dilluns, 30 de juliol del 2007

ESPAGUETIS AMB SALSA DE TOMÀQUET I FORMATGE

És un plat que vé de gust gairebé cada setmana.
Siguin espaguettis o tallarins, el secret d'aquest plat és la salsa de tomàquet.
Crec que aquesta és una variant d'una recepta que surt de l'Anna (una senyora que s'ha cuidat dels meus cosins desde petits). El meu germà també la fa a casa seva. Us he dit mai que el meu germà és molt bon cuiner i cuina desde molt jovenet?












ESPAGUETIS AMB SALSA DE TOMÀQUET I FORMATGE

Els espaguetis els fem com de costum i jo els faig quan la salsa ja està a plè rendiment perquè sinó queden frets quan acabem de fer la salsa.

per fer la salsa necessitem:
2 alls
3 cebes
oli
5 tomàquets o 1 pot de salsa de tomàquet
alfàbrega fresca
farigola seca
pimentó vermell (picant o no segons gustos)
un polsim de sucre per treure l'acidesa del tomàquet

Posem una paella a escalfar amb oli i li posem els alls i la ceba picada a foc lent. (tot junt perquè sino els alls és cremen).
Li afegim la salsa de tomàquet o tomàquets pelats i tallats a daus sense llavors. Posem una mica més d'oli per ajudar a sofregir, i ho deixem coure a foc lent. Anem remenant de tant en tant perquè no s'enganxi, s'ha d'anar reduint la salsa i espessint. Afegim alfàbrega fresca picada i farigola i, remenem fins que es dauri tot i la ceba és redueixi. La textura ha de quedar compacte i poc disolta i l'oli és separi del tomàquet. Queda poca quantitat però aquesta té tant de sabor, que en necessitem poca quantitat. Afegir el polsim de sucre al tomàquet per treure-li l'acidesa, tant molest per molts estòmacs.

Agafem l'aro per posar la pasta amb una mica de mantega, li posem la salsa gairebé compacte per sobre i només ens queda posar el formatge ratllat que volguem, grana padano, emental, parmigiano....
BON APPETIT!

ARO PER EMPLATAR














Aquest instrument tant senzill fan que els plats tinguin un aspecte molt més elegants, sembla que vagin vestits. Jo ho recomano a tothom. Es pot comprar en qualsevol ferreteria i és barat.

diumenge, 29 de juliol del 2007

SARDINES EN ESCABETX

Aquest és un dels plats preferits de l'Ignasi i el seu pare en fa de tant en tant quan sap que li farà una visita. La Tata (l'àvia de l'Ignasi, una persona entrenyable que viu amb el meu sogre) també li agraden molt i en menja per esmorzar amb pà.
Així que vaig voler-ne fer per fer-li una sorpresa però no vaig saber trobar la recepta adequada i, és quan li vaig demanar al meu sogre, la seva. Després l'he vist per internet en moltes ocasions però n'hi ha tantes i totes molt diverses.... i he fet un pupurri d'unes quantes.


SADINES EN ESCABETX












Per fer aquest plat, necessitem
1/2 kilo o kilo de sardines
Farina
Sal
Oli
Alls (una cabeça)
1 fulla de llaurer
Pebre negre i vermell (no molt)
Pimentó vermell
Vinagre de vi (un vas)
Aigua
Branquillons de farigola

Netegem les sardines, les enfarinem i previament salem la farina. Les posem a fregir amb oli ben calent on hi haurem posat una fulla de llaurer i 5 alls picats i reservem les sardines en una caçola de fang. A dins el mateix oli, li afegim els branquillons de farilola, 5 alls sense palar però si aixafats, 1 vas de vinagre de vi i un bon got d'aigua i bastant de pimentó vermell i la farigola que li deixa un sabor únic! Ho deixem coure uns minuts i ho retirem del foc i ho abocaquem tot a sobre les sardines. Si no queden cobertes, afegir-hi una mica d'aigua i/o una mica més d'oli.

