D'altre banda, també em recorda les escapades que hem fet amb l'Ignasi a Paris o per frança, on jo sempre demanava une salade niçoise i crepes per postres i ell la seva soupe a l'oignon. Recordo especialment una que vam menjar a Montmartre i al quartier latin. Li entusiasma i en demana sovint de la seva sopeta!
Per fer aquesta sopa necessitem:
5 o 6 cebes
oli o llar d'ànec (dels confit de canard, per exemple)
vi blanc o brandy o porto o cervesa
1 litre caldo de pollastre o de carn
pa del dia anterior tallat a llesques
formatge emmental francès o suis
Pelem, tallem les cebes finament. La posem al foc amb oli o llar d'ànec i la deixem que es vagi fent a foc lent uns 15 minutets. Un cop la ceba és ben transparent, li afegim el vi blanc o el porto o cervesa o brandy. Deixem que es vagi fent i reduint sense que mai es cremi ni tampoc s'ha de daurar. Un cop absorvit el primer raig, li posem el caldo. Tornem a deixar bullir uns 15 o 20 minutets.
Mentrestant torrem el pa. La sopa, ja la podem posar a dins de la sopera o sopereta individual i a sobre el pa torrat. A sobre, Hi posem el emmental ratllar i ho posem a gratinar al forn.
BON APPETIT!
10 comentaris:
Mira que te d'estar bona ummmmm.
Aqueste es la sopera nova?
Que mono queda.
És que els canyetaires són molt canyetaires, Cristina. ;)
Uau, Cristina!... Quina sopa!!!
Per a mi, que em defineixo com a "home de cullera", és sense cap mena de dubte la millor sopa de totes les sopes que "es fan i es desfan", i aquest toquet de vi blanc, de porto o de cervesa em sembla interessantíssim.
Què t'hi jugues que aquesta nit mateix, per sopar, cau una sopa de ceba?
Boston
si que ho es si! A veure si un dia t'ensenyo l'altre que te un cert estil modernista ;-)
Muy rica tiene que estar esta sopa, me gustan los ingredientes que lleva.
Feliz año Cristina.
BESINESS!!
Ho sento, Cristina, però aquest comentari meu de més amunt corresponia a la teva entrada del llibre de Tony Botella, ja que per a aquesta magnífica sopa et vaig escriure un comentari, però per equivocació et vaig enviar aquest altre repetit. Ho sento.
En aquell comentari que no et vaig enviar et deia, més o menys, que un “home de cullera” com sóc jo s’agenolla, fa “la ola”, i es prostra davant un plat de sopa de ceba.
Aquesta sopa sempre ha sigut la meva sopa predilecta, i el dia que la faci provaré aquest toc de vi blanc que tu proposes i que em sembla interessantíssim.
Cada any, pel dia de Reis, faig canalons per dinar, i avui, mentre me’ls menjava, pensava que m’hauria vingut molt més de gust una sopa de ceba, de debò! :)
Mmmmm! Ideal per als dies freds d'hivern... M'encanta!
Saps que no havia tastat mai la sopa de ceba i avui n'he menjat a la feina? Provaré a fer-la a casa.
Gemma, la de les trenes (m'encanta el teu "avatar"!): Fes aquesta sopa tal i com l'explica la "futura mamà" autora d'aquest "blog" :), i ja veuràs que bona!
Jo sempre havia fet aquesta sopa, si fa o no fa, igual, però el toc de vi blanc que proposa la Cristina (suposo que amb porto o amb cervesa deu ser igual de bona) i que jo, dissabte passat per dinar, li vaig afegir, l'acaben d'arrodonir.
Per a mi, amb tot el respecta a la soupe à l'oignon de Montmartre, la millor sopa de ceba que he probat mai la feien al Mr Brown un restaurant de Barcelona que hi havia al carrer Neptú cantonada Luis Antunez: antològica !! El maître, en Jordi, va muntar un altre restaurant, el Bistrot de Bruno, perà allà encara no n'he menjat... una llàstima
Publica un comentari a l'entrada