dilluns, 12 de novembre del 2007

PASSEIG PER LA BOQUERIA

Feia molt de temps que volia tornar-hi. M'entusiasma passejar-hi, veure les botigues, comprar alguna coseta i quedar-me a esmorzar. L'Ignasi ho va disfrutar tant com jo. Un germà de la meva mare que viu a la costa blava, cada vegada que ens ve a visitar-nos, omple el cotxe de delícies de la Boqueria. Aquesta vegada, no hem pogut esmozar al Pinotxo pero si hem estat a la terrasseta del bar Papitu, sense empentes, ben asseguts i prenen el sol que ens ha fet companyia tot el matí. A més, l'entrepà era excel·lent! Les anxoves de l'Ignasi no podien ser més bones. El més divertit, és que hem acabat fent conversa amb un matrimoni gran gitano, d'origen d'Aragó. Ens hem quedat bocabadats, eren educadíssims i elegants. Esperem tornar-los a veure algun altre dia.




3 comentaris:

Boston1955 ha dit...

Mira que m'agrada passejar per la Boqueria.
Es tot tannt divers i tant ben colocat.
Respecte a lo de la Kitchenaid, jo n'estic enamorada per mi es un classic, vaja com el teu tè amb les amigues.
Fa molt anys que la tinc i te molts accesoris. Una idea que et dono preguntali a la Cannellla de la Zuccheriera ella tam´`e la tè (vermella) jo la tinc blanca, pero la platajada es una monada ara es nova.
Cristina has visitat la web de la Martha stewart alla veura l'us que en fa aquella presentadora amb la kitchen.
Cristina, no se que dirta pero jo n'estic enamorada.
Una salutacio.

Unknown ha dit...

Hoolaaaaaa!
M'ha fet molta il·lu la teva resposta. Doncs jo ho tenia clar, la Kitchend, a més sóc dissenyadora aixi que la seva forma retro m'entusiasma, en canvi la Kenwood la trovo una mica "trasto"! pero a les botigues tothom m'aconsella l'altre! :(

La Cannella m'ha dit el mateix que tu!

A Vinçon només tenen la blanca i al Corte ingles, has d'esperar setmanes! No sé en quin altre lloc la podria trobar....

Tema MARTHA STEWARD, justament he descobert aquesta web la setmana passada! A la plaça Adriano, em vaig topar amb la revista "LIVING" de la Martha i em va meravellar! El meu marit i jo, celebrem el Thanksgiving day i vaig veure ple de receptes a la revista.
Moltiiiiiiissimes gracies per la teva resposta.

Ara entro a un tractament de fertilitat que em costa molts diners, pero si funciona, segurament ho compraré...

Margarita ha dit...

Cuando estuve en Barcelona, visité muchos lugares preciosos, pero había dos que no podía dejar de visitar, uno este maravilloso mercado que me dejo enamorada para siempre.

El segundo el Cristo de Lepanto, me fascinaba la historia que había leido en una estampita que encontré tirada en el suelo cuando era niña, la guardé en mi monedero ya que en el cole nos decían que no se podían tirar las imágenes de los santos, que era pecado.

Lo mejor de esta historia es que aún llevo aquella imagen conmigo, que ha conocido tantos monederos como yo, y aunque en su capilla me dieron una estampita nueva y en color es la de blanco y negro la que sigue conmigo.

¿qué te parece?