Quan tenim convidats en fem sovint però aquest, ens el van preparar a casa de l'Anne quan ens van convidar aquest estiu. Una parella divertidíssima amb arrels d'Italia, França i de les Amèriques. Per tant, poc convencionals com a mi m'agrada.
Retornant a l'aguacate, la questió és ben senzilla, s'ha d'obrir un aguacate pel mig, treure-li el pinyol, amb una cullera treure-li la pulpa i triturar-ho tot amb una forquilla.
Apart, piquem una mica d'all i ceba molt fina (en aquest sopar no en hi vam posar perquè vam pensar que seria massa pesat o indigest). A mi personalment també m'agrada posar-hi tomàquet talladet sense pell ni llavors.
Se li posa suc de llimona, oli d'oliva, pebre i sal. Ho barregem tot amb la forquilla.
Algun cop també li he afegit una mica de fonoll picat i gingenbre.
Ultimament compro chile i sempre en poso apart ben talladet per qui en vulgui posar-se'n a sobre.
Tornem a posar-ho a dins de la pell i els natxos pel damunt.
BON APPETIT!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Reuniones imprevistas! qué mejor idea!.
Me encanta comer el guacamole con tostadas, con nachos también es una buena idea
Carlos, aqui la gente lo combina asi, pero vaya, pensaba que era una importación americana (vease mexicana) No lo es? Saludos.
mummm j'adore le guacamole
je suis ravie de venir te rendre visite sur ton blog. bonnes petites croix et bon amusement
Publica un comentari a l'entrada