diumenge, 30 de setembre de 2007

ROBOT DE CUINA

Fa anys ho tenia clar, volia una thermomix! sortia per tot arreu, les meves amigues la tenien i jo, amb la enorme cuina nova que tenia, era facil que caigués un dia o un altre.... En el transcurs de la meva vida i per decisions molt radicals personals, fa 4 anys vaig fer un tomb de 180 graus. Abans era "rica" pero molt pobre d'esperit i ara sóc "pobre" pero molt rica d'il·lusions, d'alegria i sobretot de serenitat que és el que m'inspira cada dia el meu gran love amb qui comparteixo la vida desde fa 4 anys. Ara ja no tinc aquella cuina gran i magestuosa i haig de pensar-me dues vegades que compro perquè tot no hi pot cabre...
Ademés quan comences tot de nou, hi han tants gastos a refer! que el robot és el menor dels problèmes...

Pero si, quan t'inicies a la cuina, fa potser falta (per agilitzar el temps) un robot... però els qui m'ensenyen a cuinar, precisament no treballen amb la thermomix i només voldria un robot que amassés i piqués... pero quin?
El problèma és que quan veig els preus d'aquests, no estan pas tant lluny de la Thermomix i penso... carai per una miqueta més, tens la thermomix i llestos! Ja m'han fet la demo de la thermomix tant la venedora com les amigues... i segueixo amb el dubte.
Per cuinar ja tinc de tot, olles, caçoles, olla a presió (molt francès jejej) planxa....
Algun suggeriment?




dimecres, 26 de setembre de 2007

CURS DE CUINA AL TALLER DE CHEFS

Per fi, ja ha començat les classes de "El Taller de Chefs" a Gràcia.
Ahir vam fer un monogràfic d'ENTREPANS. I la veritat és que la Mamen (la professora) em va deixar "EPATÉE"! Si, si, em va sorpendre molt. La setmana vinent, farem croquetes, flam entre altres coses... Us animo a que hi aneu algun dia.

dissabte, 15 de setembre de 2007

LLIBRE JAMIE OLIVER A ITALIA

Per fi ja tinc el llibre! em fa molta il·lusió. No paro de fullejar-lo.
Ja he vist alguns plats i postres, més que interessants per provar de fer.
BON APPETIT!

dimecres, 12 de setembre de 2007

PÈSOLS AMB CEBA I BACON

De tant en tant, aquest plat sempre em vé de gust.
Particularment m'agrada molt la ceba reduida per la paella;
una mica de tomàquet, all, bacon i pèsols (per cambiar dels pèsols en estofats o paella).
Aqui el pèsol guanya en importància i és el màxim protagonista.











Aixi que començem a tallar all i ceba, la daurem. Un cop daurat hi afegim un tomàquet picat i bacon tallat finament. Ho deixem reduir una estona a foc lent i finalment hi posem els pèsols.
Quan veiem que els pèsols estan fets, daurats i que han agafat els sabors de la ceba i el tomàquet. Ja ho tenim llest.

Els he fet per dinar per la meva mare i m'ha dit que estàven bonísssims. És interessant tenir pèsols a la nevera o al congelador per si algun dia tens un imprevist (com avui que la nevera de la meva mare era gairebé buida. Normalment es al revés, la meva és buida i la seva és plena).

Aquests pèsols jo me'ls menjo com a entrant (sobretot a l'hivern) o fins i tot com a plat únic. Crec però que el seu lloc seria com a acompanyant d'un bon filet de vedella, en petita quantitat es clar. Que us sembla?
BON APPETIT!

PEL·LICULA RATATOUILLE

Avui hem anat al cinema a veure Ratatouille i ens ha agradat molt. Haviem sentit molt bones critiques i la veritat és que és molt divertida.
Us la recomano

















Aqui trobareu la recepta de la meva ratatouille familiar
BON APPETIT!

diumenge, 9 de setembre de 2007

ESCALIVADA

Aquesta setmana, mirant el blog de l'Auro, he vist una recepta d'escalivada amb anxoves i la foto de l'Auro és genial! I he pensat en fer escalivada al forn (algo molt d'aqui) pels meus convidats de fora.

I he posat pebrot vermell, pebror verd, tomàquet, ceba (la ceba no m'hi cabia en aquest plat) i alberginia. Doncs tot i la gran quantitat que vaig fer, no va quedar res! Un èxit total.
Aixo si, la Rocio, la Pinar i jo vam quedar fartes de pelar-los tots d'un amb un.
BON APPETIT!

