de notar gaire el pebre i gens, la sal fina.












Per posar-ho als pots, mullarem una cullera amb aigua i ho espolsarem d'un cop sec, perqueè no s'hi enganxi la carn. Agafar la barreja i posar-la en els pots sense apretar gaire i sense omplir fins adalt de tot.

Netejar les vores dels pots de conserva. Posar-hi els taps de ferro o els cautxos que haurem mullat previament.
A frança, hi ha una olla gran per fer pots de conserva que emboliquen les conserves amb draps perquè no es trenquin i hi posen totxos i ferros per fer pes i/ encallar els pots perque no es moguin de lloc amb l'ebullició.

Nosaltres quan encara no teniem la "lessiveuse" ho feiem amb l'olla a pressió.
Dins l'olla hi posem 1litre d'aigua, el cistellet i els pots embolicats amb velles tovalloles (perque no es trenquin) intentar encaixar-ho de manera que no es moguin. Tenir 30 minuts amb l'olla a pressió xuilant i deixar reposar fins que sigui fred. Sobretot, no posar-ho mai a la nevera si es calent o tebi.

Abans de desar-los, s'ha de comprovar SEMPRE a cada pot, si estan tancats hermeticament. Si no fós el cas, jo aprofito per fer macarrons al forn amb xoriço i formatge gratinat, aprofitant la carn per no llençar-la.

Per conservar, s'ha de tenir en un lloc ben fresc i sec. Jo a l'estiu ho poso a la nevera, i al hivern en un moble de la cuina.
BON APPETIT!

FARCELLETS DE POLLASTRE

A casa ens agrada especialment el pollastre i en totes les versions possibles.
L'altre dia vaig pensar... perquè no fas una versió nova? I així ho vaig fer però volia que fós fàcil i resulton. Per fer aquest plat necessitem
8 filets de pit de pollastre
8 tires de baicon fines
3 cebes
2 alls
1 tomàquet
1 pebrots verd i/o vermell (a gust)
oli
pimentó picant
alfàbrega
herbes de provença
gingebre
vi blanc o brandy
palillos












Tallem les cebes i els alls finament amb el tomàquet pelat previament i ho sofregim tot a foc lent (prebrots inclosos si els volguessim posar)...
Mentrestant preparem els filets de pollastre amb les llesques de baicon, col·locant-les en creu. Posem pimentón picant, gingebre, herbes de provença i alfàfrega. A dins hi posarem el sofregit que ja haurem preparat i s'haura ben daurat i reduit. Ho tanquem amb un palillo i repetim l'operació cada vegada fins a conseguir 8 farcellets. El que ens resti, ho abocarem en una plata fonda on hi posarem també els farcellets. Abans de posar-ho al forn, banyarem els farcellets amb brandy o vi blanc (si no hi volem posar alcohol, li podem posar caldo).

Al forn ho tindrem entre 200 i 180 graus i ho deixarem una hora a dins fent xup xup.
BON APPETIT!

POLVO A FEIRA

De petita quan anavem amb barca amb la familia i amics per les costes del cap de creus, el meu
pare, familiars i amics és dedicaven a pescar pops a pulmó lliure. Un cop pescats, encara recordo com anaven cambiant de color sobre les pedres de la platja mentres es movien, com tiraven tinta i és clar a mi em feia un cert respecte. De més grandeta quan he fet submarinisme, sempre els he observat encuriosida però poca cosa més. El Pop fet a la "feira" m'agrada moltíssim i sempre que hi penso en faig. Ademés, em recorda la meva infantesa.

Pop a la feira
Necessitem:
1 Pop o una cua de pop (dependrà de quants sóm i de la mida del pop)
pimentó picant (es diu aixi en català?)
sal gruixuda
oli
1 fulla de llaurer













Per fer el Pop, dies abans el poso al congelador (diuen que s'estoba i perd duresa i així no cal donar-li cops). El dia que l'haig de fer, el trec unes quantes hores abans o el dia anterior perquè és descongeli. Poso aigua a bullir amb una fulla de lleurer i un cop bullida l'aigua submergeixo el pop sense tallar una vegada, conto fins a 5 i el trec i repeteixo l'operació 3 vegades. A l'última capbuçada o a la 4, el deixo una estoneta (dependrà del seu volum però generalment es poquet) perquè quedi cuit però ferm. Un pop que és desfaci a la boca perd tota la seva gràcia. S'ha de poder mastegar.

