M'ha fet especialment il·lusió, no només que ja feia temps que em rondava pel cap comprar-me'l, si no perquè és molt amic d'ella, (son veins de tota la vida). Un dia vaig tenir l'ocasió de coneixa'l en persona i em va sorprendre la seva manera de ser: senzill, amable, discret, proper.... no ser perquè, tenia una visió totalment diferent d'ell. La seva imatge gràfica tant sèria, tant freda, això si, molt elegant i masculina, em feia veura'l sofisticat i distant.
D'altra banda, havia llegit només que coses bones d'ell, en blogs de cuina de l'altre cantó del atlàntic.
Estic entusiasmada amb aquest llibre, tot i que no tinc ni de bon troç el nivell...
2 comentaris:
És que els canyetaires són molt canyetaires, Cristina! ;)
jajaja! I taaaaaant! Jo que en sóc d'origen, alguna cosa també m'ha quedat... potser la tossoderia! jajaja
Publica un comentari a l'entrada