Hi han receptes que et diuen de posar-hi farina al moment de coure l'oli amb els alls i el vinagre perquè agafi consistència però llavors la farina absorveix els liquits i queda tot consisten. Va a gustos...
BON APPETIT!

dissabte, 28 de juliol del 2007

PARMIGIANO REGGIANO

he fet la foto perquè justament en tenia a casa (es un dels meus preferits) i he pensat posar un toc de color al blog

CAT
He rebut un missatge del Giovani que està fent un estudi sobre la comercializació al extranjer del formatge “Parmigiano Reggiano”. Està fent un sondeig a la xarxa i ens demana la seva ajuda a www.cheesepoll.com
Al final de l'enquesta ens premien amb unes quantes receptes amb aquest formatge boníiissimes! Gràcies, a tots!

FR
Dans ce site, ils font un étude sur la commercialisation du fromage Parmigiano-Reggiano à l’étranger. Ils recueillent des informations sur le site et demandent notre aide. Merci a tous! www.cheesepoll.com
A la fin du questionaire, ils nous offres des recettes avec ce fromage excellent!

ESP
Estan haciendo un estudio sobre la comercialización al extranjero del queso “Parmigiano Reggiano”. Estan sondeando por la red y pide nuestra ayuda.
Gracias a todos! www.cheesepoll.com
Al final del questionario, nos regalan recetas con este queso buenísimo!

divendres, 27 de juliol del 2007

PER FER CONSERVES

A França abans tothom qui tenia un hort, feia les seves conserves i n'hi ha molts encara que tenen la sort de poder-ho fer. He trobat aquest link que explica com fer-ho.

L'art de saber fer conserves
Perdoneu, però les instruccions son en françès, si necessiteu la traducció, feu-m'ho saber.

L'època que millor he menjat a la meva vida ha estat quan la Mamy tenia l'hort i era preciós! Fins i tot li havia posat gespa en les voreres. Als voltants de la tanca hi havien arbres fruités. Hi tenia patates, mongetes verdes fines (les millors que he probat!) enciams preciosos, tomàquets...
Com enyoro aquell hortet!

dijous, 26 de juliol del 2007

PATÉ DE PORC DE LA MAMY

Aquesta delicatessen la mengem només en ocasions molt especials. Reunions familiars, festes sonades, etc... La Mamy era la reina fent aquest paté, li sortien boníiiiiiiissims. L'any passat amb la Mamà el vam fer però en versió més light però hem decidit de tornar a la versió original perquè la grassa li dona una textura més flonja i un sabor inmillorable. Ademés, a la cocció la grassa és separa de la carn i es queda als voltants d'ella protegint la carn.
Dir-vos que aquest paté és com un bon vi, necessita temps de maduresa. Jo l'obro al cap de l'any o any i mig d'haver-lo fet. Jo crec que quan està més perfumat, està entre l'any i mig i dos anys.


Aquesta fotografía és de les últimes que tinc de la meva àvia.
Erem a un casament a França.









PATÉ DE PORC DE LA MAMY
Per fer aquest paté necessitem:
250 gr. de fetge de porc picat
750 gr. de ventresca (pit de porc) picat
3 ous de granja
Sal, pebre
Farigola

Aboquem la carn picada (li podem demanar al nostre xarcuter que ens la talli amb la seva màquina però no massa fina perquè no quedi puré) en un gran recipient i remenem el fetge i la ventresca amb les mans.

Separadament, batem els 3 ous de granja i piquem molt finament un ram de farigola fresca (teint freche) amb el moulinex o similar, ho barregem tot amb la carn i seguim remenant.
Afegir 1/2 collerada de cafe de pebre i 1 collera sopera de sal fina.
Probar la bareja (eurks!) No s'ha de notar gaire el pebre i gens, la sal fina.












Per posar-ho als pots, mullarem una cullera amb aigua i ho espolsarem d'un cop sec, perqueè no s'hi enganxi la carn. Agafar la barreja i posar-la en els pots sense apretar gaire i sense omplir fins adalt de tot.

Netejar les vores dels pots de conserva. Posar-hi els taps de ferro o els cautxos que haurem mullat previament.
A frança, hi ha una olla gran per fer pots de conserva que emboliquen les conserves amb draps perquè no es trenquin i hi posen totxos i ferros per fer pes i/ encallar els pots perque no es moguin de lloc amb l'ebullició.

Nosaltres quan encara no teniem la "lessiveuse" ho feiem amb l'olla a pressió.
Dins l'olla hi posem 1litre d'aigua, el cistellet i els pots embolicats amb velles tovalloles (perque no es trenquin) intentar encaixar-ho de manera que no es moguin. Tenir 30 minuts amb l'olla a pressió xuilant i deixar reposar fins que sigui fred. Sobretot, no posar-ho mai a la nevera si es calent o tebi.