El tallo a bocinets i li afageixo sal gruixuda aromatitzada (us recordeu que la vaig fer l'altre dia?) el pimentó picant i l'oli per sobre. Li poso uns pinxos de fusta i....
BON APPETIT! No en va quedar ni una engruna!

dissabte, 21 de juliol de 2007

PREPARACIÓ CORRECTA DE LA GELATINA

Ho he trobat per casualitat per internet, xafardejant el blog de la
"rececetas de mis amigas" i he trobat això molt tot i que encara no m'he atrevit a fer-ho servir.
La web és aquesta http://www.gelatine.org/es/kitchen/cooking/162.htm
Espero que us sigui útil.

PASTIS DE YOGURT AMB NUTELLA

Ahir va venir a sopar i a dormir la meva nebodeta Léa i és que els seus pares celebraven 5 anys de casats. Avui hem tingut dinar familiar perquè celebravem els 45 de l'Ignasi, les Santes Cristines, anys de casament i el Jan (germà de la Léa) que farà ben aviat, 11 mesos! Aixi que estava tot molt ben repartit. Com que la Léa s'ha despertat a les 07h30, he pensat que teniem temps i seria divertit fer un pastís de xocolata "infantil", tot i entrebancs, perquè la Léa no
deixa de tenir 2 anyets acabats de fer, ho hem aconseguit! Li he posat el davantal de la Mamy perquè no s'embrutés el preciós vestit blanc que li havia fet la Mama, però no ha servit de res, i això que li arribava el devantal als peus! Le hagut de netejar i secarlo amb secador abans de marxar.







He anat a lo facil i a lo pràctic i hem fet el que la meva mare em va ensenyar a fer de petita: (per seguir la tradició familiar)

el pastís de yogurt amb llimona i xocolata per sobre.
Necessitem
1 yogurt natural sense sucre (si pot ser dels de sempre millor amb el pot de vidre)
sucre blanc
farina blanca
3 ous sencers
1 llimona (només la pell)
1 sobre de llevadura en pols Royal
mantega fosa o oli si no tenim
Nutella

Agafem un bol gran i li aboquem el pot de yogurt. Guardem el pot del yogurt per medir la farina i el sucre. Seguim amb el sucre i li aboquem 1 pot. Trenquem els ous i li posem els rovells al yogurt i al sucre. Remenem ben remenat fins que surtin bombolles d'aire. Hi afegim la mantega o l'oli (1 pot també aproximadament) i ratllem a sobre la pasta, la pell d'una llimona (la part groga però mai la part blanca). Personalment, m'agrada molt sentir el gust suau que li deixa la llimona a dins el pastís. Li afegim el sobre de llevadura (sobretot no oblidar-se'n!) i seguim barrejant...
Les clares que abans haviem posat apart, li afegim 1/2 pot de sucre per pujar-les a punt de neu. Ho mesclem de manera que el punt de neu no perdi espumositat i ja tindrem la nostra pasta feta . Tindrem el forn a 180 graus previament calentat i el posem en algun motllo que estigui embatomat de mantega o oli perquè és pogui desenganxar facilment després de la cocció. El deixo al forn uns 45 minuts i un cop refredat li poso la Nutella per sobre. El deixo a la nevera perquè la Nutella agafi consistència i ..... Boníiiiissim!
BON APPETIT!












Aquesta decoració és una versió infantil (i es que avui ha vingut la Léa) però sovint li poso admetlla picada que li dona una aire més elegant. Hi han mils versions per decorar.

versión en Español por petición de Maripuchi
la tarta de yogurt con limón y chocolate por encima.
Necesitamos
1 yogur natural sin azúcar (si puede ser de los de siempre mejor, los de vidrio)
azúcar blanquilla
harina blanca
3 huevos enteros
1 limón (sólo la piel)
1 sobre de levadura en polvo Royal
mantequilla fundida o aceite si no tenemos
Nutella

Cogemos un bol grande y le vertemos el yogur. Guardamos el pote del yogur para medir la harina y el azúcar. Seguimos con el azúcar y le vertemos 1 pote. Rompemos los huevos y le ponemos las yemas al yogur y al azúcar. Removemos bien hasta que salgan burbujas de aire. Le añadimos la mantequilla o el aceite (1 pote también aproximadamente) y rayamos encima de la pasta, la piel de un limón (la parte amarilla pero nunca la parte blanca). Personalmente, me gusta mucho sentir el gusto suave que le deja la piel de limón a dentro del pastel. Le añadimos el sobre de levadura (sobre todo no olvidarse!) y seguimos mezclando.
Las claras que antes habiamos separado, le añadimos 1/2 pote de azúcar y las subimos a punto de nieve. Lo mezclamos de manera que el punto de nieve, no pierda espumosidad y ya tendremos nuestra pasta hecha. Encendemos el horno a 180 grados y el ponemos la pasta en algún molde que esté untado de mantequilla o aceite para que se pueda desenganchar facilmente después de la cocción. Lo dejo al horno unos 45 minutos y una vez enfriado el pastel, le pongo la Nutella por encima. El dejo en la nevera para que la Nutella coja consistencia y ..... Bueníiiiisimo! BON APPETIT!

