ORTIGUES

Sempre que hem tornat de passar uns dies a França, hem menjat sopa o crema d'ortigues. La meva àvia en feia perquè sabia que a mi i a la meva mare ens agradava molt. Té un gust molt suau i tendre. Proveu-ho!
El secret és agafar les fulles més tendres, les 3 o 4 primeres fulles i agafar-les de llocs lluny de la carretera. Per agafarles, només necessiteu posar-vos guants de goma (els de cuina) i problèma sol·lucionat. Després les netegeu amb aigua i després les escaldeu o directament a la paella, segons els que volgueu fer.

Explicacions al wikipedia en francès ni català ni en castellà, no ha sortit res, llàstima.















I aquest any, he tingut la sort de trobar aquest llibre on m'he atrevit a fer moltes coses!


Annie Jeanne et Bernard Bertrand
Edition de Terran
(Ft : 200 x 240 - Photos couleurs - 64 pages)

Légume de demain
Une cuisine simple, émanation directe de la tradition paysanne la plus pure, est aussi une gastronomie pleine de surprises, toute en saveurs et subtilité, est une cuisine santé réussie à peu de frais. Depuis la nuit des temps, homme consomme ;ortie pour sa valeur nutritive exceptionnelle, qui en fait un aliment aussi équilibré que ou la viande. Une ortie dans votre assiette, est le plein d'énergie assuré ! Un livre de recettes qui met l'eau à la bouche. 15,00 €

El podeu comprar en aquesta adreça per internet si us interessa

per cert! si algun dia us piquen les ortigues, podeu fer servir aquesta planta. En francès és diu PLANTIN. Algú sabria dir-me com és diu en Català?

CRESTA DE VERDURES

De camí cap a frança, fem una volta pel la zona de Bielsa.
Una preciositat de camí i més aviat tranquil, molt tranquil!
Parem a fer el dinar a la vora del riu i jo aprofito per banyar m'hi.
Una delicia perquè a més l'aigua no era massa freda. Sublim.






















Res més bo que fer una paradeta pel camí enmig de la natura i menjar algo fet de casa, sense fer cues i lluny de la gent. Pel matí, vaig fer crestes de verdures però sortir del típic entrepà de llom amb ceba confitada o de botirrafa (que també en vem fer, perquè l'Ignasi sempre té por de no portar prou menjar). É un invent que he fet per no deixar que és fessin malbé les verdures.












Per fer la massa necessitem: (Copio i pego de la coca de verdures)
farina
mantega
sal
aigua

Agafo farina i sal en un gran bol, li poso la mantega i amb les mans la desfaig (aquesta vegada no em quedava mantega i he fet servir oli). Hi afageixo aigua (de mica en mica) fins que es pot començar a treballar bé. Faig una bola i segueixo treballant-la sobre el marbre. Agafo el rodillo i estenc la pasta sobre una plata de forn on hi hauré posat previament oli. Punxo la pasta i la poso al forn a 180 graus.

Per el farcit, posarem:
pebrot vermell
pebrot vert
ceba
all
carbassó
olives
oli
sal
pebre
pimentó vermell
ous
parmesà
emental francès
alfàbrega fresca
farigola

Ho tallem tot finament i ho posem a dins una paella ben calenta on haurem previament abocat oli d'oliva. Deixem daurar totes les verdures a foc lent i no deixarem de remenar perquè tots els sabors es barregin mica en mica i no s'enganxi res a la paella.

Posem les verdures a dins la pasta, li afegim l'alfàbrega fresca, els formatges i un ou batut. Tanquem la pasta, i a sobre li passem una mica de rovell d'ou i farigola.
Ho he escalfat a 180 graus durant 40 minuts i ho he deixat refredar a dins el paper d'alumini perquè s'acabés de fer. A l'Ignasi li ha sorprès positivament! En tornarem a fer...
BON APPETIT!

MENJAR DINS UN VAS

El vaig trobar per casualitat remenant llibres i com que no costava massa i em va semblar interessant, el vaig agafar ara que esta tant de moda. Ja tinc ganes de fer alguna cosa, un dia que tinguem convidats a casa per sorpendre a la gent i us en diré 5 cèntims.

