dimecres, 22 d’abril del 2009

PASTÍS D'ALBERCOCS

Ja fa unes quantes setmanes que vam anar a passar el cap de setmana a Perpinyà, a casa la meva tia Cioneta. Ens ho vàrem passar molt bé i ens van cuidar molt "très gaté" que diuen en françès.
Ens van treure a passejant pels mercats del centre, per carrers molt interessants i per barris històrics. La veritat és que va ser molt interessant i ens varem quedar bocabadats de la barreja que hi pot haver en una petita ciutat de províncies francesa.

Tornant a la cuina, la meva tia va fer uns plats boníssims (espero tenir les receptes aviat per posar-les al blog) i la meva cosina Anne, ens va portar un pastís d'albercocs "fait maison" boníssim pels qui els hi agrada l'agredolç i que aquí us mostro.











TARTE D'ABRICOT
Voici la recette
(deixo la recepta en francès tal i com me l'ha enviat la meva cosina, pels francofons)
Sur la pâte, j'ai fais une farce en mélangeant:
• de la confiture d'abricot
• des noisettes pilées
• un peu de crème fraiche
Puis j'ai mis mes abricots dessus saupoudrés de sucre "cassonade"........et au four !!!!!!!
Laisser refroidir.

Note: Faire cuire un peux la pâte avant, pour que elle ne ramolisse pas avec le jus des abricot.

La recepta
Posar al forn una pasta brisa i fer-la coure una mica per tal de que no xupi tant el líquid dels albercocs.
Per sobre de la pasta farem una barreja que constarà de:
• Confitura d'albercocs
• Nous trencades
• Crema de llet

Finalment, hi afegirem els albercocs i recobrirem de sucre moreno.
No tinc el temps de cocció del forn perquè cada forn és un món apart. Jo vaig mirant de tant en tant. Deixar refredar.
GRAND MERCI ANNE. BON APPETIT!!

dimarts, 21 d’abril del 2009

ESPATLLA I COSTELLA DE XAI AMB BACÓ AL FORN

Com ja és tradició a casa meva, per setmana santa toca el "Xai Pascual" que en deia la meva Padrina Tona. De fet, jo crec que el segueixo fen cada any, en honor a ella.

Aquest any, la meva mare ha trobat que espatlles acompanyades de costelles (a mi personalment em pirren!!) així que han vingut els padrins dels bessons, el meu germà Marc i el Dago amb les seves famílies respectives.











La meva mare ho ha acompanyat les costelles i les espatlles amb bacó, herbes fresques com farigola que ha anat a comprar expressament a la floristeria Navarro, oli i poca cosa més.
(demà la suite...)

COGOLLOS AMB PEBROT I XERRYS

El secret de moltes presentacions són sovint "els complements" i els pinxos són un exemple. Posar palillos fa el plat més divertit, no trobeu?
Quan tenim convidats a casa, ho organitzo de tal manera que sigui còmode, ràpid i fàcil per poder estar pels convidats, per tant les presentacions són claus!

La combinació d'aquest plat és fàcil, senzilla i ràpida, hi estic d'acord però no menys bona, saludable i atractiva!!













Per fer aquesta senzilla amanida, necessitem:
Cogollos grossos
pebrots en llauna
tomàquets xerry
Sal
oli
i vinagre

Netegem els cogollos, els sequem i els tallem a quarts
Obrim la llauna de pebrots i els tallem a tires. Posem les tires damunt els cogollos.
Netegem els tomàquets xerrys i els punxem amb un palillo on seguidament els punxarem sobre dels cogollos. Et voilà!!
BON APPETIT!!

dilluns, 16 de febrer del 2009

ROASTBEEF AL VI

Aquest és un dels plats estrella de casa, tant com el rap, el paté, el foie i pocs altres...

El fem per ocasions especials, aniversaris, festes de nadal i reunions familiars.
Desde sempre ha estat un dels meus plats preferits i entre el meu germà i jo, ens menjàvem en les nostres èpoques de juventud, gairebé dos kilos "mano a mano".

L'origen d'aquest plat segons li va explicar el meu pare a la meva mare, és que provenia de la mare de'n Quico Pi de la Serra o de la seva tia.

Amb els anys però, aquesta recepta ha patit diverses transformacions a mida que ha anat passant entre mans. Us adalanto que el secret d'aquest plat exquisit, és la salsa feta per un bon vi i evidentment, una execellent carn.