FIGUES FLOR

L'altre dia mirant el Jamie Oliver pel "canal cocina" (sempre m'ho miro si puc...) va fer ensenyar aquesta manera de presentar les figues i vaig pensar.. interessaaant! aixi que a la primera ocasió que se m'ha presentat, ho he fet. Que us sembla?










Fer-hi una creu fins a mitja figua amb el ganivet (jo vaig tallar la punta pero crec que no ho hagués de fer perquè perd la forma de "flor") apretar per la part baixa dels costats perquè s'obri i acabar d'ajudar obrint les puntes.
Sembla un capoll de flor que s'obra i ensenya el nèctar. Interessant no?
BON APPETIT!

APIT AMB FORMATGE FRESC











Això ho vaig veure fa anys a casa la meva tia avia Montse. Ho vaig trobar original, bo i fàcil. Que més volem? En aquell sopar a casa seva em va dir a on ho havia vist ella, pero ara no ho recordo, ho sento. La presentació de la meva tia no era ben be la mateixa, els apits estaven en un got amb fulles i tot i el formatge philadelphia en una tassa. Tot i ser més feina, he trobat que així seria més maco i net. Perquè que fas, amb pitja tassa de philadelphia tota putinajada? Vaig aprofitar les meravelloses mans de la Rocio que va seguir les meves intruccions i va posar el seu granet de sorra posant aquest toc de philadelphia a sobre el plat per fer bonic.
(per cert Rocio, m'has de tornar a ensenyar a fer les arepas tant bones que fas!)

Aixi que necessitem
apit net
formatge fresc o philadelphia
alfàbrega fresca

Netegem l'apit, li tallem les fulles i la part blanca de baix. Li afegim el formatge a la part còncava i per sobre del formatge, li posem alfàbrega fresca.
BON APPETIT!

HUMMUS CHIPRIOTA

Ahir va ser un dia complet social i gastronomicament parlant. Per dinar, vam anar al Thai Garden amb la Júlia i el Xavier a celebrar l'aniversari de la Lia que feia 4 anyets! Ja es tota una nena gran perquè el seu restaurant preferit és un THAI! i és que li recorda les històries de princeses. Tu si que saps Lia!
A més, es veu que va estar molt contenta quan va saber que hi anavem també nosaltres perquè li encanta veure a l'Ignasi i jugar amb ell.

Per la nit, varen venir a sopar "la colla de la Uni", vam celebrar que el Jordi també s'havia doctorat i la Pinar (que ara viuen a Paris fent un post-doc i feia temps que no els veiem) ens van donar la bona notícia que es cansen. FELICITATS desde aqui també. Així que tots ja feiem plans per anar a Chipre pel maig vinent, quina il·lusió.

A que està guapa la futura nuvia?
L'Albert (el futur nuvi) no parava de filmarla. Sembla un reality show! jajaja
Ai l'amouuuur, toujours l'amouuur!









M'ho vaig passar molt bé cuinant amb elles i vaig aprendre a fer el Hummus de la Pinar, mentres l'ignasi cantava amb un CD del Pavarotti (us posaria una foto d'ell amb la guitarra però em renyaria! jajaja). Tot i cansada i mig empiocada vam riure molt. Bé despres de tant rollo, anem al gra no?

HUMMUS CHIPRIOTA
Per 10 persones, necessitem 800 grms de cigrons.
200 grams de Tahina (crema de sèsam)
1/2 llimona
4 alls
pebre negre
pimentó dolç

per decorar
olives negres
julivert fresc
pimentó vermell











Passem pel turmix els cigrons, alls, una mica d'oli, (una mica d'aigua perque no quedi tant compacta) el pebre negre, el pimentó dolç, el suc de la llimona i la Tahina. Per decorar hi posem les olives negres (personalment no m'agraden les olives sense pinyol, trobo que perden gust), el julivert fresc picat i un pel de pimentó vermell. La Pinar m'ha dit que no ha de tenir gust només a cigrons, tampoc de llimona o de Tahina, ha de ser una mescla de tots els sabors junts.
Ho vem acompanyar amb pa de pita. Que us sembla? A mi boníiiiiiiissim.
BON APPETIT!
Aqui podeu veure pita amb hummus, pollastre fet per l'Ignasi boníssim amb espècies que vam portar de Marrakech i ceba feta al forn.

divendres, 7 de setembre de 2007

AMANIDA DE COGOLLOS

Avui em venia de gust cogollos però com que no tenia anxoves, doncs he fet una variant.
Ja sé que la presentació no es massa delicada ni "chic" però quan t'agrada tenir gent a casa i portar a taula unes bones plates ben preparades... doncs mira i perquè no? ja que de totes maneres tot és questió de modes i, qui sap si d'aqui a 10 anys seran les plates que facin furor i no els plats idividuals, no? Sense desmereixer els plats individuals que quan me'ls porten... els ulls ja em diuen també nyam nyam....