Abans de desar-los, s'ha de comprovar SEMPRE a cada pot, si estan tancats hermeticament. Si no fós el cas, jo aprofito per fer macarrons al forn amb xoriço i formatge gratinat, aprofitant la carn per no llençar-la.

Per conservar, s'ha de tenir en un lloc ben fresc i sec. Jo a l'estiu ho poso a la nevera, i al hivern en un moble de la cuina.
BON APPETIT!

FARCELLETS DE POLLASTRE

A casa ens agrada especialment el pollastre i en totes les versions possibles.
L'altre dia vaig pensar... perquè no fas una versió nova? I així ho vaig fer però volia que fós fàcil i resulton. Per fer aquest plat necessitem
8 filets de pit de pollastre
8 tires de baicon fines
3 cebes
2 alls
1 tomàquet
1 pebrots verd i/o vermell (a gust)
oli
pimentó picant
alfàbrega
herbes de provença
gingebre
vi blanc o brandy
palillos












Tallem les cebes i els alls finament amb el tomàquet pelat previament i ho sofregim tot a foc lent (prebrots inclosos si els volguessim posar)...
Mentrestant preparem els filets de pollastre amb les llesques de baicon, col·locant-les en creu. Posem pimentón picant, gingebre, herbes de provença i alfàfrega. A dins hi posarem el sofregit que ja haurem preparat i s'haura ben daurat i reduit. Ho tanquem amb un palillo i repetim l'operació cada vegada fins a conseguir 8 farcellets. El que ens resti, ho abocarem en una plata fonda on hi posarem també els farcellets. Abans de posar-ho al forn, banyarem els farcellets amb brandy o vi blanc (si no hi volem posar alcohol, li podem posar caldo).

Al forn ho tindrem entre 200 i 180 graus i ho deixarem una hora a dins fent xup xup.
BON APPETIT!

POLVO A FEIRA

De petita quan anavem amb barca amb la familia i amics per les costes del cap de creus, el meu
pare, familiars i amics és dedicaven a pescar pops a pulmó lliure. Un cop pescats, encara recordo com anaven cambiant de color sobre les pedres de la platja mentres es movien, com tiraven tinta i és clar a mi em feia un cert respecte. De més grandeta quan he fet submarinisme, sempre els he observat encuriosida però poca cosa més. El Pop fet a la "feira" m'agrada moltíssim i sempre que hi penso en faig. Ademés, em recorda la meva infantesa.

Pop a la feira
Necessitem:
1 Pop o una cua de pop (dependrà de quants sóm i de la mida del pop)
pimentó picant (es diu aixi en català?)
sal gruixuda
oli
1 fulla de llaurer













Per fer el Pop, dies abans el poso al congelador (diuen que s'estoba i perd duresa i així no cal donar-li cops). El dia que l'haig de fer, el trec unes quantes hores abans o el dia anterior perquè és descongeli. Poso aigua a bullir amb una fulla de lleurer i un cop bullida l'aigua submergeixo el pop sense tallar una vegada, conto fins a 5 i el trec i repeteixo l'operació 3 vegades. A l'última capbuçada o a la 4, el deixo una estoneta (dependrà del seu volum però generalment es poquet) perquè quedi cuit però ferm. Un pop que és desfaci a la boca perd tota la seva gràcia. S'ha de poder mastegar.

El tallo a bocinets i li afageixo sal gruixuda aromatitzada (us recordeu que la vaig fer l'altre dia?) el pimentó picant i l'oli per sobre. Li poso uns pinxos de fusta i....
BON APPETIT! No en va quedar ni una engruna!

dissabte, 21 de juliol del 2007

PREPARACIÓ CORRECTA DE LA GELATINA

Ho he trobat per casualitat per internet, xafardejant el blog de la
"rececetas de mis amigas" i he trobat això molt tot i que encara no m'he atrevit a fer-ho servir.
La web és aquesta http://www.gelatine.org/es/kitchen/cooking/162.htm
Espero que us sigui útil.