Per fer aquest plat necessitem
2 kilos de vedella de la part de la mitjana petita de vedella (aquesta foto que ensenyo es el troç de la mitjana gran, la petita és mes estreta i amb menys grassa).
1 botella de vi negre (de qualitat mitja alta)
1 llimona
1 o 2 máxim fulles de llaurer
romaní i farigola
2 alls
sal i pebre
oli

Comprem la carn, el vi i la resta d'ingredients una setmana abans de fer el plat (podeu comprovar la diferencia que obtenim deixant masserar la carn dins el vi unes hores, uns pocs dies o una setmana sencera.
La recepta original deia de deixar-la masserar unes hores però ens varem adonar a casa la Mamà que quan més la deixaves masserar (=es cou com quan posem el foie en sal) més bona era la carn. Al final la comprem un dissabte per fer-la el dissabte o el diumenge següent.
La carn, sembla crua però realment esta "cuita" pel vi.

Primerament, salpebrarem la carn i l'amanirem amb oli. En un recipient gran, posem la carn en un sol troç, afegim el vi (ha de tapar la carn), afegim un parell d'alls pelats, el suc de la llimona i la pell, la farigola, el llaurer i el romaní en branca. Tanquem el recipient (si pot ser) i ho desarem a la nevera una setmana.

Es important que si el vi no tapa del tot la carn, li haurem de donar una volta diariament.

Al moment de coure-ho, treurem la carn i deixarem escórrer el vi. Ho posarem en una caçola amb un dit o dos d'oli calent. Atenció, aneu en compte perquè esquitja molt!! Poseu-vos proteccions a les mans. Tapeu de seguida i deixeu coure-ho uns 5 minuts. Li donarem la volta i ho deixarem 5 minuts més perquè quedi ben rostit de fora. Passats aquests 10 minuts de volta i volta, hi afegirem tot el que quedava al recipient de la nevera. Tornarem a deixar-ho 5 minuts a banda i banda. En total seran uns 20 minuts. Treiem la carn (podem deixar-ho més temps i quedarà la carn més feta, menys vermella però també mes eixuta i seca).

Deixem refredar la carn i mentrestant la salsa que ens està quedant, l'hem d'anar deixant reduir poc a poc. Al final quedarà una salsa amb dues textures clares, una més densa i marrón i l'altra més oliosa i transparent. Un cop reduida la passarem pel colador xinès (pèr treure les herbes, la llimona, els alls, etc...).

Tallem finament la carn tot i que la carn feta així, no em molesta que no estigui massa fina.
A casa tots volem la part de dins i les "puntes" ben rostides sempre són els menys desitjats.
La salsa també la presentem a part, en una salsera ben plena perquè n'hi hagi per tothom i per repetir. Al final, tothom hi suca pà. Mai en sobra.

Per acompanyar aquest plat
Ens agrada posar-hi mongeta tendra, patatetes rodones fregides o les patates a la murciana.
I per acabar de tenir contenta la meva mare, no hi falten mai bolets!!
BON APPETIT!!

dimarts, 27 de gener del 2009

QUESILLO DE CAFÈ VENEÇOLÀ . "Flanillo" per nosaltres

No m'ho puc creure, estic escrivint al meu blog culinari!!
Amb els bessons a penes he tingut temps de dormir aquest darrers temps. A veure si de mica en mica reprenc la "marxeta". I no us penseu que aquest postre l'he fet jo, l'ha fet la Rocio i ens l'ha portat a casa per celebrar el Sant de la Paula. De moment a casa, cuina el Xef Ignasi i sent surt prou bé! ;-)

A Veneçuela, aquest postre es diu "Quesillo" i és prou conegut i fet per a tots ells. Nosaltres per entendre'ns, li diem col·loquialment: "flanillo" perquè és al que més s'hi assembla, ja que no porta ni un gram de formatge.











Per fer aquest postre, necessitem:

1 tassa i mitja de llet
1/2 tassa de llet condensada
4 0 5 ous sencers (si posem 4 ous serà menys ferm que si en posem 5 més)
1 cullerada de Nescafè

Barrejar-ho tot amb una licuadora americana o un minipimer.

Apart farem el caramel en un recipient, amb sucre i ron. Si queda ben daurat, li donarà més sabor (dependrà dels gustos de cadascú).
Afegirem la barreja anterior i ho deixarem coure al bany maria uns 30 minuts.
Ho deixarem refredar i finalment ho deixarem a la nevera abans de servir a taula.
BON APPETIT!!