OMELETTE PAYSANNE

Aquesta truita, va ser per acabar una mica el que teniem al rebost abans de marxar de frança.
Li he posat aquest nom, perquè són tots productes de l'horta. És curiós com un plat de restes pot ser tant i tant bo! Una meravella! La meva mare va comentar mentres feiem la truita, que el meu germà era un gran aficcionat a fer aquest plat (us he dit mai que el meu germà cuina molt i molt bé? N'ha après molt amb el seu sogre).











Hi vem posar:
6 ous
1 pebrot vermell
1 pedrot vert
1 carbassó
3 cebes
3 alls
5 espàrregs verds
1 patata gran o dues de petites
sal
pebre
oli
pimentó vermell

Tallem tot a daus, sal pebrem, i posem una mica de pimentó vermell. Passem tots els condiments a la paella per daurar-ho. Sempre començo per la ceba i l'all i, vaig afegint tota la resta.
Mentrestant, batem els ous, li afegim totes les verdures i ho barregem tot abans de tornar-ho a abocar a dins la paella. Acabem la truita com de costum.
BON APPETIT!

MELON DE CAVALHON O CAVAILLON

Té un gust exquisit i molt diferent als melons que coneixem aqui. Són molt típic del sur de frança però ara també n'hi ha molt a la zona "des Charantes", a l'oest del país. Els entesos diuen però que a italia ja era conegut entre els personatges distingits i és cultivaba al poble de Cantalupo.

És veu que en els mercats del sur on encara és parla occità (està pujant amb força) en els mercats és crida: (segons el el web de cultura Occitana).
D'ensaladeta fina!
De bòn vinagre, quau ne'n vòu?
Un bòn melon de Cavalhon!

Quan era petita, la meva àvia me'n donava tot just començar el sopar o dinar. Això si, tenia prohibit beure aigua fins que no acabés el segon plat perquè deien que donava colics. La veritat és que ara que no en faig mai cas, no n'he tingut mai cap.
Personalment a mi m'entusiasma, és lleuger i molt gustós. A l'estiu me'n faig un tip de menjar-ne fins l'estiu següent.

És un plat típic en festes, acompanyat de vi de Porto i enciams, pels qui els agrada vestir més els plats. A més a més, és molt fàcil de preparar, només cal obrir-lo treure-li el cor i presentar-ho de la manera que volguem. N'hi ha que en fan boletes per acompanyar amb formatges frescos, oli, herbes i vi de mòdena. Els més atrevits, el poden acompanyar amb caviar, era els que feien els Papes en les seves millors èpoques.
BON APPETIT!

MERGUEZ

Segons el blog de "l'Amical de la MERGUEZ", (perquè en el Wikipèdia no deia massa cosa) l'origen de la Merquez (a frança ho escriuen també de vegades "mergueses") existeix a Algeria desde a principis del segle XVIII. Desde l'invasió d'Algeria pels francesos, en el 1830 i la Merguez va ser adoptada per a ells, a principis del segle XX.













Aquesta "botifarra" és a base de carn fresca de xai o de bou. En la seva recepta tradicional no s'utilitza el porc (el porc no és mai utilitzat en països àrabs) i normalment és aromatizada amb herbes i picantona. A mi personalment m'entusiasma! però no la compro a qualsevol lloc.

Vaig descobrir aquesta delícia en les festes i fires de pobles a França. Te la donen acabada de fer amb pa (estic bocata) i li afegeixen mostassa de Dijon o no.

Jo ara les faig quan vaig a fer des randonnées (excusions a la muntanya). Mhmhmhm!
És poso sobre una planxa sense oli i les vaig girant fins que es van fent mica en mica. Val la pena menjar-les encara calentes.
BON APPETIT!

TABOULÉ DE VERDURES

Aquest és un dels meus plats preferits! Sempre em vé de gust i no me'n canso mai. Ademés tinc la sort, que a l'Ignasi també li agrada molt, així que quan anem a frança és quan en fem més sovint. Curiosament, els francesos han adoptat aquest plat com a seu i en mengen sobretot en festes i reunions familiars.El seu país d'origen però podria estar entre Tuquia, Irak, Syria, etc... no està gaire clar. A l'estiu vé molt de gust i és tant fàcil de preparar.