dijous, 19 de juliol de 2007

OMELLETE DE POMMES DE TERRE ET OIGNONS

C'est ce que nous fesons habituellement pour acompagner le pain à la tomate. C'est vraiment un plat très simple mais a la fois très bon et savoureux.











Pour cela, nous avons besoin de:
5 oeuf
3 patates (pommes de terre) moyènne
1 oignon moyen
2 ails
sel
huile d'olive

Tou d'abord, peler et couper l'ail et l'oignon bien fin. Nous le mettons dans la poêle chaude embimé avec de l'huile. Baiser le feu si l'oignon ce fait trop vite.
Peler et couper les patates bien fine aussi (comme ça, elle se font plus vite). Les mettres dans la poêle avec les oignons et couvrir. Remuer de temps en temps.
Cassé les 5 oeufs dans une assiette, batir et salé.
Nous mettons les oignons et les patates qui seront presque faites, dans l'assiette des oeufs pour bien mélanger le tout. Nous remettons un petit peu plus d'huile dans la poêle et nous versons le mélange. Le feu doit pas être trop vif pourque la surface de l'homelette ne brule pas.
Laisser quelques petites minutes, et retourné l'omelette! (chose pas si facile!). Faire cuire l'autre cauté et nous aurons une magnifique omelette.
BON APPETIT!

dimecres, 18 de juliol de 2007

PAIN À LA TOMATE, PLAT CATALAN

Le pain à la tomate est un plat que les catalans utilisent souvent.
Pour ce plat nous avons besoin de....
Pain de campagne
huile d'olive
sel
et tomates bien murs











C'est tellement facile à faire! Même quand nous avons des invités, nous fesons ce plat et les invités son ravis. Un bon pain à la tomate est seulement question d'avoir des bons ingrédients.
Le pain doit être du jour et si cela est possible de campagne. La tomate bien mur pour qu'elle laisse tout son jus sur le pain quand on la frotte. Attention, j'ai bien dit froter, ne pas mettre du jus de tomates, ça n'as rien a voir.
Personnelment, je préfère que le pain soit grillée, comme ça il ne ramolit pas. Avans de mettre la tomate, nous pouvons aussi lui frotter un aill, mais attention pas trop parce que cela deviens fort!

Après la tomate, nous y mettons un peu d'huile d'olive et du sel. Délicieeeeux!
Le pain à la tomate, s'acompagne avec de la bonne charcuterie et des bons fromage. A ne pas manquer aussi, avec la "truita de patates" (=tortilla de patatas en espagnol) homellete de pomme de terre et oignon en français.
BON APPETIT!

COCA DE VERDURES

És veritat que no sempre vé de gust menjar verdures... no és el meu cas però als bessons han i necessiten menjar-ne pertant, m'he empescat la manera d'amagar la verdura en forma de coca o pizza i així tothom està content.

Coca de verdures









Per fer la massa necessitem:
farina
mantega
sal
aigua

Agafo farina i sal en un gran bol, li poso la mantega i amb les mans la desfaig.
Hi afageixo aigua (de mica en mica) fins que es pot començar a treballar bé. Faig una bola i segueixo treballant-la. Agafo el rodillo i estenc la pasta sobre una plata de forn on hi hauré posat previament oli. Punxo la pasta i la poso al forn a 180 graus.

Ingredients per fer la coca
1/2 pebrot vermell
1 pebrot vert
1 ceba
1 tomàquet
1/2 fonoll
oli
sal
pimentó vermell
orenga seca
alfàbrega fresca o seca
hebres de provença
formatge Grana Padano o similar

Mentrestant, tallo la ceba ben pica, el tomàquet, el pebrot vermell i el vert. Seguim amb el fonoll. Treiem la massa del forn i ho escampem tot per sobre. Hi afegim un rajolí d'oli, posem les herbes i el formatge sec ratllat per sobre.

