De petita no m'agradava el formatge però si aquest ritual diari, quan erem a taula. Em sembla que ja ho he explicat en alguna ocasió, que una vegada vaig anar a una formatgeria del carrer Comtal i vaig demanar "un formatge sense gust de formatge" per poder participar, en aquest ritual culinari. La botiga que era plena de goma gom, es vàren ficar a riure i el formatger, amablement, em va dir que potser m'havia equivocat d'establiment.
En el sopar del Thanksgiving day, aprofitant que teniem convidats francesos, vam fer els honors i tothom es va quedar estorat. Els francesos vàrem trencar el gel i la resta és va animar de seguida.
M'entusiasma barrejar costums culinaries de tot arreu.
2 comentaris:
I ara de gran ja t'agraden? A mi m'encanta la plata de formatges. De fet, quan anem a refugis francesos, sempre espero el moment del formatge, entre el segon plat i les postres... M'encanta aquest costum francès!
Gemma
Si, de mica en mica van entran :P
Però el costum sempre m'ha agradat molt! per aquesta raó, volia que m'agradés el "fromage" :D
Publica un comentari a l'entrada