Per fer-lo necessitem:
Sèmola
1 pebrot vermell
1 pebrot vert
1 tomàquet
1 ceba
2 alls
1 cogombre
àlfabrega fresca
i molta menta fresca
1 llimona expremuda + virutes de pell
oli
pebre
sal
i olives (no en tenia)
i panses













Tallem totes les verdures finament i les barregem totes, afegint-hi el suc de la llimona i la raspadura de la seva pell, una mica de pebre, poca sal, àlfabrega i la menta picada.
Apart haurem barregat la sèmola amb aigua perquè infli (mirar però les instruccions de la semòla que compreu). Ho barregem tot i deixem reposar perquè la sèmola agafi tot el gust i perfum de la menta i les verdures amb les panses.

Aquest plat el podem anar variant, afegint-hi olives, nous, panses i fins i tot pernil dolç i/o pollastre. Tota una delícia de sabors!

BON APPETIT!

LA GRENADINE

Ja he tornat de la meva bella i rural frança! Que curt se m'ha fet com cada anys, quinze dies no donen gairebé per a res. I que bonic trobo el meu pais natal, suposo que si visqués a frança, seria al reveés i trobaria a faltar Barcelona.
Quan sóc a frança, menjo o bec coses típiques d'allà que aqui no ens són comunes, com la "Grenadine". Beguda típica d'estiu, és pren com a refresc per berenar o per refrescar-se en dies de calor o després d'une "randonné" ja que porta sucre acompanyat de glaçons. Jo personalment, la grenadine la tinc sempre a la nevera perque estigui fresca. Els petits de la casa són els que més aprecien aquesta beguda pero els grans, han sabut trobar la formula adulta: "Le Monaco", combinació de clara (cervesa + llimonada) i grenadine. El meu germà ne's un consumidor d'aquesta última versió.

HISTORIA DE LA PASTA

Us poso aquest enllaç perquè m'ha semblat interessant.
Esta escrit en ESPAÑOL i amb unes receptes fantàstiques.
L'autora es la Cannella, del blog la Zucheria un dels blogs que més visito: HISTÒRIA I TRUCS PER FER LA PASTA AL DENTE


la foto també és del seu article

COCA D'ESPINACS

Seguim amb les verdures disfressades. Aquest cop, espinacs amb formatges a sobre, nous, panses i pinyons.

Per fer la massa necessitem: (Copio i pego de la coca de verdures)
farina
mantega
sal
aigua

Agafo farina i sal en un gran bol, li poso la mantega i amb les mans la desfaig (aquesta vegada no em quedava mantega i he fet servir oli). Hi afageixo aigua (de mica en mica) fins que es pot començar a treballar bé. Faig una bola i segueixo treballant-la sobre el marbre. Agafo el rodillo i estenc la pasta sobre una plata de forn on hi hauré posat previament oli. Punxo la pasta i la poso al forn a 180 graus.














Per el cobriment de la pasta necessitem:
3 alls
3 cebes
pimentó picant
sal
oli
panses
pinyons
nous
formatges (grana padano o parmigiano i o emental)

Pelem i piquem els alls i les cebes i les posem a la paella calenta amb oli.
Hi posem una mica de sal i deixem daurar i reduir. Hi posem els espinacs frescos (i si no n'hi ha, doncs de congelats) i els poso a la paella amb oli, pimentó vermell i sal. Els deixem reduir junt amb la ceba. Un cop cuits, treurem la plata el forn on la pasta s'haurà fet ja una mica i li posem els espinacs per sobre.
Per sobre li afegim nous, pinyons i panses. L'última capa és de diversos formatges com emental (perque es fongui) i pagmigiano o grana padano que són facils que gratinin.
BON APPETIT!

NOTA: A mi personalment no m'agrada el Roquefort, però crec que no li quedaria pas malament en aquest plat, si en posessim per sobre.