Ho tornem a posar tot a dins el forn i ho deixem una mitja horeta. L'olor comença a sortir de forn i quan arriba a taula, tothom és posa content!
BON APPETIT!

dimarts, 17 de juliol de 2007

WEB DICCIONARI CULINARI

http://www.cuinant.com/termes.htm

He trobat aquesta adreça fantàstica però no he sabut veure la traducció de "pimentón picante" en català...vaja.

AMANIDA DE LLENTIES AMB CEBA

La meva mare fa sovint aquest plat a l'estiu però no sé del cert el seu origen. Potser és de la Mare? (la meva àvia paterna).













Amanida de llenties amb ceba i vinagre de mòdena

1/2 kilo de llenties
2 cebes grans
sal
oli
vinagre de mòdena
Pimentón vermell
alfàbrega

Un cop cuites les llenties i fredes de la nevera, tallem la ceba fen fina o no... dependrà si ens agrada o no trobar-la. Les afegim a les llenties, hi posem oli, vinàgre de mòdena, sal i pimetó vermell i les deixem uns minuts abans de menjar-les perqùe cada cosa agafi l'aroma de l'altre.
BON APPETIT!

I parlant de llenties... he trobat per internet, recetaris en français que ens podem descargar al web de les llenties verdes "dupuy" http://www.lalentillevertedupuy.com/iiii_livret_recette.html
Segur que n'hi ha alguna d'interessant a fer, ara m'ho miraré...
Cada vegada que vaig a frança compro llenties d'aquesta casa, son boníssimes. A l'escola de cuina també en venen. També faig servir el recurs de comprar-les fetes al mercat.

POLLASTRE A LA CAÇOLA, versió 3000

Aquest plat li he posat "versió 3000" perquè té tantes versions com ingredients que li podem posar o treure. A casa el pollastre agrada molt i crec, que l'únic secret que té és fer-lo coure prou perquè la carn es desenganxi tot sol de l'os. Llavors agafi una textura i un sabor inmillorable. En aquest cas, li he posat com a ingredients:

cuixes de pollastre
salsa de tomàquet fregit o tomàquets frescos
3 cebes
all
alfàbrega fresca
sal, oli i pebre
pebre vermell (pimentón rojo)
herbes de provença
pebrot verd i vermell
fonoll (en tenia a la nevera)
llaurer
caldo de pollastre (perquè em quedava una mica)
I si et sobra verdura a la nevera, jo li poso... pero abans la saltejo amb oli.












Per començar, tallo els alls (a gust) i les cebes ben petit i ho poso a la caçola que hauré escalfat previament i li hauré posat oli d'oliva. Deixo que es faci la ceba i l'all. Després li poso el pollaste que l'hauré salpebrat previament i li hauré posat també les herbes de provença, etc..

Deixo daurar el pollastre. Poso els pebrots, fonoll i alfàbrega tot picat abans i li tiro la salsa de tomàquet o tomàquets frescos.

Al cap d'una estona li poso caldo si en tinc o sino no.... i deixo reduir.
Deixo fer xup xup a foc lent durant una estoneta, fins que la salsa es redueix al màxim i la carn del pollastre es desenganxa de l'os.
BON APPETIT!

dilluns, 16 de juliol de 2007

JOUR DE CRÊPES POUR LE 14 JUILLET

El 14 de Juliol és la diada nacional a França i aquest any, hem aprofitat l'ocasió de fer un sopar de crêpes dolces i salades. La idea és anar barrejant i improvisant; per exemple, vam fer crêpes amb Filadelphia i espàrrecs verds, altres amb foie, d'altres amb formatge i pernil, etc....
Com a dolços, vàrem posar Quark, crema de castanya i lemon curd, d'altres només amb sucre moreno, d'altres amb Nutella, etc.... Alguna sugerència més?
He vist que hi han restaurants que combinen la crêpe amb crema de llet i bolets, entre d'altres combinacions però aquestes encara atipen més. Aquest plat el fem una vegada l'any i el fem coincidir en diades franceses i tenir una excusa fàcil per reunir-nos.

Per fer la pasta, necessitem els següents ingredients i la deixarem reposar unes quantes hores abans de fer-les a la paella. La pasta ha de ser més aviat líquida que no pas espessa.

1/2 litre de llet
4 ous
1 pessic de sal
250 grams de farina
50 grams de mantega
1 vas de Cointreau o Brandy

NOTA: No posar-hi mai sucre perquè llavors és quan la massa s'enganxa a la paella.