PASTIS DE YOGURT AMB NUTELLA

Ahir va venir a sopar i a dormir la meva nebodeta Léa i és que els seus pares celebraven 5 anys de casats. Avui hem tingut dinar familiar perquè celebravem els 45 de l'Ignasi, les Santes Cristines, anys de casament i el Jan (germà de la Léa) que farà ben aviat, 11 mesos! Aixi que estava tot molt ben repartit. Com que la Léa s'ha despertat a les 07h30, he pensat que teniem temps i seria divertit fer un pastís de xocolata "infantil", tot i entrebancs, perquè la Léa no
deixa de tenir 2 anyets acabats de fer, ho hem aconseguit! Li he posat el davantal de la Mamy perquè no s'embrutés el preciós vestit blanc que li havia fet la Mama, però no ha servit de res, i això que li arribava el devantal als peus! Le hagut de netejar i secarlo amb secador abans de marxar.







He anat a lo facil i a lo pràctic i hem fet el que la meva mare em va ensenyar a fer de petita: (per seguir la tradició familiar)

el pastís de yogurt amb llimona i xocolata per sobre.
Necessitem
1 yogurt natural sense sucre (si pot ser dels de sempre millor amb el pot de vidre)
sucre blanc
farina blanca
3 ous sencers
1 llimona (només la pell)
1 sobre de llevadura en pols Royal
mantega fosa o oli si no tenim
Nutella

Agafem un bol gran i li aboquem el pot de yogurt. Guardem el pot del yogurt per medir la farina i el sucre. Seguim amb el sucre i li aboquem 1 pot. Trenquem els ous i li posem els rovells al yogurt i al sucre. Remenem ben remenat fins que surtin bombolles d'aire. Hi afegim la mantega o l'oli (1 pot també aproximadament) i ratllem a sobre la pasta, la pell d'una llimona (la part groga però mai la part blanca). Personalment, m'agrada molt sentir el gust suau que li deixa la llimona a dins el pastís. Li afegim el sobre de llevadura (sobretot no oblidar-se'n!) i seguim barrejant...
Les clares que abans haviem posat apart, li afegim 1/2 pot de sucre per pujar-les a punt de neu. Ho mesclem de manera que el punt de neu no perdi espumositat i ja tindrem la nostra pasta feta . Tindrem el forn a 180 graus previament calentat i el posem en algun motllo que estigui embatomat de mantega o oli perquè és pogui desenganxar facilment després de la cocció. El deixo al forn uns 45 minuts i un cop refredat li poso la Nutella per sobre. El deixo a la nevera perquè la Nutella agafi consistència i ..... Boníiiiissim!
BON APPETIT!












Aquesta decoració és una versió infantil (i es que avui ha vingut la Léa) però sovint li poso admetlla picada que li dona una aire més elegant. Hi han mils versions per decorar.

versión en Español por petición de Maripuchi
la tarta de yogurt con limón y chocolate por encima.
Necesitamos
1 yogur natural sin azúcar (si puede ser de los de siempre mejor, los de vidrio)
azúcar blanquilla
harina blanca
3 huevos enteros
1 limón (sólo la piel)
1 sobre de levadura en polvo Royal
mantequilla fundida o aceite si no tenemos
Nutella

Cogemos un bol grande y le vertemos el yogur. Guardamos el pote del yogur para medir la harina y el azúcar. Seguimos con el azúcar y le vertemos 1 pote. Rompemos los huevos y le ponemos las yemas al yogur y al azúcar. Removemos bien hasta que salgan burbujas de aire. Le añadimos la mantequilla o el aceite (1 pote también aproximadamente) y rayamos encima de la pasta, la piel de un limón (la parte amarilla pero nunca la parte blanca). Personalmente, me gusta mucho sentir el gusto suave que le deja la piel de limón a dentro del pastel. Le añadimos el sobre de levadura (sobre todo no olvidarse!) y seguimos mezclando.
Las claras que antes habiamos separado, le añadimos 1/2 pote de azúcar y las subimos a punto de nieve. Lo mezclamos de manera que el punto de nieve, no pierda espumosidad y ya tendremos nuestra pasta hecha. Encendemos el horno a 180 grados y el ponemos la pasta en algún molde que esté untado de mantequilla o aceite para que se pueda desenganchar facilmente después de la cocción. Lo dejo al horno unos 45 minutos y una vez enfriado el pastel, le pongo la Nutella por encima. El dejo en la nevera para que la Nutella coja consistencia y ..... Bueníiiiisimo! BON APPETIT!