Per fer aquesta amanida necessitem, 3 cogollos (per 5 o 6 persones),
1 o 2 tomàquets vermells
1 ceba de figueres
1 cogombre
oli d'oliva
vinagre (a gust) per l'enciam i els cogombres
sal
pebre
alfàbrega fresca

Netegem i tallem els cogollos a quarts o més petits. Pelem el cogombre i el tallem finament amb el pelador de patates (queda una textura boníssima), Tallem també la ceba a juliana i començem a posar-ho tot en el plat, començant pels cogollons i la resta de manera central.
Afegim l'alfabrega picada, salpebrem i posem una mica de vinagre. Afegim finalment el tomàquet (pelat o no, agust) i per acabar posem un bon raig d'oli d'oliva pero sense emborratxar-ho.
BON APPETIT!

dimecres, 5 de setembre de 2007

AMANIDA DE YOGURT, by Anne

Seguim amb el sopar que va fer l'Anne a casa seva.
Personalment no m'agrada massa la textura de l'escarola ni el gust, tot i que a casa els meus pares en menjaven sovint perquè els hi agradava força. A mi només m'agrada la part més tendre de l'escarola.

Llavors quan l'Anne em va proposar aquesta amanida vaig posar els ulls com unes taronges!
Li vaig comentar que la Pinar, una amiga nostra Turca, sempre ens feia amanides amb salsa de yogurt quan venia a casa o anavem a casa seva.
L'Anne em va explicar que ella mateixa es va dedicar a fer proves amb coses que li agradaven com els yogurts i els enciams i aquest és el resultat.












Per fer aquesta amanida necessitem,
escarola tendre
1 yogurt,
1 cogombre tallat a daus
1 tomaquet tallat a daus
sal, pebre
ciboulette
podem afegir altres condiments o herbes a gust (potser alfàbrega)

Ho tallem tot, ho barregem i és menja molt bé, suau, diferent i gustós.

GUACAMOLE AMB NACHOS

Quan tenim convidats en fem sovint però aquest, ens el van preparar a casa de l'Anne quan ens van convidar aquest estiu. Una parella divertidíssima amb arrels d'Italia, França i de les Amèriques. Per tant, poc convencionals com a mi m'agrada.



Retornant a l'aguacate, la questió és ben senzilla, s'ha d'obrir un aguacate pel mig, treure-li el pinyol, amb una cullera treure-li la pulpa i triturar-ho tot amb una forquilla.










Apart, piquem una mica d'all i ceba molt fina (en aquest sopar no en hi vam posar perquè vam pensar que seria massa pesat o indigest). A mi personalment també m'agrada posar-hi tomàquet talladet sense pell ni llavors.
Se li posa suc de llimona, oli d'oliva, pebre i sal. Ho barregem tot amb la forquilla.
Algun cop també li he afegit una mica de fonoll picat i gingenbre.
Ultimament compro chile i sempre en poso apart ben talladet per qui en vulgui posar-se'n a sobre.
Tornem a posar-ho a dins de la pell i els natxos pel damunt.
BON APPETIT!

AMANIDA D'ESTIU

Aquesta amanida és un recurs molt utilitzat per la meva mare quan hi ha molta gent a dinar a casa, durant les vacances. Ademés de boníssima, és fàcil i lleugera però també atipa prou.
I a l'Ignasi com que no li hagrada massa l'enciam, aquesta és la seva amanida preferida.












Necessitem per a fer aquesta amanida,
patates bullides
tomàquets
ceba
pebrot verd
pebror vermell
cogombres
ou dur
sal, pebre
alfàbrega
oli i vinagre.

Posem les patates bullides, pelades i tallades a llàmines com a base. (les podem bullir tant en aigua com al microones amb pell, fent previament uns forats). Hi posem sal, pebre i un rajolí de vinagre i una mica d'oli. Piquem alfàbrega i ho repartim per sobre.
Tallem la ceba, els pebrots, els cogombres i els tomàquets a dauets. Ho barregem i ho aboquem sobre les patates. Amanim la segona capa amb només sal i oli.
Finalment, un cop tenim els ous bullits, els pelem i els tallem finament i cobrim el plat com si es tractés d'un pastís.