Quan tenim la massa feta i reposada, escalfem 3 paelles i les deixem que estiguin ben calentes.
Les untem amb mantega o oli (només fa falta la primera vegada) i amb un cullerot posem la quantitat suficient perquè siguin fines. Les hi donem la volta a cadascuna i repetim l'operació fins que s'acaba la pasta líquida.

Suggereixo menjar-les el més calent possible perquè guanyen en gust i sabor.
BON APPETIT!

divendres, 13 de juliol de 2007

SAL GRUIXUDA AROMATIZADA












Aquesta setmana he fet un dels trucs del cuiner Jamie Oliver i sembla ser que a l'Ignasi li ha agradat perquè quan cuina ell, ho fa servir.
L'altre dia pel canal cocina, va explicar que amb sal gruixuda Maldon, hi posava gingebre, alfàbrega ben picada, pell ben esmicolada de taronja, ho barrejava tot ben barrejat i ho deixava secar. Jo he fet el mateix però amb pell de llimona. Aquesta sal s'aromatitzava i li deixava un sabor boníssim als plats cuinats.

També va parlar de fer el mateix però amb tè vert però encara no he anat a la Boqueria a buscar-ne. Espero que aquest truc també us agradi.

AMANIDA DE FETA, TOMAQUETS i CANONGES

Em pirren les amanides però de vegades va bé tenir un bon ventall d'amanides diverses per anar cambiant i no aburrir-les... i ahir pel sopar vaig pensar que aquesta era una bona idea de fer-ne alguna. Ademes vaig trobar un plat en forma d'espiral (m'entusiasme tot el que tigui forma de cargol com els ulls de santa Llúcia que són els taps dels cargols de mar) per poder posar-hi pinxos i que la gent piqués com en els aperitius o lunch... mentres es menjava les favetes amb pernil.














AMANIDA DE FETA, TOMAQUETS i CANONGES
Per aquest plat necessitem...
tomàquets cherris
formatge feta
canonges frescos
alfàbrega
sal
oli
vinagre de mòdena
escuradents rodons

Tallem el formatge Feta a daus. Punxem els daus de formatge i els tomàquets i els col·loquem al plat. Hi posem el canònge net i sec i li afegim algun tomàquet més pel verd. Li posem alfabrega fresca, sal, oli i vinagre. al formatge li poso alfàbrega en pols seca perquè s'hi enganxi mes facilment i llestos.
BON APPETIT!

XAI PASQUAL

Plat típicament de setmana santa, jo mateixa li dic "xai Pascual". Es una tradició tipicament jueva tot i que nosaltres no sóm jueus, l'hem introduit en la nostra tradició culinaria. La Tona (la meva padrina i germana del meu pare) l'oferia quan anàvem a dinar a casa seva per setmana santa i feiem la mona per postres. I jo ara, faig exactament el mateix.













XAI PASQUAL
Necessitem....
patates
cebes
alls
oli
vi blanc
vinagre
sal pebre
pebre vermell
llimona
farigola i romaní
o herbes de provence
alfàbrega fresca
i tomàquet (ostres me'n vaig oblidar!)
i l'espatlla o cuixes de xai

Abans que res. poso a adobar, l'espatlla o la cuixa amb sal, pebre, romaní, pebre, llimona, all picat i oli.
En la bandeja del forn li poso paper de plata i oli perque no s'enganxi. Faig una primera capa de patates noves blanques tallades a 1 centímetre de gruix i per sobre, una capa de ceba tallada finalment. Salpebrejo les patates i les cebes i poso també alls aixefats amb pell. Quan no me'n oblido, també ho poso tomàquets madurs oberts perqueè queden boniiiissims!
Poso per sobre les cuixes o espatlles amb alls picats per sobre.

Haurem calentat previament el forn ja es calent a 170 graus i ho deixo una mitja hora. Li poso el vi blanc i el vinagre i torno a tancar. Un quart d'hora despres, vaig posant el suc que va queien a sobre el xai perquè no s'assequi. L'olor comença a envair la casa i amb una hora o poc més es suficient.
BON APPETIT!

AMANIDA DE FAVETES AMB MENTA I PERNIL

Aquest plat és un homenatge a la meva padrina Tona. Me'l va ensenyar a fer ella. Un dia em va convidar a dinar a casa seva i em va dir que em faria favetes. No em vaig quedar massa entusiasmada perquè les faves nom'agraden gents! Però quan vaig descobrir aquest plat, em va entusiasmar i ara el faig de tant en tant....

