El problèma va ser que vaig perdre la recepta entre un batibull de papers. Ara que ja l'he recuperada juntament amb les imatges, m'espavilo a transcriure-ho aqui abans que ho torni a traspapelar...
Necessitem:
-Aigua
-Sal
-1 paquet de farina de Pa (es pot comprar en tendes especialitzades en menjar de les amèriques i també l'he vist a la Boqueria)
Agafar un bol mitjà i omplir-lo d'aigua fins a la meitat. Afegir sal al gust. Començar a posar-hi la farina lentament sense deixar mai de remoure amb la mà neta, disolvent qualsevol possible grumoll, sobretot conforme la massa va agafant consistència. La clau és amasar molt.
La consitència buscada, és que la massa quedi flonja però amb firmesa i que s'adereixi poc a la pell.
"AREPAS ASADAS"
Amb la massa que hem conseguit, fem una bola d'uns 4 centímetres de diàmetre i l'anem aixefant en forma de disc. Si en les vores del disc li surten grietes és que a la massa li falta aigua. És pot corretgit parcialment, humidificant les mans i corretgint els defectes amb les mans. És important eliminar aquestes grietes ja que així, no és cuinen uniformement.
El disc ha de tenir un gruix aproximadament d'un centímetre. Col·locarem la massa sobre una planxa en que previament, haurem embatomat amb oli amb un paper de cuina.
Deixem l'Arepa sobre la planxa fins aque faci una crosta dura. Li donem la volta perquè es faci també de l'altre banda. Quan tinguin crosta, les posem al forn i les hi deixem entre uns 10 i 15 minuts. Estaran llestes quan al golpejar-les amb un dit, sonin com un petit tambor.
A mi personalment m'agraden molt, quan el Dago les fa de formatge. Un dia d'aquests també posaré la recepta de les Arepas Fritas.
BON APPETIT!
6 comentaris:
No he menjat mai arepas... com les mengen ells?
Jo preferiria les asades que les fritas, i segur que amb formatge, molt millor!
Carinyete!! quins amics més espavilats que tens, eh??? Escolta no n'havia sentit mai a parlar de les arepas i semblen ben bones, segur que aviat les fem.
Cristina!!!! Veig que, per fi, ja has actualitzat, i no saps com ho celebro. Interessantíssim això de les arepes! Una abraçada.
las arepas son deliciosas.
Yo las aprendi a comer a traves de una amiga venezolana que conoci y desde ese dia me encantan.
Saludos
olguis.
He arribat de rebot al teu blog... i crec que em quedo (RSS), jajaja.
Les arepas jo conec les colombianes, delicioses també, les "asadas" usades com el pa indi, nosaltres les menjavem amb guacamole... i renoi si està bo.
Ah, si algú no la coneix, recomano "www.videojug.com", tenen receptes en vídeo (simplement genial), això sí, en anglès.
Salutacions
Esa recepta sembla molt buena !
Publica un comentari a l'entrada