Poriem posar olives també perquè s'hi escauen molt bé amb tots els altres condiments.
BON APPETIT!

PIMIENTOS DEL PADRON

"Pimientos del Padron, unos pican y otros non"












Tant a l'Ignasi com a mi, ens agraden molt i en comprem de tant en tant. A mi m'agraden quan no piquen però a ell sobretot quan si i, com més millor!
A Port de la Selva en vaig comprar i vaig menjar-ne un sense passar-lo per la planxa i........ Una mica més i em moroooooooooooo! tenia com foc al coll i no hi havia res que em treiés aquella enorme picor! ni aigua, ni pà, ni res.... no podia empassar res perquè em reavivava el foc intern que tenia a la boca. Menys mal que al cap de dues hores i dinant amb penes, va marxar mica en mica. L'Ignasi reia però quan els va probar ell, va dir que mai n'havia de tastat de tant picants i això que ell està acostumat perquè ha viscut a New Mexico i allà el picant, és algo cotidià. Se'ls va anar menjant d'un a un, fent ganyotes i afegint que tots picaven molt. Aixi que el proverbi de "pimientos del padron unos pican y otros non" no sempre és veritat.
BON APPETIT!

PINYONS











Una de les coses que més m'agrada fer quan sóc a Port de la Selva, és anar a collir mores, pinyons o castanyes segons l'època. Aquest estiu amb la meva nebodeta Léa, hem anat a collir cada dia pinyons i ella amb només 2 anyets "la Léa soleta" com diu ella mateixa, els picava amb una pedra. Era el nostre passeig de tarda i el nostre berenar.
BON APPETIT!

dimarts, 4 de setembre de 2007

BLOG SOLIDARIO







cat
Carlos, gracies per "nominar-me" tot i que el meu blog es molt recent i encara em falta molt camí!
En tinc tants que m'agraden que no ser per on començar.... aviam si m'ensurto. Segur que em deixo algun de sublim pel camí.
Una abraçada a tots, Cristina

cast
Carlos, gracias por "nominarme" aunque mi blog sea muy reciente y aun le falte mucho camino!
tengo tantos que me gustan que no se por dónde empezar...a ver si lo consigo. Seguro que me dejo alguno de sublime por el camino.
Saludos, Cristina

français
Carlos, merci pour me "nominée" même si mon blog est encore très recent. et il me manque beaucoup de chemin a parcourir!
J'en est tellement qui me plaisent que je ne sais pas, par òu commencer.... voyons si je m'en sort. Segurement, je laisse quelqu'un de sublime a la traine.
Bises, Cristina

http://cakesinthecity.blogspot.com
http://lacuinadecasa.blogspot.com
http://laboratoriodecocina.blogspot.com/
http://www.lacocinadeauro.com
http://laollasuiza.blogspot.com
http://tascadaelvira.blogspot.com
http://amusesbouche.canalblog.com


BON APPETIT! i bon descobriment de blogs!

diumenge, 2 de setembre de 2007

PA AMB NUTELLA














Ho reconec, en sóc adicte! Sóc capaç de menjar-me pa amb nutella per berenar sense complexes. A més, són tants els records d'infancia que tinc amb la Nutella! Això si, ha de ser amb un bon pà.
Justament aquest estiu, he anat a visitar la meva amiga Céline a casa seva (a Estadens, un poblet preciós de França on he passat mitja infantesa) i el primer que m'ha ofert, ha estat Nutella amb pa de pagès. M'he posat a riure perquè per un moment, és com si hagués tornat als 8 anys. Llàstima però que la balança em recorda que no n'haig abusar.... però "que me quiten lo bailado!"
De petita el meu germà i jo ens menjavem la tauleta de xocolata en mitja hora i ara seguim gairebé fent el mateix. Això si, amb una mica més de control després d'un bon ensurt a l'època adolescent. La meva mare em va trobar a terra mig inconcient de una crisis d'acetona a causa de la xocolata. Quan va venir el metge, va dir que només la cocacola podia sol·lucionar aquest estòmac malalt.

Però quan vull fer un caprici, em compro xocolata Lindt. És de totes totes, de les meves xocolates preferides. La trobo molt suau i boníssimaaa.

BON APPETIT!