AMANIDA DE FAVETES AMB MENTA I PERNIL
Per fer aquest plat, necessitem
favetes baby cuites (en venen als mercats en pots de vidre).
Pernil salat però que no sigui massa greixós i com més bo sigui, més deliciós quedarà el plat final.
Alfàbrega fresca
sal
pebre
gingebre
Vinagre de vi
i menta fresca












Comprarem el pernil tallat ben fi, però no a viruta. Tallem el pernil de manera que ens quedi petit, tallem la menta i l'alfàbrega de manera que també ens quedi fina. Ratllem una mica de gingebre (no massa) i treiem l'oli de les favetes que hi ha dins el pot. Ho aboquem a un plat i ho barregem tot. Hi afegim sal, pebre i vinagre i tornem a remenar.
BON APPETIT!

Consell, jo ho faig una mica abans perquè tot agafi el sabor dels uns i dels altres i ho poso a la nevera per menjar-ho fresc.

POSTRE "MADE IN KIKI"

Ahir vam tenir sopar a casa. Va venir un germà de la meva àvia que es va exiliar a Mèxic i ara viu allà però vé a passar les vacances aqui i al Port de la Selva. Venia acompanyat del seu net jordi, tot un exemple d'educació i "savaoir faire".

No sabia que fer de postres, tampoc tenia massa temps i tampoc volia fer algo molt dens.
Aixi que em vaig inventar un postre amb els meus ingredients preferits....

POSTRE MADE IN KIKI












Quark
Crema de castanya,
Lemon curd
Tortitas d'anís de Sevilla
Préssec amb almibar
Sucre moreno

És questió només de col·loca-ho a sobre del plat, de manera que quedi més o menys estètica.
I el millor de tot es que és molt ràpid de fer!

Personalment la composició no em va quedar massa bé perquè em vaig oblidar de posar la tortita però aixi també no es va quedar tova. Sorprenentment als convidats els hi va entusiasmar i em van preguntar quin postre era i jo sense saber que dir, vaig dir sense pensar "made in Kiki" (la me va familia i amics em diuen Kiki perquè la meva àvia Suissa Alemana em deia aixi. El "tio Pin" va repetir sense pensar-s'ho.
Espero que us agradi...

PS: Jo crec que si hagués fet aquest postre en un vas com ara està tant de moda, hagués tingut molta més presencia... pero em sabia greu trencar la "torta anisada de sevilla".

dimecres, 11 de juliol de 2007

EL MEU MORTER!

Per fi, despres de molt de temps d'espera, ja tinc el meu morter! Quina il·lusióoooo!
Ara podré fer totes les picades del món. Avui es un dia molt especial perque mira que en tinc de receptes per fer amb aquest morter.

COOKIES DE LA MORT

Aquesta recepta l'he trobada en diferents blogs francesos amb aquest mateix títol. La veritat es que a casa ha tingut una ovació total! L'Ignasi després de tastar els Cookies, ha dit que hi ha un abans i un després en la seva vida... jajaja exageraaat! i el més curiós de tot és que justament ha dit que estaven "de muerte"! El que tenen de bones, son que per fora estan cruixents pero per dins son tovetes. Una deliiiicia!

Avui les tornaré a fer però amb una altre versió que he trobat en aquest impressionant Blog Cakeinthecity i en aquest altre... Mimi cuisine (en français) o Cuisine de Hilary N'he trobat tantes! Ademés hi han les fotos pas a pas! Són fantàstiques.













COOKIES

Per fer els Cookies necessitem...
115 gr. de mantega tova
220 gr. de farina
1 ou
200 g de sucre moreno
2 cullerades de sucre
1/2 culleradeta de bicarbonat
1/2 culleradeta de llevadura quimica (jo l'hi poso un sobre Royal)
1/2 culleradeta de sal
1 culleradeta d'extracte de vainilla
1 i 1/2 culleradeta de café d'expresso en pols (no passar-se)
200 gr. de pepites de xocolata
50 gr. de nous o atmetlles

1. Barrejar la mantega amb el sucre moreno amb una forquilla.

2. Afegir l'ou, l'extracte de vainilla i el cafè expresso en pols.

3. Posar-hi la farina tamitzada amb la sal, la llevadura i el bicarbonat.
Un cop esta tot ben barrejat, hi afegim les pepites de xocolata i les nous o atmelles trencades.

4. Feu boletes amb les mans d'uns 3 centímetres de diàmetre.

5. Poseu les sobre la placa del forn amb oli o paper sulfuritzat però separades unes de les altres, ja que al forn aquestes boletes que hem fet, aniran baixant i eixamplant-se per finalment tenir la forma dels cookies originals.

6. El forn ha d'estar a 140 graus durant uns 20 a 25 minuts. Quan els treiem del forn son encara molt tobetes pero a mida que es van refredant agafen consistència. Si feu diferents fornades, deixeu la pasta a la nevera.

7. Espereu uns deu minuts abans de desenganxar-los de la plata perque es poden desfer ja que encara no estan de tot compactes.

Aquesta recepta es per aproximadament uns 20 cookies.

Conservarlos en un tapperware o una caixa de ferro.
BON APPETIT!

dijous, 5 de juliol de 2007

RATATOUILLE

Aquest plat el vaig apendre a fer amb la meva àvia Mamy. Ella era d'origen Suissa Alemana. Els seus pares van viure molts anys a St. Gallen i a Malans. Passaven les vacances a Jenins (el poble de costat, de Maienfeld, el poble de la Heidi). Es va casar amb el meu avi que era françès però la curiositat és que es van coneixer a Porto (Portugal).
Aquesta és una de les seves receptes franceses que segurament va conéixer a través de la meva besàvia Paula? Durant molts anys va tenir un hort a les faldes del Pirineu françès, on sortia gairebé tot el que menjavem. Mai més he menjat tant bé com en aquella època de l'hort a casa. Ho trobo a faltar.

La meva mare i jo seguim fent la Ratatouille i l'Ignasi me la demana sovint. Aqui teniu la recepta de la ratatouille....














RATAOUILLE

1 Kl de carbassons pelats i sense les puntes (perquè pot amargar el plat)
5 pebrots vermells
5 pebrots vers
3 cebes
4 aills
5 tomàquets
bacon tallat fi
Oli
sal
Alfàbrega (si pot ser fresca, millor)

És poden afegir i/o canviar ingredients. Per exemple, de vegades li afegeixo fonoll i sempre li poso pebre vermell o una fulla de llaurer. Segons el que posem o treiem, agafarà un color o un altre.

Per començar... Faig coure el bacon amb oli en una cassola gran i alta i un cop daurat, li poso l'all i la ceba picada tot junt. Mentres és va fent l'all i la ceba, vaig tallant a daus (1 centímetre), tomàquets, pebrots i carbassons. Piquem l'alfabrega. Ho posem tot a la caçola i tapem. Remenem de tant en tant perque no s'enganxi i ho deixem a foc lent durant 2 o 3 hores perquè faci xup xup. Deixarà anar aigua i més aviat ha de quedar caldós.

No sucar-hi el pà és un disbarat!

Consell. Jo ho faig a les vigilies de menjar-ho, perquè recalentat és encara més bo.
BON APPETIT!

dimecres, 4 de juliol de 2007

VISITA AL MARROC



















Feia temps que volia anar en aquest país tant sublim com és el Marroc però mai vaig trobat l'occasió fins que l'Ignasi, va encarregar els bitllets per passar-hi uns dies al mateix temps que celebravem el meu aniversari. Ens va entusiasmar! Els colors, les olors d'especies, el menjar, la gent.... tenen una gastronomia riquissima plena de verdures i guisats.

Vaig comprar-me aquesta revista en un quiosc i em vaig quedar perplexe de la quantitat de coses interessants que hi tenen sobre els seus costums culinaris. Us la recomano.
www.saveursetcuisinedumaroc.com

dilluns, 2 de juliol de 2007

PA “HEFETEIG” SÜSSER

Us habia promès el pa i aqui el teniu... a mi personalment m'agrada fer-lo de tant en tant...














A que te bona pinta?

PA “HEFETEIG” SÜSSER


500 grms de farina
15 grms. Llevadura fresca (pastisser)
30 grms de sucre
1 cullerada de sal
1 cullerada d’oli
50 grms de mantega
2 a 2,5 dl de llet
1 ou














Posar la llevadura amb el sucre perque el sucre vagi fonen la llevadura I es faci una pasta tova.
Calentar la mantega també perquè es fongui.
En un recipient, posar la farina i la sal. En un segon recipient, posar la llet, la mantega fosa i l’ou (deixar una mica de rovell per pintar el pa) i barrejar.
Afegir aquesta mescla amb la farina i la llevadura fosa pel sucre. Amassar bé.

Diuen que un dels trucs perque el pa quedi bo, es aixecar la massa espessa i donar-li cops forts contra la taula varies vegades. Per saber si esta prou amassat, s’ha de tallar amb un ganivet la massa I a dins si hi han cavitats d’aire, vol dir que esta llesta.

Es posa en un recipient I es tapa amb un drap humit Durant 2 hores, en un lloc a temperatura tebia.

Es fa la forma del pa (la trena) I es deixa reposar una mitja hora ben bé o més. Es pinta la part de sobre amb el rovell que hem reservat abans i ja esta llest per anar al forn.

Si no tenim paper especial pel forn, posarem mantega a la plata. El forn ha d’estar a uns 180 graus. S’hi ha de quedar ben bé una mitja hora (anar vigilant) el pa ha de quedar dur i daurat per for a I flojo I blanc per dins.

BON APPETIT!

RIZ PARFUMÉ AUX MILLE NOIX

Poso també aquesta d'arròs que hi va de maravella. Sóc una gran amant de l'arròs...

  • Nombre de personnes : 4
  • Temps de préparation : 10 mn
  • Temps de cuisson : 20 mn
  • Temps de repos :

    Ingrédients

  • 300 g. de riz
  • 1 oignon émincé
  • 1 gousse d'ail
  • 50 g. d'amandes
  • 50 g. noix de cajou
  • 50 g. pistaches
  • 50 g. de rainsins secs blonds
  • 1/2 c. à café de safran en fil
  • 1 c. à soupe de gingembre rapé
  • 1 c. à café de cumin en poudre
  • 1 jus de citron
  • 1 filet d'huile
  • sel
  • poivre


  • Recette

    Faites cuire le riz selon votre recette habituelle.

    Pendant ce temps, dans une poêle, laissez fondre à feu doux l'oignon émincé, puis la gousse d'ail jusqu'à ce qu'ils bondissent.
    Ajoutez les amandes, les noix de cajou, les pistaches, les raisins secs, le safran dilué dans 3 c. à soupes d'eau chaude, le gingembre rapé, le cumin. Salez et poivrez et laissez mijoter une dizaine de minutes.

    Mélangez au riz cuit encore chaud, verser le jus de citron et un filet d'huile.

    POULET AU GINGEMBRE ET NOIX DE CAJOU

    Acabo de trobar dues receptes fantàstiques Africanes en aquesta adreça http://www.blogs-afrique.info/cuisine-afrique/index.php/Noix-de-cajou
    Tinc ganes de fer-les i tastar-les perquè justament l'altre dia vaig comprar gingebre per fer-ne alguna cosa i provar sabors nous. No les faré exactament igual perquè a mi personalment el Coriandra no és un sabor en que em resulti atractiu (potser per falta de costum?) Si algú necessités alguna traducció, feu-m'ho saber...

    POULET AU GINGEMBRE ET NOIX DE CAJOU

  • Nombre de personnes : 4
  • Temps de préparation : 20 mn
  • Temps de cuisson : 20 mn
  • Temps de repos :

    Ingrédients

  • 900 g. de blancs de poulet
  • 3gousses d'ail
  • 120 g. noix de cajou
  • 1 oignon
  • 1 gros poivron
  • 7 cm de gingembre
  • 6 c. à soupe d'huile
  • 2,5 c. à soupe sucre
  • 3 c. à soupe sauce d'huîtres
  • 2 c. à soupe sauce soja
  • 1/2 botte de coriandre
  • 4 verres de riz parfumé
  • sel

  • Recette

    Coupez l'oignon en quartiers, le poivron en losanges de 2 cm, épluchez le gingembre et taillez-le en julienne, hachez les gousses d'ail. Mettez tous ses ingrédients de côté, séparément.

    Coupez les blancs de poulet en dés de 1.5 cm de côté. Faites chauffer 3 c. à soupe d'huile dans le wok, y frire séparément les légumes dans l'ordre suivant : gingembre, oignon, poivrons et réservez-les au chaud.

    Faites chauffer 3 autres c. à soupe d'huile et faites dorer l'ail haché. Mettez les blancs de poulet à cuire, ajoutez le sel, le sucre, la sauce d'huîtres et la sauce soja. Laisez mijoter une dizaine de mn. Retirez les morceaux de poulet et gardez-les au chaud.

    Faites réduire le jus de cuisson, ajoutez les noix de cajou et le poulet, puis l'oignon et le poivron. Cuire jusqu'à ébullition. Retirez aussitôt le wok du feu.

    Dressez le plat en saupoudrant de gingembre frit et de feuilles de coriandre.
    Servez bien chaud accompagné de riz.

    BON APPETIT!